Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
ESCRITS PROPIS
E

Hores d'ara, la ciutadania del país ja ha expressat la seva voluntat política. Tot fa pensar que el neguit per uns i els altres en la interpretació i gestió dels resultats, pot presidir la vida pública.

No són pocs els moments a la vida que les respostes a la realitat posen de manifest la dificultat per encarar la mateixa. Aquestes situacions provoquen en la persona, varietat de respostes per intentar apaivagar l'angoixa emergent.

Una primera reflexió en aquestes situacions ens pot portar per un costat, a assenyalar l'agent estressant, i per l'altre, a pensar en el mateix subjecte afectat.

El primer, esdevindria l'aparent causa de la situació angoixant, com a element provocador d'un excés de dificultat que el subjecte no pot assumir.

El subjecte afectat es caracteritzaria per la seva poca o molta vulnerabilitat davant l'imperatiu amb el que es troba i la seva capacitat d'adaptació per respondre a la situació creada.

En aquesta expressió de malestar, reactiva i signe cap a l'Altre, s'amagaria però una problemàtica més profunda. Un conflicte intern que els elements exteriors posen al descobert. Si bé diferents circumstàncies de la vida poden ocupar aquest lloc de fer emergir un punt sensible del subjecte, per si mateixes i per si soles, no expliquen determinades "descompensacions" amb les que respon.

Tornant a la vida política doncs, demanar una "no lectura conjuntural" de la situació. Cal construir necessàriament des de la màxima serenor, els paràmetres que omplin de contingut la manifestació polièdrica de la voluntat popular.
No fer ho, seria mantenir una constant demanda de reparació que en els fons no responsabilitza a qui la fa, alhora que no reconeix tampoc el desig substantiu de qui s'ha expressat.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors octubre 2015
A
Si fa unes setmanes fou el pilot d'un avió, ha estat ara novament amb l'esclat de violència desbocada a un Institut de Barcelona, i amb dolor irreversible pels afectats, que s'ha interpel·lat la comprensió de determinades conductes humanes.
La persona, modelada pel fet familiar, educatiu i cultural, esdevé condicionada per la seva mateixa estructura psíquica. Estructura articulada no de manera conscient.
Si bé podem arribar a definir a nivell mental, la lògica que caracteritza els diferents tipus de funcionament psíquic, es fa impossible la garantia que alguns demanen, en la predicció d'actes concrets que finalment un subjecte pugui executar.
Podem apreciar rareses en individus i fins i tot, copsar que en la seva racionalitat se segueix una lògica diferenciada, però no per això pot estigmatitzar-se a la persona.
El passatge a l'acte agressiu i/o violent, vindrà determinat pels nivells d'angoixa que el psiquisme es capaç de suportar. Per a una gran part, el món de la fantasia esdevé una de les vàlvules escapatòries i alliberadores, conscients de la diferenciació entre fantasia i realitat, mentre tria i simbolitza la resposta adequada a la situació.
Per a alguns altres, i en moments molt puntuals, quan la fantasia construïda esdevé veritat indiferenciada de la realitat, només la conducta esbojarrada pot apaivagar-los per tal desfer-se del gran malestar interior, més enllà de les conseqüències que se'n derivin.

Davant aquests fets, i com a millor antídot, cal subratllar el valor del temps: per conversar, parlar, per esdevenir presències no ofegants i estressants per l'altre, per generar confiances,...davant la imprevisible resposta amb la que a voltes, ens pot sorprendre la persona humana.


Publicat a la Revista Valors

Joaquim Trenchs
P
Mentre que la paraula buida correspon al discurs que infla l'ego en tant emmirallat amb el semblant, la paraula plena respon a la realització més intima del subjecte amb ell mateix.

La paraula plena reordena contingències del passat i del present, per projectar-se cap el futur. Es una paraula simbòlica, en tant restitueix i dona continuïtat a les veritables motivacions que impulsen al subjecte. Intenta restituir la veritat oblidada o amagada d'un mateix, amb el real de la seva existència. Immersos en el llenguatge humà, aquesta conexió dona moltes voltes. Adquirit el codi i el domini lingüistic, ens perdem i retrobem en la metàfora, sempre oberta a brindar-nos noves significacions, bo i la lògica de la raó. Hores d'ara, en el discurs col.lectiu, encara no som robots, bo i que estiguem força idiotitzats.

La paraula plena te en compte l'altre, però no està construïda per completar-lo o anul.lar-lo, o el que és el mateix, per tapar les pròpies carències, limits i/o frustracions. No és una paraula que apuntali defenses joiques, sinó més aviat una paraula que compromet, en tant arrisca seguretats i identificacions, cercant una aprehensió d'allò més enigmàtic que ens impulsa a actuar.

La paraula plena rellança la persona cap el futur i te efecte de veritat pel subjecte. Lluny de cercar l'ampara, desampara transitòriament, si bé actua com a ingredient de llibertat, amb un fort component de coherència i satisfacció, no exempt de neguit, en el devenir existencial.

L'altre social a qui ens adrecem amb aquesta paraula, operarà tant com a possibilitador en la realització del nostre ésser, així com a regulador de les condicions i limits de la nostra activitat com a tal.

En aquesta articulació entre del subjecte, l'altre i allò que empeny la nostra actuació, la paraula plena apareix com element vertebrador per trasmetre les veritats més sòlides des d'aquella sabiduria que, paradoxalment, escapa sovint a encapsulaments conceptuals.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Lluny de la pantalla i del que representa la popularització a través del cinema d'aquesta disciplina, _i alhora la seva vulgarització_ , només cal recordar alguna pel·lícula de W. Allen, sembla pertinent preguntar-se què és realment la psicoanàlisi.

És una psicoteràpia més, de les diferents ofertes que hi ha al mercat? Es pot considerar vigent aquesta pràctica, un segle llarg després del seu naixement per part del Dr. S Freud ?

Moltes són les corrents teòriques i pràctiques psicoterapèutiques que es nodreixen dels conceptes i els avenços de la clínica psicoanalítica i que no en reconeixen les fonts de la seva praxis.

La psicoanàlisi no seria estrictament una psicoteràpia, encara que tingui efectes terapèutics. No ho seria en tant no té com objectiu immediat la desaparició dels símptomes, bo i que aquests, sovint remeten a mesura que s'avança amb la cura.

La psicoanàlisi parteix de la hipòtesi de l'inconscient. Un Inconscient que en el marc de les sessions analítiques pot presentar-se de diferents maneres: a través dels mateixos símptomes, a través del relat que porta el pacient, i també a través de la transferència que s'estableix entre analitzant i analista.
Tres registres inconscients articulats que relliguen la dimensió real, imaginària i simbòlica que configura l'estructura psíquica del subjecte que segueix la seva lògica de funcionament, talment un llenguatge.

La tasca de l'analitzant _ el pacient_ amb el saber fer de l'analista es permetre l' emergència d'aquest inconscient, prèvia fase d'aixecament de les defenses narcisistes i la caiguda de les identificacions, per poder fer una re-lectura dels processos psíquics i de les pròpies eleccions inconscients, i per tant, possibilitar el manegar-se millor i amb menys sofriment davant aquells símptomes que es presenten com impossibles o insatisfaccions permanents.

La psicoanàlisi convida a que el subjecte pugui aprofundir en la seva veritat més amagada i li permeti actuar en conseqüència, autoritzant-se de la seva pròpia existència.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Q
Al llarg de la vida, i fruit dels llaços socials, ens anem empeltant d'aquelles "imatges" en les que d'una manera o altre ens hi reconeixem, a voltes, sense saber-ho. Identificacions que ens captiven, atrauen i alienen, dotant-nos d'una significació que ens permet constituir-nos davant els altres.

Un gest, la cadència en el to de veu, un menjar concret, una afecció, l'elecció d'una professió, determinats interessos personals, l'assumpció de concrets valors socials o culturals...són alguns exemples dels variats elements i factors que determinen i constitueixen l'estructura de la nostra personalitat.

Per un costat, en les relacions que establim amb els semblants, l'amor i l'odi esdevindrien dues manifestacions amb les que podem copsar de quina manera hem interioritzat aquestes identificacions: de l'atracció a la tensió més agressiva en la relació amb l'altre.

Per altra banda, en l'interior de nosaltres mateixos, les identificacions constitueixen una relació fonamentalment narcisista entre allò més profund que sentim i aquell JO que mostrem i projectem als altres.

A través de la inscripció contínua d'aquestes identificacions, ens anem formant com un TOT. Una Identitat que inclou les dimensions corporal, imaginaria i simbòlica, entrelligant la nostra essència més profunda.

Bo i així, aquest TOT no es mai complert, malgrat el vulguem omplir de mil i un objectes o ideals que ens arriben de fora. Si bé aquests processos d'identificació són necessaris per esdevenir humans, no podem oblidar que sovint aquests mateixos, tapen un BUIT _ la pregunta pel sentit de l'existència_ motor que ens fa tirar endavant i ens permet obrir la porta a la transcendència...i a la mateixa finitud !

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
I
Fa pocs dies, hem deixat enrere a l'Infant Jesús en el Pessebre, com el raïm, el brindis i la gatzara amb les dotze campanades i el Nou Any. Cants de Nadales, sorolls de copes, joia festiva... moments i dates on bons propòsits i anhels íntims o generals, trivials o transcendentals, han brollat damunt taules compartides.
Manifestacions de la persona que amb la seva paraula, portadora de petits o grans ideals, s'obre a la Llum, a la Festa, a l'Esperança, al Futur, a la Vida... que fa que contraresti la pèrdua, la nostàlgia, el pas del temps, el passat, la Mort i la sensació de desemparament que a voltes envaeix també el nostre existir.
Moviments de regressió i progressió, de passat i de futur, d'alienació o individualització,…aiguabarreig pel que transitem en el dia a dia experiencial.
La Persona, en el seu creixement, cerca objectius existencials que li resultin estimulants, motivadors, gratificants, i li permetin donar un sentit a la vida. Ideals que conjuguen models de referència, valors socials acceptats, amb gustos personals…
Camí interioritzat, d'empremta simbòlica, que va marcant l'expressió del desig que lliurement permet canalitzar allò més íntim amb allò més cultural i social.
Ara bé, serà en els actes concrets, arriscats per incerts, per imprevisibles en la resposta i l'impacte amb els semblants, on posem en joc aquest Ideal del Jo, i on un mateix pot connectar amb l'obertura del temps, amb l'esforç que val la pena pagar, per pacificant, pel que significa de realització personal.
De la mateixa manera que sabem que, si aquests ideals es queden en el registre de la imatge, la fantasia, la paraula buida, de tal manera que no requereixin o en bloquegin l'acció, la durada dels propòsits on un havia anticipat el futur, projectat en el seu cap, talment un deu que preveu i cerca la perfecció, però sense un mortal que s'arrisqui i s'enfronti a la imperfecció, fàcilment poden reconvertir-se en sentiment de culpa torturador i font de malestar.
Treballem i actuem doncs per a que els somnis esdevinguin exigències satisfactòries en la realitat quotidiana de cadascú.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.