Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
EDUCACIÓ
N
EL PSICOANÁLISIS Y LOS DISCURSOS

Organiza Foro psicoanalítico Barcelona (EPFCL-FPB)

Colabora RHIPNA

Conferencia Coloquio: Carlos Scolari

Profesor titular del Departamento de Comunicación de la "Universitat Pompeu Fabra"

Investigador principal del proyecto H2020 "Transmedia literacy"

Disertará sobre las siguientes cuestiones:

- Breve reflexión sobre los cambios en la esfera mediática

- De la "media literacy" a la "transmedia literacy": ¿qué hacen los jóvenes con los medios fuera de la escuela"?

- Breve descripción de la investigación que estamos llevando adelante en 8 países y 5 comunidades autónomas.

*******

Cada día están más presentes los medios digitales en nuestra vida, y tienen mayor capacidad de influencia y de crear dependencia en los sujetos, muy especialmente en los niños y jóvenes. Celebrados por unos y denostados por otros, por su presencia en la escuela y en las casas ¿Cómo incide su acción en los sujetos? ¿Interfieren en la acción educativa? ¿Generan nuevos síntomas?

El FPB con el apoyo de RHIPNA han querido inaugurar esta serie de Coloquios entre el psicoanálisis y los otros discursos, con la presencia de Carlos Scolari, autor del libro "Hacer Clic", Gedisa, que ya nos aportó muchos elementos interesantes para una reflexión a los analistas sobre esta nueva modalidad de "lazo sintomático" y otros volúmenes como "Hipermediaciones" (2008), "El fin de los medios masivos" (con Mario Carlón, 2014) y "Ecología de los medios" (2015).

En la mesa actuarán como comentarista Jose Monseny, Psicoanalista AME de la EPFCL-FPB y como moderador Sergi Villardell, Psicólogo, miembro del FPB y de la FEAP, Director terapéutico de CITA

Fecha : LUNES 23 de Noviembre a las 20'30

Lugar : Sede del FPB, Aribau 127, pral 127
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
A
IPB
Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social
en el camp de l'educació


Tal com hem exposat en diverses publicacions sorgides del nostre grup de treball, la capacitat d'aprenentatge –tant de continguts com d'hàbits de treball– està molt condicionada per la serenitat, la capacitat d'atenció i l'espai interior lliure de conflictes que puguin tenir els educadors.

El trastorn de conducta és un dels malestars que crea més obstacles a l'acció educativa, tant perquè mostra l'existència d'alteracions emocionals dels que el pateixen, com pel fet que comporta actuacions que generen angoixa i malestar als altres.

La nostra experiència ens indica que, davant de la tendència a suprimir aquesta conducta a base de mètodes farmacològics, que exclouen el subjecte i redueixen algunes de les seves capacitats, es pot optar per una acció que, sense excloure l'ajuda de fàrmacs, faci prevaler el valor comunicatiu, existencial i relacional d'aquestes conductes, que més que irracionals són enigmàtiques i que estan a l'espera que algú accepti convertir-se en el seu interlocutor.


Exposa: Josep Monseny, psicoanalista
Dijous, 15 d'octubre del 2015, 21:00 h
Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona
Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat, activitat oberta i gratuïta.
A
Si fa unes setmanes fou el pilot d'un avió, ha estat ara novament amb l'esclat de violència desbocada a un Institut de Barcelona, i amb dolor irreversible pels afectats, que s'ha interpel·lat la comprensió de determinades conductes humanes.
La persona, modelada pel fet familiar, educatiu i cultural, esdevé condicionada per la seva mateixa estructura psíquica. Estructura articulada no de manera conscient.
Si bé podem arribar a definir a nivell mental, la lògica que caracteritza els diferents tipus de funcionament psíquic, es fa impossible la garantia que alguns demanen, en la predicció d'actes concrets que finalment un subjecte pugui executar.
Podem apreciar rareses en individus i fins i tot, copsar que en la seva racionalitat se segueix una lògica diferenciada, però no per això pot estigmatitzar-se a la persona.
El passatge a l'acte agressiu i/o violent, vindrà determinat pels nivells d'angoixa que el psiquisme es capaç de suportar. Per a una gran part, el món de la fantasia esdevé una de les vàlvules escapatòries i alliberadores, conscients de la diferenciació entre fantasia i realitat, mentre tria i simbolitza la resposta adequada a la situació.
Per a alguns altres, i en moments molt puntuals, quan la fantasia construïda esdevé veritat indiferenciada de la realitat, només la conducta esbojarrada pot apaivagar-los per tal desfer-se del gran malestar interior, més enllà de les conseqüències que se'n derivin.

Davant aquests fets, i com a millor antídot, cal subratllar el valor del temps: per conversar, parlar, per esdevenir presències no ofegants i estressants per l'altre, per generar confiances,...davant la imprevisible resposta amb la que a voltes, ens pot sorprendre la persona humana.


Publicat a la Revista Valors

Joaquim Trenchs
E
Clínica i educació

Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació




La mort del professor Abel Martínez, de l'Institut Joan Fuster, ens fa repensar moltes preguntes, volem entendre els perquès d'un fet tan terrible. És freqüent, aquests dies, llegir o sentir les veus de molts experts en educació que proclamen la necessitat d'accentuar les mesures disciplinàries als centres o d'introduir-hi més personal especialitzat.

Ens preguntem també qui escoltava aquest nen de tretze anys... Quin lloc ocupen els subjectes en aquest entramat escolar o social? Com és que les paraules s'han tornat tan banals? No hi ha temps d'escoltar, l'educació s'ha burocratizat i molts dels ideals d'inclusió se n'han anat per terra.

Intentarem emmarcar els alumnes amb trastorns de conducta –els anomenats conductuals als centres- en el context de l'educació avui, des dels centres i des de la institució però també des d'altres llocs, més enllà de les aules. Establirem algunes vies de comprensió, alguns possibles camins que es podrien seguir per sortir del mal pas en el qual ens trobem.

Exposa: Fina Dantí Vilalta, professora.

Dijous, 21 de maig de 2015, 21:00 h

Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat, activitat oberta i gratuïta.
V
Espai Freud us convida a la presentació del llibre:
Volviendo a la normalidad. La invención del TDAH y del trastorno bipolar infantil. de Marino Pérez Álvarez, Fernando García de Vinuesa, Héctor González.
publicat per Alianza editorial

divendres, 13 de juny, a les 19:00 hores
PALAU ROBERT
Pg. de Gràcia, 107.
BCN


amb la presència d'un dels autors, Marino Pérez Álvarez, que mantindrà un diàleg sobre la invenció del TDAH i el trastorn bipolar infantil amb Josep Moya, psiquiatre, psicoanalista i coordinador de l'OSAMCAT (Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya)

Presenta i modera: Carlos Rey, psicòleg, psicoanalista.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Volviendo a la normalidad. La invención del TDAH y del trastorno bipolar infantil
La invención de trastornos mentales se extiende a la infancia. Algunos problemas que tienen los adultos con la atención, la actividad y el humor de los niños están siendo capitalizados por la industria farmacéutica como dianas para la comercialización de medicamentos, sobre el supuesto de que son enfermedades cerebrales. Nos referimos, en particular, al TDAH y al trastorno bipolar infantil de reciente lanzamiento. Educar a los niños es mucho más complicado de lo que se piensa y el comportamiento de algunos supone un reto para su educación.

Marino Pérez Álvarez es especialista en Psicología Clínica y Catedrático de Psicopatología y Técnicas de Intervención en la Universidad de Oviedo. Autor, entre otros, de los ensayos La invención de trastornos mentales (Alianza Editorial, 2007) y El mito del cerebro creador (Alianza Editorial, 2011).

Fernando García de Vinuesa es psicólogo escolar.

Héctor González es doctor en Biología y profesor de Psicofarmacología en la Universidad de Oviedo. Investigador en el campo de la Neurociencia del comportamiento. Ha recibido formación especializada en el estudio de los fundamentos neurobiológicos de las psicopatologías en Estados Unidos y Alemania. Es coautor de La invención de trastornos mentales.


E
Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació


És possible educar nens que arribin a ser ciutadans responsables?

El discurs dominant en les nostres societats d'avui, en les quals s'ha produït una involució democràtica ja sigui per la reducció de la democràcia a un formalisme del vot cada quatre anys, ja sigui perquè els nous països dominants ni tan sols mantenen l'aparença dels principis democràtics sorgits de la il·lustració, produeix una enorme concentració de poder en castes elitistes minoritàries i transversals, que anul·len la divisió de poders i confronten el ciutadà amb un poder intervencionista dels aparells de l'estat quasi omnímode.

En aquesta circumstància, l'educació, igual que la salut mental o la pràctica de la responsabilitat política ciutadana, tendeixen a ser configurades pels poders dominants com a mecanismes adaptatius a la situació imperant.

Per això aquestes pràctiques es troben sostretes d'autonomia i llibertat i l'acte educatiu se substitueix per models protocolaritzats que disminueixen la seva responsabilitat, penalitzen la creativitat i en conseqüència obstaculitzen els enfocaments que pretenen afavorir el desenvolupament d'un pensament crític en els nens, futurs ciutadans. Això confronta el mestre a una alternativa extrema: o el conformisme a un model burocratitzat que va erosionant el seu desig, o bé una actitud crítica davant l'aparell de l'estat que li exigeix un compromís gairebé heroic.

De totes maneres aquesta situació té un avantatge. El procés emancipador que els mestres volen transmetre als seus alumnes és el mateix que reclamen per ells mateixos: ensenyar llibertat i responsabilitat ve a ser el mateix que viure-la, una cosa no ha estat mai tan lligada a l'altra.

Exposa : Josep Monseny, psicoanalista, Director de l'IPB

Dijous, 15 maig 2014, 21:00 h

Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.