EDUCACIÓ
P

Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
R
La revista ÀMBITS té l'objectiu de publicar articles de reflexió i anàlisi de la pràctica dels professionals dels àmbits educatiu, social i sanitari que intervenen en els contextos educatius formals i no formals. Aquesta publicació electrònica pretén promoure i difondre, amb serietat i rigor, la producció acadèmica i professional en aquest camp.
F
Diferents són els eixos per on es desenvolupen els nens i nenes d'aquests cursos. Aspectes com el llenguatge, el pensament, la corporalitat, la socialització, l'autonomia personal ... esdevenen diferents àrees interrelacionades de les que progressivament els nens i les nenes n'adquireixen un domini personal i en constitueix la font per on respondre davant els reptes que a la seva edat, el dia a dia els confronta.

Ja als 7-8 anys, el pensament lògic va substituint el pensament màgic que presidia la vida infantil. S'estructura el seu procés de raonament, fins que amb l'entrada a la pubertat permetrà un altre salt qualitatiu, introduint la capacitat d'abstracció.

En aquesta etapa, es produeix un gran enriquiment de l'ús del llenguatge, utilitzant-lo en els seus diferents registres funcionals, ampliant les capacitats comunicatives i les possibilitats de diàleg i socialització.

Les tasques i hàbits escolars, l'ús del paper, el llapis, les tisores, ... permeten avançar també en el Col.legi en aquella psicomotricitat fina que resulta de la progressiva interiorització i consciència del seu esquema corporal, del seu control del moviment, de l'apropiació del seu propi cos.

Període habitualment tranquil en la socialització. L'adaptació i comprensió de les demandes de l'entorn i allò social, conviuen amb harmonia amb el creixement personal, fins que la necessitat d'independència i realització del propi JO amb que els nois i noies de 5è i 6è d'EP es van despertant, cerca també no només la necessitat d'estimació i acceptació de la família més propera, sinó ara també, entre els amics i companys.

El joc continua essent important. Al nen i nena d'aquestes edats li agrada embrutar-se, córrer... però al mateix temps, comença a ser molt conscient de les seves responsabilitats i actua d'una manera més assenyada.
I ho fa perquè pel camí dels 6-7 anys als 11-12 anys, es va fent preguntes alhora que es va fent fort. Cerca respostes de tot allò que passa a prop seu, va configurant la seva identitat, diferenciant la realitat dels sexes: iguals però diferents. Creix en autoconcepte i autoestima.

Els referents educatius, pares i mestres, els hàbits domèstics i escolars, van forjant en ells per identificació, un creixement en actituds, valors, essent capaços d'intuir el punt de vista i les intencions dels altres, dels seus companys. Es desperta el sentit de la justícia, la lleialtat,... valorant la importància i la necessitat de la norma i deixant de veure-la com una imposició arbitrària i capriciosa dels adults.

A diferència dels 3 als 6 anys, o dels 13 als 16 anys, les transformacions són més pausades, harmòniques,... cosa que fa que els nens i nenes puguin ser més receptius a l'oferta d'aprenentatges concrets que l'Escola els ofereix.

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
Querida Mamá, Querido Papá …

Ésta es la carta que yo quisiera poder escribirte.

En este momento estamos en una lucha; una lucha compuesta de peleas, silencios, reclamos …
Yo necesito esta lucha. No te lo puedo explicar mejor porque no tengo palabras para hacerlo y si te lo explicase, no tendría sentido alguno.
Pero necesito esta lucha; la necesito desesperadamente.

Necesito odiarte ahora y necesito que tú sobrevivas a mi odio y a la rabia que te hago sentir.
Necesito esta lucha aunque la odio a ella también.

No importa de qué se trate: mi hora de llegada, los deberes, la ropa sucia, mi cuarto desordenado, el móvil, el salir, el quedarme en casa, mi novio, mi novia, no tener amigos, tenerlos y que sean mala influencia …
No importa el tema, yo necesito luchar contigo y necesito que tú reacciones a ello y te enfrentes conmigo.

Desesperadamente, necesito que sostengas el otro lado de la cuerda; que la sostengas con fuerza mientras encuentro como sostenerme en este nuevo mundo en el que siento estoy entrando.

Antes yo sabía quién era, quién eras tú, quienes éramos "nosotros", pero ahora no lo sé.
Ahora estoy buscando mis contornos, y a veces, la única forma de encontrarlos es provocándote.

Cuando empujo todo lo que soy capaz, encuentro mi contorno, tropiezo con un límite y es ahí donde siento que existo, y por un minuto puedo respirar.

Sé que añoras el/la niñ@ que fui, y a veces tu añoranza es demasiado dolorosa para mí ahora.

Yo necesito esta lucha y necesito ver que no importa lo malos o grandes que sean mis sentimientos; a ti, no te van a destruir.

Necesito que me quieras aún en mis peores momentos; aún cuando parezca que yo no te quiera a ti.

Necesito que te ames y me ames por l@s dos ahora.

Sé que es horrible que te etiquete de mal@.
Yo me siento de la misma manera por dentro, pero necesito que tú lo toleres y que busques la ayuda de otros adultos, porque yo no puedo ahora.

Si quieres reunirte con todos tus amigos y tener una reunión "sobreviviendo a mi hijo adolescente" está bien; si necesitas hablar a mis espaldas, no me importa.
Pero no me des por perdid@. No te rindas en esta lucha; la necesito.

Esta es la lucha que me enseñará que mi sombra no es más grande que mi luz.
Esta lucha me enseñará que los sentimientos malos u oscuros no suponen el final de una relación.
Esta lucha me enseñará a escucharme, aún cuando pudiera decepcionar a los demás.
Y esta lucha en particular, llegará a su fin. Como cualquier tormenta, se calmará.
Y yo olvidaré y tu olvidarás. Y regresaré. Y necesitaré que tú tomes la cuerda de nuevo.
Yo te necesitaré a ti del otro lado, cuando esto termine, por muchos años.

Sé que no hay satisfacción inherente en este trabajo tuyo de ser padre (madre), y lo más seguro es que yo no te lo agradeceré por hacerlo, o que recibas reconocimiento por mi parte.
Muy por el contrario, probablemente te criticaré por todo el trabajo difícil que realizas, y me parecerá que nada de lo que hagas es suficiente; y aún así cuento enteramente en tu habilidad de mantener esta lucha.

NO importa cuánto te discuta. NO importa cuanto te insulte. No importa qué tan silenciosa sea esta lucha.

Por favor no sueltes el otro lado de la cuerda; no dudes que estás haciendo el trabajo más importante que alguien pudiera hacer para mí en este momento.

Con amor … Tu adolescente.
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.