" Per l'humaníssim
camí de les mancances
et pots reconèixer"
M. Martí i Pol.
camí de les mancances
et pots reconèixer"
M. Martí i Pol.
"Només amb dubtes t'aproparàs al ritme de les certeses." Miquel Martí i Pol
CON-
CEPTES
CEPTES
VACANCES
E
Tornada de vacances. Retorn a la rutina diària, a l'activitat, a la feina. Només pensar-hi, alguns es posen o senten "malalts" _ per allò del Síndrome Post-vacacional. Avui dia ...de tot, se'n fa un gra massa !
Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un període de descans físic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un període caracteritzat per satisfer més fàcilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.
A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia física. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.
El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromís, precària, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou període d'activat i el que pot significar per a la persona.
Amb els símptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El símptomes ocupen el lloc d'aquella operació psíquica fallida _ la metàfora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .
Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé símptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psíquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un període de descans físic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un període caracteritzat per satisfer més fàcilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.
A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia física. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.
El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromís, precària, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou període d'activat i el que pot significar per a la persona.
Amb els símptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El símptomes ocupen el lloc d'aquella operació psíquica fallida _ la metàfora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .
Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé símptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psíquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
V
Els ritmes vitals ens marquen indefugiblement períodes de tensió i de distensió més o menys explícits que hem de saber respectar i aprofitar de la manera més saludable: des de l'estat de vigília als períodes de dormir dels que no se n'escapa ningú, als períodes laborals i als descansos corresponents dels que podem gaudir una majoria.
Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.
I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.
Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.
Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.
En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada .
Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.
Profitós descans per a tots plegats.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
Temps d'activitat i temps de passivitat. Temps on estem plens, ocupats actius,... i temps on estem més buits, lliures, ociosos, amb absència d'activitats subjectes a obligacions. Temps d'oci, més plaents, anàrquics en quant a satisfaccions, on es flexibilitzen el compliment d'horaris, normes i assumpció de compromisos en contraposició a temps de treball i de neg-oci, associat a les responsabilitats, obligacions i necessitats.
I aleshores, en què haurien de consistir unes vacances saludables? En fer, anar, estar ...de vacances?. Perquè... no totes les vacances són fer viatges..., oi ?.
Avui que el món del negoci ens dicta com ha de ser el món de l'oci, és important subratllar que les vacances són un espai privilegiat per a que la persona ompli de manera pacificadora aquest temps en allò que no ha estat possible en el seu període de treball. No perquè toca, sinó perquè es vol.
Tenint molt present que assaborir l'estat de vacances és una qüestió molt personal, aquestes prenen modalitats ben diverses: hi ha qui pot voler trencar monotonies i rutines i n'hi ha precisament que pot buscar-les en un entorn més tranquil i fins i tot sense sortir de casa.
En qualsevol cas, regular aquest temps amb aquelles activitats útils o aparentment inútils: llegir, badar, pintar, dormir, viatjar, formar-se, ballar, relacionar-se ...que permetin a l'individu alliberar-se de la tensió acumulada .
Això sí .... no quedar excessivament passivitats. Prendre la iniciativa en allò que volem fer, ni que sigui mandrejar ... no sigui que després rondinem per veure´ns afectats amb el "síndrome post-vacances". Aleshores el problema no serà pel fet d'anar a treballar, sinó per no haver estat amos de les nostres pròpies vacances.
Profitós descans per a tots plegats.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
