Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
ESCRITS PROPIS
T
En les relacions interpersonals transferim de manera més o menys conscient sentiments d'atracció, repulsió, amor, odi, indiferència, ...
Les passions de la nostra ànima embolcallen els vincles socials que establim. Llaços afectius intensos, automàtics i inevitables es posen en joc en tot tipus de relacions: amoroses, professionals, jeràrquiques,...
Si bé en la vida quotidiana no hi ha consciència o anàlisi del fenomen, cal senyalar que és en el llenguatge, el vehicle per on es desplacen aquestes passions. Per això quan parlem, més enllà del fet comunicatiu _ sempre plegat de malentesos_ , transferim alguna cosa que molt te a veure amb la resposta inconscient donada al malestar originari davant la demanda de l'Altre.
Transferim, desplacem, ... significants, paraules, identificacions inconscients a un Altre.

Les modalitats de vinculació als altres que realitzem _ i que no es tracta d'una qüestió de formes, perquè aquestes poden semblar exquisites _ amaguen la canalització de diferents formes de gaudi i agressivitat. Transferència que en el fons remet a que, qui parla... mana i ordena, col·locant a l'altre en lloc d'objecte inconscient.
Les grans veritats en les relacions humanes es desplacen a través de la mentida que suporten determinats nivells de discurs, _ i que sovint dulcifica i fa suportable la relació amb els semblants_ i que més enllà del seu valor d'informació, d'enunciació, .. de la qüestió concreta que es tracti, apunta a donar testimoni de l'organització subjectiva de l'individu i el motor que ens impulsa en l'afany de fer llaç social, no sempre tan altruista i generós com pot semblar.

Parlar, adreçar-se als altres es aprendre a parlar bé. Aquest parlar bé no fa referència al de la bona educació, el de la política, el del saber ... faria referència a aquell que ens permet respectar el nostre desig i existència singular i diferenciada.



Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
E
Tornada de vacances. Retorn a la rutina diària, a l'activitat, a la feina. Només pensar-hi, alguns es posen o senten "malalts" _ per allò del Síndrome Post-vacacional. Avui dia ...de tot, se'n fa un gra massa !

Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un període de descans físic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un període caracteritzat per satisfer més fàcilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.

A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia física. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.

El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromís, precària, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou període d'activat i el que pot significar per a la persona.

Amb els símptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El símptomes ocupen el lloc d'aquella operació psíquica fallida _ la metàfora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .

Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé símptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psíquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.

Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.

I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.

Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.

Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.

En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada .

Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.

Profitós descans per a tots plegats.


Joaquim Trenchs

Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
Unes sucoses converses entre un Ministre i un Director d'Anti-frau a Catalunya, si bé obtingudes "de manera il·legal" i per tant, "inexistents" segons ens deia aquest últim, em conviden a la reflexió.

Com és possible que la ciutadania reforci amb els seus vots, en una societat democràtica, determinades maneres de funcionar?

A la Grècia antiga on el cinisme també tenia escola, ni de bon tros es caracteritzava per la covardia i la instrumentalització de les responsabilitats públiques. Als cínics, la seva recerca de la virtut, els allunyava d'allò social, manifestant el seu rebuig sense gaires consideracions morals. El seu desig, agradi o no, era diàfan i, ni de bon tros agressiu i violent.

Avui,aquest tipus d' individus, lluny d'expressar la seva subversió o contraposició vers l'altre amb singularitat pròpia, vers allò social establert,...amb les paraules i de manera transparent, es refugien i protegeixen en la moral del poder. El mentir, manipular, ...els permet emmascarar una pulsió i uns actes adreçats a destruir, violentar de manera brutal, a l'altre a qui no tenen en cap consideració. La seva consciència no constitueix un suport per l'equivocació perquè no responen ni de les seves paraules ni dels seus actes.

Al cínic del món capitalista quan ostenta el poder, cal anomenar-lo,canalla. Com ens diu el Diccionari de l'IEC, el canalla "és la persona capaç de cometre els actes més reprovables", o també, la considerada com a "gent dolenta, menyspreable".

Convé recordar ho, per no fer del silenci o la passivitat en els afers públics i socials, una conducta que permeti que determinats valors presideixen la vida política. Pel bé de la democràcia i la llibertat de tots plegats.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
Prendre el pols a la vida, humanitzar-se, significa metaforitzar el mateix moviment expansiu i esclat d'energia interior que implica la pròpia existència. Un exercici de saber fer amb la compulsió al gaudi que empeny la nostra relació amb el món. Significa inscriure de manera simbòlica, que el mateix desig que ens alimenta, porta implícit la marca de que la seva satisfacció absoluta no serà possible.

Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.

Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democràcies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efímera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.

Així doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camí però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnàs, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.

En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...

"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"

Miquel Martí i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
C
" No escolto el que dius, sinó allò que et fa parlar " ens diu un proverbi Zen. En el discurs habitual i corrent de les persones, la racionalitat i els arguments que se'n desprenen, presideixen i justifiquen sovint allò que fem i diem. Ara bé, pel camí, traspuem allò que "oblidem" o "ignorem" i que causa el nostre "parlar" o "actuar".

Immersos en el llenguatge, en constant comunicació i interacció amb els altres, subratllem permanentment la NO totalitat del nostre ser, la impossibilitat de l'absolut, de la Veritat en majúscules, de la garantia última, de la seguretat existencial, el neguit que ens mobilitza,...

I és en aquesta relació amb els altres, que sense saber-ho, modulem el nostre desig i atenem o no, el desig de l'altre. És on transmetem quelcom de més intangible fins i tot per la raó: un desig que no te forma concreta, que no s'atura i que es vehiculitza a través de les pulsions.

Hi ha una mena de vincle en les relacions socials, bo i les millors aparences, formalitats i convencions que hi posem, que traspua un desig d'imposició i/o menys teniment cap a l'altre interlocutor.

És el Discurs de l'Amo, on allò que es manifesta és el desig que cerca la seva satisfacció col·locant a l'altre com a objecte propi, i no pas com a subjecte singular i diferenciat.

Tot plegat m'hi ha fet pensar la situació política i potser "anímica" si és que els països en tenen, on _ sembla ser_ que per anar fent camí col.lectiu, s'ha obert la via a deixar de satisfer a ulls clucs, el Discurs de l'Amo i el seu desig, per encarar, no sense riscos, l'assumpció plena del propi de desig.

I és que en el fons penso, que tant en la vida personal com en la col·lectiva, la qüestió és saber-se administrar amb el conflicte permanent que comporta, per un costat fer-se càrrec de la pròpia existència i per altre, no quedar sempre a mercè de la demanda o el desig de l'Altre.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.