V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.

Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.

I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances ?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.

Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.

Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.

En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada.

Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.

Profitós descans per a tots plegats


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
Llegeixo amb interès les paraules de José L. Gonzàlez Faus, sj. en un dels darrers quaderns de Cristianisme i Justícia titulat "El naufragi de l'esquerra". En tant psicòleg i amatent a la interacció amb diferents discursos, em pregunto novament fins a quin punt esdevé possible el creixement humà des del punt de vista individual i social, _ harmonitzant les seves contradiccions_ ,sense una profunda interpel·lació personal permanent amb allò que cadascú diu, fa i creu.

Des del punt de vista social, coincideixo amb la lectura d'un món on s'han imposat les estructures i les lògiques fonamentades "en el pitjor de la nostra pasta humana". On els grans relats i les causes mobilitzadores han deixat pas a l'escepticisme postmodern, caracteritzat sovint per la indiferència, la tolerància mal entesa, la indolència ... on raó i llibertat humana emergeixen aparentment més fortes i consolidades.

Em sembla però que sota l'empara dels discurs dominant i sense ser-ne prou conscients, raó, individu i la seva llibertat estan més que dominades per l'emoció. No m'estranya el triomf del concepte "líquid" per definir els trets de la realitat actual.

Des del punt de vista individual, la religió ens ha recordat sempre l'estructura pecaminosa de l'ésser humà. La psicoanàlisi emfatitza que per comprendre la formació de la nostra identitat, cal contemplar la subjecció a les empremtes de gaudi i l'impuls cap el seu retrobament parcial i inconscient, sovint a un preu força alt en quant a satisfacció de vida.

Quin pot ser l'esperit o motor de vida que pot empènyer en una actuació personal que esdevingui més tranquil·la i pacificadora vers nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta?

Presoners sovint del miratge de la nostra particular existència, ignorants de la falta en ser que ens precedeix, deixem de costat paraules, accions, renúncies o silencis, que ens permetrien major coherència entre allò que som i allò que realment voldríem ser.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
C

La confiança és aquell sentiment que ens permet compartir amb l'altre, d'una manera explícita o implícita, la visió, l'acció o el pensament sobre d'alguna aspecte o cosa: una situació o experiència vital, valors que promouen unes determinades actuacions, uns objectius de feina,…
Sentir-se respectat, comprès, estimulat, acollit amb el que un fa, generen la confiança vers l'altre alhora que el temps, la paciència, la sensatesa i la serenitat refermen i n'aprofundeixen els lligams.

Subratllar però, que la raó última de la confiança és una raó íntima, subjectiva, gairebé no pensada,… Així podem observar persones amb tendència a ser desconfiades de mena així com d'altres, ràpidament confiades.

Deixant de costat els aspectes més condicionats al caràcter i la personalitat, la seguretat que l'altre ens dona, esdevindrà un dels ingredients bàsics en la matriu que referma la relació confiada amb l'altre:

Seguretat que passa per les dosi de fermesa i fortalesa que ens mostra l'altre, davant el desànim i /o la contrarietat en allò explícit o implícit, que ens ha aplegat.
Seguretat que passa pel sentit de la mesura, l'equilibri, l'estabilitat en la conducta que l'altre ens dona.
Seguretat que ens ve de l'altre pel grau de sinceritat i l'autenticitat que l'altre irradia en les seves intencions i la coherència amb les seves accions.

Bo i així, no són poques les vegades que la confiança s'esberla. A voltes, els silencis, les reserves, els dubtes, els distanciaments, la falta de seny,... poden obrir escletxa donant pas a la decepció. Es per això que la comunicació, en el marc d'una relació oberta, dialogant i senzilla són fonamentals per reescriure permanentment l'abast d'aquest sentiment vers l'altre.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
T
I com, sinó sabent-les i sentint-les,
podria dir les coses que ara dic?

No parlo pas de saviesa, parlo
de vida i de misteris,
i els camins en són plens.

Tot giravolta
i ens arrossega.

Ple de mi i de tot,
alço la copa i bec.
Per la finestra
penetra a dolls l'aigua brogent dels somnis.

Les clares paraules ,1979
Miquel Martí i Pol
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.