ESCRITS PROPIS
P
Aquest dies grisos de democràcia pot copsar-se com el llenguatge de determinats polítics i Institucions de l'Estat espanyol, pren de manera aparentment assenyada, raonada i legal, el domini i possessió de tot allò que no són capaços de pensar en la gestió i i canalització de les necessitats, demandes i desitjos de part de la ciutadania catalana singular i diferenciada, de qui n'administren el bé comú.
Amb els fets, foragiten allò que no controlen. I allò que no controlen i se'n vanten, respon al funcionament més primari en la relació amb l'altre singular i diferent, apropant-se més a l'animalitat disfressada de civilitat, que no pas a la humanització.
Si bé en els animals, satisfet l'instint, la tensió es redueix a zero, en els humans sabem que no és així. I no és així, perquè per sort i per desgràcia, mitjançant les pulsions i a través del llenguatge, fugisserament poden simbolitzar-se les emocions, i necessitats més primàries. Aquestes degudament reconvertides, en tant humans, en forma de demandes i desitjos.
En aquest dies de presos, exiliats i repressió, de capgirament dels valors democràtics i de drets humans, de força esclatant de la violència d'Estat i del cinisme polític, cal recordar com deia Freud, que tot procés de construcció, realització cultural i/o civilització passa la modulació, sublimació i metaforització més o menys articulada de les pulsions humanes en un intent d'apaivagar el neguit existencial.
L'Estat espanyol està neguitós i no s'ho sap. O poder sí, i és molt animal.
Bona part de la ciutadania catalana, se sap neguitosa. Se sap també, de l'animalitat i dels límits reals.
Per tot això, convençut que es continuarà donant resposta des de la fermesa, amb els valors de la pau, el diàleg i la paraula per davant, en definitiva, amb l'ètica política que vetlla sobretot per la humanització dels conflictes i fer possible els impossibles.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
1
El 21-D marca una renovada articulació col·lectiva de la relació de la ciutadania i el poder polític, sempre parcial, a Catalunya. No cal dir que el camí transitat ha estat fruit de la força i la ruptura: el Referèndum de l'1 d'octubre.
Per uns, teixit des dels valors de la democràcia i la pau. Per altres, punt d'arrencada de valors soterrats en una democràcia envellida, amb una agressivitat transformada amb violència: empresonaments,porres,155,censures,... fent evident l'essència d'un discurs sense cap consideració a l'altre per allò que representen. Això sí, emparats en la violència legítima que dona la C.E. del 78.
Diferents tipus d'agressivitat doncs, circulant en el saber fer polític:
Per aquests últims, bo i les paraules, fent circular sense veu, una agressivitat destructiva que per dessota les proclames, tapen i edulcoren l'odi, el menyspreu i la no consideració. Tot plegat, per intentar transformar un "subjecte polític" que és "desitjant", amb projecció de futur, en un "objecte a batre".
Per això.., cal escoltar-los bé !, intenten sembrar permanentment la falta d'esperança, alimentar els neguits col·lectius, de ruïna, de no ser res ni ningú,...de fer viure la pèrdua d'il·lusió, la impossibilitat de construcció d'un futur independent,...traspuant odi cap a qualsevol expressió de forma o estatus de vida col·lectiva diferents.
Pels primers, hi ha una altra forma de canalitzar i simbolitzar l'agressivitat: aquella que està al servei de la construcció i el progrés comú. El que fa de la ruptura amb la "Sagrada Unidad", acceptades les incongruències, les contradiccions, els conflictes, fins i tot els fracassos,... la d'un signe d'estimació, no pas d'odi, cap al reconeixement de la diversitat i la pluralitat de tota la ciutadania.
Nomes des del reconeixement de l'alteritat més radical, no aferrant-se a les essències, es pot avançar!

Joaquim Trenchs
Escrit a la RevistaValors
T
L' 1 d'octubre ja ha quedat enrere. S'ha rubricat amb els fets, mes enllà de les conseqüències tangibles i immediates, una nova realitat que caldrà canalitzar i no reprimir, silenciar o ignorar. Sortir de les zones de confort polític, esdevé ja una màxima a les que cap dirigent polític, ni d'aquí ni d'allà, pot obviar.

En allò col·lectiu , els propers dies i setmanes caldrà fer una inscripció d'allò que potser ara es manté en les fronteres de la incertesa, el dubte i/o desgavell. Fins ara, o bé s'havia mantingut en el regne del desig i la legitimitat per uns, o bé, en el regne de la legalitat constitucional per altres. Caldrà harmonitzar legitimitats i legalitats.

Tota transició implica submergir-se en zones d'incomoditat. Tot canvi, comporta uns determinats nivells de neguit, angoixa, renúncies i esperances. Malgrat tot, la recerca d'una coherència entre la voluntat popular, sempre diversa, i els Poders que n'administren la seva implementació, caldrà que sigui restituït i replantejat. En el cas català, l'exigència d'una adequada lectura de les demandes polítiques, i la reclamació de la dignitat i el respecte col·lectiu i individual manllevat, esdevenen els significants que cal resituar i concretar.

Molt més enllà del tema identitari, s'haurà de treballar en el respecte pel concepte de ciutadania amb mirada oberta, amb els seus drets, necessitats i capacitat d'incidir en allò col·lectiu. Aprofundir en la democràcia, en el segle XXI, reclama d'una capacitat de maniobra política que no quedi fixada a les essències i vetlli per a que els marcs de convivència, proporcionin a la pròpia societat, instruments per fer-se càrrec de les respostes de present i de futur que col·lectivament vulgui donar-se.

Amatents al futur proper, sense esdevenir pressoners del passat, reinventem el present polític i social que ens acompanya.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
V
Properament, viurem una expressió de voluntat popular mitjançant les urnes. Bo i així, coneguda és la posició d'aquells qui neguen i treballen, per activa o per passiva, per a que això no sigui així.
En aquest segon cas, com entendre la rigidesa de plantejament, amb l'apel·lació constant a una legalitat (C.E.de 1978) com a argument, garant, consistència i resposta a l'anhel col·lectiva expressada reiteradament?
Sempre hi ha una primera o última resposta: diluir o negar l'existència de la ciutadania catalana com a nació diferenciada, i silenciar-la políticament, d'una manera o altre. Aquest plantejament, també transversal, és patrimoni d'una part de la dreta i algunes anomenades esquerres: des de qui és mou per essències pàtries, al que és mou per una acomodada i enganyosa fraternitat "internacional". Un punt en comú: la identificació al Discurs de l'Amo.
Qui és aquest Amo? Quin és aquest Discurs?
L'Amo esdevé aquella adhesió militant que en la seva avidesa a la recerca d'identitat política, i embriagats per la mateixa, presenten un discurs on ja marquen als altres com hauria d'encaminar-se la resposta. En cap cas, aquesta pot donar peu al possible qüestionament del marc legal actual.
Un discurs polític on no hi ha espai possible a la renúncia: cal copsar la seva agressivitat. Un discurs on tot és poder i control: no hi ha voluntat de copsar aquesta realitat emergent. Un discurs on, malgrat la dialèctica i la retòrica democràticament ensucrades, no hi ha capacitat per donar sortida política als anhels d'un gruix de la ciutadania, que tal vegada, vol projectar-se de manera diferent cap al futur. Deixar de volar, per aterrar.
Caminem ja políticament cap a la reinvenció, o vulguin o no, aquells qui volen muts, sords o submisos a una part substancial d'aquest país.

Joaquim Trenchs i Mola
Publicat a la Revista Valors
E
Hi ha professions on l'essència del treball passa per la capacitat d'entendre a aquell a qui s'acull (educadors, mestres, psicòlegs, metges,...). Saber escoltar a qui ho necessita, esdevé una premissa ineludible.

Bo i així, a voltes el saber fer del Professional està mediatitzat per dues coordenades: la Institució, estructura organitzativa que li dona aixopluc que estableix un marc d'objectius, procediments, ideals de treball, resultats,...i d'una segona coordenada, configurada pel bagatge de sabers i coneixements, gairebé sempre incomplerts, del propi professional.

Quan el pes d'aquestes coordenades, esdevé feixuc i tenallant pel mateix professional, i no cal que ho sigui de manera conscient, emergeix en el seu procedir una actuació impecable de forma, però nul·la de fons, en relació al propi sentit de la feina.

Per un costat, el professional "funcionarà" amb un "saber fer" poc fonamentat,aliè, superficial, regint-se per les modes del "coneixement", adscrit cegament a protocols, derivacions, múltiples reunions del cas (persona), en qüestió. Es preservarà una zona de confort i completesa sense fissures en el terreny personal-professional, alhora que s'incrementarà en la pràctica, el poc compromís de fons amb l'altre del conflicte puntual, de les vacil·lacions, dubtes, contradiccions, hostilitats, ….i qui cerca en el "professional", l' ajut per créixer.

Per altre banda, el receptor de l'ajuda, suport,... no se sentirà íntimament entès, responent parcial i temporalment per la suggestió del que sap, però sense convicció íntima amb ell mateix i la seva capacitat de resposta. Acabarà "perdent-se" en el sistema i la seva xarxa (educativa, sanitària,...) davant la falta de resposta humanitzadora que permet ajudar a l'individu a progressar i canalitzar allò que li fa obstacle. Si bé la responsabilitat és de cadascú, el professional esdevé cada cop més líquid als ulls de l'altre. Són temps de post-modernitat i post-veritat!

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.

Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.

I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances ?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.

Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.

Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.

En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada.

Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.

Profitós descans per a tots plegats


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.