JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

Capgirell

"...
Em sóc estranyament fidel per dir
que el poc que tinc no em pertany i que ho torno
de bon grat al seu propietari.
Nu i deforme, potser seré més jo
i potser no em farà tanta vergonya
desaprendre el present sense refusos
ni acusacions del tot extemporànies.

Capgiro el temps i amb records no viscuts
descric l'espai que ara mateix ,' encercla
com un foc que no és foc, però que crema."

Miquel Martí i Pol

Després de tot, 2002

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

GAUDI INCONSCIENT

"...potser la saviesa
veritable no és res més que el goig
de rescatar de l'òblit la cadència
d'algun vell moviment i, a poc a poc,
mirar que cos i voluntat l'acceptin".

Miquel Martí i Pol

DESIG I MIRATGES

Turmenta més

"Turmenta més l'absència que el buit
Perquè darrera el buit no hi ha després.
Mesura doncs l'immoderat excés
d'aquest desig. No deixis, per descuit,
que el vent t'esbravi tot el sentiment
I et quedis nu, amb fred, angoixa i por,
Davant aquest silenci reptador.
Qui mana en tu ets tu, i no cap vent."

13-VIII-1984

Miquel Martí i Pol

AMB EL MILLORS DESITJOS...BON ANY NOU !!!!

Segona proclama

"Força sovint el repte és el silenci,
l'espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l'esperança.
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta. "

Miquel Martí i Pol

Després de tot 2000-2002

TRIAR...

"Cap camí és fàcil,
tots ens plategen reptes,
tots ens fan preguntes"

M. Martí i Pol

LES PARAULES

" Mai no es recorre cap camí debades,
Cada gest, cada mot ens configura
i, a poc a poc, construeix l'edifici
d'aquell jo sorprenent i necessari
que és l'únic mirall cert que ens representa.

Mars i pluges i vents no ens modifiquen
Si no volem nosaltres, i no ens salva
del risc de créixer creure en meravelles
ni confiar, desvalguts, en els altres.

Només vivint i acceptant la feixuga
càrrega del que som, sense renúncies,
podrem tal volta convertir en paraules
Plenes de llum, neguits i defallences.

Temps d' interluni (1986-1988)

Miquel Martí i Pol

més nou

més antic

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina