ESCRITS PROPIS
R
Llegeixo amb interès les paraules de José L. Gonzàlez Faus, sj. en un dels darrers quaderns de Cristianisme i Justícia titulat "El naufragi de l'esquerra". En tant psicòleg i amatent a la interacció amb diferents discursos, em pregunto novament fins a quin punt esdevé possible el creixement humà des del punt de vista individual i social, _ harmonitzant les seves contradiccions_ ,sense una profunda interpel·lació personal permanent amb allò que cadascú diu, fa i creu.

Des del punt de vista social, coincideixo amb la lectura d'un món on s'han imposat les estructures i les lògiques fonamentades "en el pitjor de la nostra pasta humana". On els grans relats i les causes mobilitzadores han deixat pas a l'escepticisme postmodern, caracteritzat sovint per la indiferència, la tolerància mal entesa, la indolència ... on raó i llibertat humana emergeixen aparentment més fortes i consolidades.

Em sembla però que sota l'empara dels discurs dominant i sense ser-ne prou conscients, raó, individu i la seva llibertat estan més que dominades per l'emoció. No m'estranya el triomf del concepte "líquid" per definir els trets de la realitat actual.

Des del punt de vista individual, la religió ens ha recordat sempre l'estructura pecaminosa de l'ésser humà. La psicoanàlisi emfatitza que per comprendre la formació de la nostra identitat, cal contemplar la subjecció a les empremtes de gaudi i l'impuls cap el seu retrobament parcial i inconscient, sovint a un preu força alt en quant a satisfacció de vida.

Quin pot ser l'esperit o motor de vida que pot empènyer en una actuació personal que esdevingui més tranquil·la i pacificadora vers nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta?

Presoners sovint del miratge de la nostra particular existència, ignorants de la falta en ser que ens precedeix, deixem de costat paraules, accions, renúncies o silencis, que ens permetrien major coherència entre allò que som i allò que realment voldríem ser.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
C

La confiança és aquell sentiment que ens permet compartir amb l'altre, d'una manera explícita o implícita, la visió, l'acció o el pensament sobre d'alguna aspecte o cosa: una situació o experiència vital, valors que promouen unes determinades actuacions, uns objectius de feina,…
Sentir-se respectat, comprès, estimulat, acollit amb el que un fa, generen la confiança vers l'altre alhora que el temps, la paciència, la sensatesa i la serenitat refermen i n'aprofundeixen els lligams.

Subratllar però, que la raó última de la confiança és una raó íntima, subjectiva, gairebé no pensada,… Així podem observar persones amb tendència a ser desconfiades de mena així com d'altres, ràpidament confiades.

Deixant de costat els aspectes més condicionats al caràcter i la personalitat, la seguretat que l'altre ens dona, esdevindrà un dels ingredients bàsics en la matriu que referma la relació confiada amb l'altre:

Seguretat que passa per les dosi de fermesa i fortalesa que ens mostra l'altre, davant el desànim i /o la contrarietat en allò explícit o implícit, que ens ha aplegat.
Seguretat que passa pel sentit de la mesura, l'equilibri, l'estabilitat en la conducta que l'altre ens dona.
Seguretat que ens ve de l'altre pel grau de sinceritat i l'autenticitat que l'altre irradia en les seves intencions i la coherència amb les seves accions.

Bo i així, no són poques les vegades que la confiança s'esberla. A voltes, els silencis, les reserves, els dubtes, els distanciaments, la falta de seny,... poden obrir escletxa donant pas a la decepció. Es per això que la comunicació, en el marc d'una relació oberta, dialogant i senzilla són fonamentals per reescriure permanentment l'abast d'aquest sentiment vers l'altre.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
P

Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
La manera com ens percebem i la relació amb el món que establim, és una construcció subjectiva que cadascú fa de sí mateix. Esdevé un text i patró de funcionament, no sempre conscient, matriu de la l'estructura psíquica de la persona.
En aquesta construcció identitària, diversos són els elements que hi contribueixen. La necessitat de donar forma i relat al desig que ha possibilitat la nostra existència, implica un procés no exempt de conflictivitat.
L'Amor ens permet fer les primeres passes, però la carència simbòlica original, ens empeny a elaborar diferents recursos psíquics.
Intentem respondre amb el nostre Jo, a l'antagonisme que es presentifica entre les pulsions_ la força constant lligada a la dimensió orgànica_ i la necessitat d'adaptar-se al món de la realitat, sota el condicionament de determinades influències de l'ambient familiar i social, dimensió cultural.
Amb alguns d'aquests recursos psíquics del JO, oblidem, traslladem, desplacem, expulsem, substituïm, projectem, reculem, escindim, idealitzem, neguem, aïllem, anul·lem, ens identifiquem,... amb "quelcom" que ens permet "borrar" i/o "omplir" allò que ens fa pregunta, incertesa, buit, inseguretat,... esdevenint una manera de respondre i donar sortida, a quelcom d'insuportable.
En qualsevol cas però, Créixer i Humanitzar-se és confrontar-se amb aquest enigma original, per donar-li nous significats. Significa interpel·lar aquest "text" inscrit progressivament en la intimitat de nosaltres mateixos, fruit de les experiències viscudes i racionalitzades, i permetre "rellegir-lo" d'una manera serena, respectuosa, tranquil·la i realista, amb nosaltres mateixos i el món.
La possibilitat de canvi dependrà de les oportunitats que ens donem per copsar la matriu psíquica que marca la nostra subjectivitat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
F
Ideal del JO...Nou Any i Bona Nova.

Fa pocs dies, hem deixat enrere a l'Infant Jesús en el Pessebre, com aviat farem amb el raïm, el brindis i la gatzara amb les dotze campanades i el Nou Any. Cants de Nadales, sorolls de copes, joia festiva... moments i dates on bons propòsits i anhels íntims o generals, trivials o transcendentals, brollen damunt taules compartides.

Manifestacions de la persona que amb la seva paraula, portadora de petits o grans ideals, s'obre a la Llum, a la Festa, a l'Esperança, al Futur, a la Vida... que fa que contraresti la pèrdua, la nostàlgia, el pas del temps, el passat, la Mort i la sensació de desemparament que a voltes envaeix també el nostre existir.
Moviments de regressió i progressió, de passat i de futur, d'alienació o individualització,…aiguabarreig pel que transitem en el dia a dia experiencial.

La Persona, en el seu creixement, cerca objectius existencials que li resultin estimulants, motivadors, gratificants, i li permetin donar un sentit a la vida. Ideals que conjuguen models de referència, valors socials acceptats, amb gustos personals…
Camí interioritzat, d'empremta simbòlica, que va marcant l'expressió del desig que lliurement permet canalitzar allò més íntim amb allò més cultural i social.

Ara bé, serà en els actes concrets, arriscats per incerts, per imprevisibles en la resposta i l'impacte amb els semblants, on posem en joc aquest Ideal del Jo, i on un mateix pot connectar amb l'obertura del temps, amb l'esforç que val la pena pagar, per pacificant, pel que significa de realització personal.

De la mateixa manera que sabem que, si aquests ideals es queden en el registre de la imatge, la fantasia, la paraula buida, de tal manera que no requereixin o en bloquegin l'acció, esdevindran font de malestar. Si la durada dels propòsits on un havia anticipat el futur, projectat en el seu cap, talment un deu que preveu i cerca la perfecció, però sense posar en joc un mortal que s'arrisqui i s'enfronti a la imperfecció, fàcilment poden reconvertir-se en sentiment de culpa torturador i , com he comentat, font de malestar.

Treballem i actuem doncs per a que els somnis esdevinguin experiències satisfactòries en la realitat quotidiana de cadascú.

Feliç 2017

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
R
S'apropen aquelles dates on els millors desitjos es confonen o s'adulteren amb la febre consumista de la que estem submergits qui més qui menys, avui dia.
Ja ens ho apunta la dita "Per Nadal, qui res no estrena res no val"

Sovint i al llarg de l'any, felicitat i objectes de consum pretenen anar en companyia, tal i com marquen les noves directrius, ideals i eslògans majoritaris de la societat.

No és gens fàcil sortir d'aquesta dinàmica i menys ara que s'acosten Festes _ amb les compres desmesurades _, sense posar aparentment en entredit, allò de fons de la nostra llibertat que ens mou a l'intercanvi: el regal com agraïment. El regal com a donació.... El regal com a signe d'estimació.

Avui, regular-se en aquesta demanda de consum que les dates del calendari ens imposen, possibilita a cadascú treure´s de sobre, certa mascarada personal:

Cal que passem a l'acte de compra consumista per l'exigència del moment?
Tenim o disposem, al nostre voltant de renovades maneres de participar de la Festa sense estar mediatitzats en exclusiva pels aspectes materials?
Amb els objectes de compra,ens veiem interpel·lats a demostrar la força del nostre amor?

Dates festives que s'acosten amb significació plural però amb comportaments similars.

Ratlles doncs avui, per convidar a la reflexió en aquella dimensió de nosaltres que mantenint el brogit de la compra, les llums, els colors i el paper d'embolicar, s'allunya de l'expressió més genuïna i sincera d'allò que podem oferir als altres i que alhora, ens agradaria rebre dels altres.

Com ens recorden aquest versos de Miquel Martí i Pol...

" Nadal que tornes
enmig del gran estrèpit
de cada dia,
fes-nos dignes d'entendre
la pau del teu silenci."

No vulguem omplir només d'objectes, ni l'amor ni la felicitat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.