Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
1
El 21-D marca una renovada articulació col·lectiva de la relació de la ciutadania i el poder polític, sempre parcial, a Catalunya. No cal dir que el camí transitat ha estat fruit de la força i la ruptura: el Referèndum de l'1 d'octubre.
Per uns, teixit des dels valors de la democràcia i la pau. Per altres, punt d'arrencada de valors soterrats en una democràcia envellida, amb una agressivitat transformada amb violència: empresonaments,porres,155,censures,... fent evident l'essència d'un discurs sense cap consideració a l'altre per allò que representen. Això sí, emparats en la violència legítima que dona la C.E. del 78.
Diferents tipus d'agressivitat doncs, circulant en el saber fer polític:
Per aquests últims, bo i les paraules, fent circular sense veu, una agressivitat destructiva que per dessota les proclames, tapen i edulcoren l'odi, el menyspreu i la no consideració. Tot plegat, per intentar transformar un "subjecte polític" que és "desitjant", amb projecció de futur, en un "objecte a batre".
Per això.., cal escoltar-los bé !, intenten sembrar permanentment la falta d'esperança, alimentar els neguits col·lectius, de ruïna, de no ser res ni ningú,...de fer viure la pèrdua d'il·lusió, la impossibilitat de construcció d'un futur independent,...traspuant odi cap a qualsevol expressió de forma o estatus de vida col·lectiva diferents.
Pels primers, hi ha una altra forma de canalitzar i simbolitzar l'agressivitat: aquella que està al servei de la construcció i el progrés comú. El que fa de la ruptura amb la "Sagrada Unidad", acceptades les incongruències, les contradiccions, els conflictes, fins i tot els fracassos,... la d'un signe d'estimació, no pas d'odi, cap al reconeixement de la diversitat i la pluralitat de tota la ciutadania.
Nomes des del reconeixement de l'alteritat més radical, no aferrant-se a les essències, es pot avançar!

Joaquim Trenchs
Escrit a la RevistaValors
Q
Estem mal acostumats. Necessitem omplir-nos de sorolls i d'activitats frenètiques per saber que estem aprofitant el temps, que vivim el moment. Ens costa conviure amb el silenci. El silenci ens avorreix, o ens desempara, o ens fa sentir desocupats. O tot alhora. El silenci ens retroba amb la nostra solitud. Associem el silenci amb la buidor, amb la desocupació. El silenci ens incomoda.

Però també sabem que per gaudir millor de la vida ens cal el silenci. Per no deixar que les coses passin sense que ens sobtin. Per retrobar-nos, just al mateix punt on sempre ens perdem de vista. Per fer una reflexió serena, sense pressions, sense compromisos. Una reflexió íntima. Ens cal el silenci per prendre decisions.

El silenci ens permet escoltar. Més enllà del brogit. Silenci per conèixer. Per discernir. Per diferenciar allò que és important d'allò que és banal. Silenci per decidir. Saber cap on anem. Saber què volem. Per actutar amb llibertat i amb intel.ligència. O ens deixem portar o som protagonistes. Nosaltres optem pel segon.

La nostra oposició és contra la banalitat. Contra la simplicitat. No volem que aquest Nadal passi sense sobtar-nos, que sigui un Nadal més. No volem que la vida ens passi sense adonar-nos-en. I per això recorrem al silenci; per escoltar, per conèixer, per escollir, per caminar, per viure.

Silenci per optar per la pau, per la justicia i per la llibertat.

Nosaltre no tenim por del silenci.


"10 Minuts de Silenci per escoltar el Nadal. 2017"
L
"El poeta es capaz de aceptar los límites, y esto es una
prueba de la responsabilidad de su palabra. Y en el límite hay un trato con eotl silencio. El poeta sabe de sobra que todas las grandes cuestiones sobre la existencia humana reclaman una dimensión de irrepresentabilidad: el nacimiento, el amor, el mal, la muerte,..."
Filosofia de la finitud.
Joan Carles Mèlich
E
"... Sin el trabajo de la muerte,...el hombre tendría escasas posibilidades de cuestionarse, de deshacer sus vínculos ( a veces esenciales) largamente tejidos, de provocar rupturas dentro de sí mismo. Todo trabajo sobre sí es un trabajo doloroso donde el hombre toma conciencia de lo que pierde sin estar seguro de ganar y sin poder comprender, si ése es el caso,lo que va a ganar. Pero, en efecto, "paradójicamente cuando el individuo ya no tiene miedo de perderse es cuando tiene más posibilidades de alcanzar realmente lo que es" ( M. del Mar Uzán) . Cuando el hombre acepta sus inconsecuencias, sus incoherencias, contradicciones, conflictos, incluso sus fracasos, cuando vive esta experiencia todo lo que es posible vivirla, sin caer en el "des-ser" mortífero, cuando hay "caos en él", cuando es capaz de reconocerlo y afrontarlo, tal vez entonces,..."pueda dar a la luz una estrella que danza". Para lo cual el individuo denominado normal, acorazado en sus certezas, será definitivamente inepto."

Enriquez, Eugène i altres
La Institución y las Instituciones. Paidos
L
"...Es por la familiaridad con la muerte, por la meditación sobre la muerte y la finitud, que el ser viviente puede acceder al orden de lo viviente: creador sin ser paranoico, transgresor sin convertirse en perverso, apasionado sin impulso histérico, animado por una idea fija sin caer en la neurosis obsesiva. Y además creyente de lo que hace, sin ser "un secuestrado de la creencia", con un ideal sin tener necesidad de un ídolo, encantado por las ilusiones pero no capturado por ellas. Simplemente hombre, presa de un tejido relacional donde respira y al que hace vivir. "

"La Instittución y las instituciones" Paidos
Enriquez, Eugène i altres
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.