VIDA
R
Llegeixo amb interès les paraules de José L. Gonzàlez Faus, sj. en un dels darrers quaderns de Cristianisme i Justícia titulat "El naufragi de l'esquerra". En tant psicòleg i amatent a la interacció amb diferents discursos, em pregunto novament fins a quin punt esdevé possible el creixement humà des del punt de vista individual i social, _ harmonitzant les seves contradiccions_ ,sense una profunda interpel·lació personal permanent amb allò que cadascú diu, fa i creu.

Des del punt de vista social, coincideixo amb la lectura d'un món on s'han imposat les estructures i les lògiques fonamentades "en el pitjor de la nostra pasta humana". On els grans relats i les causes mobilitzadores han deixat pas a l'escepticisme postmodern, caracteritzat sovint per la indiferència, la tolerància mal entesa, la indolència ... on raó i llibertat humana emergeixen aparentment més fortes i consolidades.

Em sembla però que sota l'empara dels discurs dominant i sense ser-ne prou conscients, raó, individu i la seva llibertat estan més que dominades per l'emoció. No m'estranya el triomf del concepte "líquid" per definir els trets de la realitat actual.

Des del punt de vista individual, la religió ens ha recordat sempre l'estructura pecaminosa de l'ésser humà. La psicoanàlisi emfatitza que per comprendre la formació de la nostra identitat, cal contemplar la subjecció a les empremtes de gaudi i l'impuls cap el seu retrobament parcial i inconscient, sovint a un preu força alt en quant a satisfacció de vida.

Quin pot ser l'esperit o motor de vida que pot empènyer en una actuació personal que esdevingui més tranquil·la i pacificadora vers nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta?

Presoners sovint del miratge de la nostra particular existència, ignorants de la falta en ser que ens precedeix, deixem de costat paraules, accions, renúncies o silencis, que ens permetrien major coherència entre allò que som i allò que realment voldríem ser.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
F
Ideal del JO...Nou Any i Bona Nova.

Fa pocs dies, hem deixat enrere a l'Infant Jesús en el Pessebre, com aviat farem amb el raïm, el brindis i la gatzara amb les dotze campanades i el Nou Any. Cants de Nadales, sorolls de copes, joia festiva... moments i dates on bons propòsits i anhels íntims o generals, trivials o transcendentals, brollen damunt taules compartides.

Manifestacions de la persona que amb la seva paraula, portadora de petits o grans ideals, s'obre a la Llum, a la Festa, a l'Esperança, al Futur, a la Vida... que fa que contraresti la pèrdua, la nostàlgia, el pas del temps, el passat, la Mort i la sensació de desemparament que a voltes envaeix també el nostre existir.
Moviments de regressió i progressió, de passat i de futur, d'alienació o individualització,…aiguabarreig pel que transitem en el dia a dia experiencial.

La Persona, en el seu creixement, cerca objectius existencials que li resultin estimulants, motivadors, gratificants, i li permetin donar un sentit a la vida. Ideals que conjuguen models de referència, valors socials acceptats, amb gustos personals…
Camí interioritzat, d'empremta simbòlica, que va marcant l'expressió del desig que lliurement permet canalitzar allò més íntim amb allò més cultural i social.

Ara bé, serà en els actes concrets, arriscats per incerts, per imprevisibles en la resposta i l'impacte amb els semblants, on posem en joc aquest Ideal del Jo, i on un mateix pot connectar amb l'obertura del temps, amb l'esforç que val la pena pagar, per pacificant, pel que significa de realització personal.

De la mateixa manera que sabem que, si aquests ideals es queden en el registre de la imatge, la fantasia, la paraula buida, de tal manera que no requereixin o en bloquegin l'acció, esdevindran font de malestar. Si la durada dels propòsits on un havia anticipat el futur, projectat en el seu cap, talment un deu que preveu i cerca la perfecció, però sense posar en joc un mortal que s'arrisqui i s'enfronti a la imperfecció, fàcilment poden reconvertir-se en sentiment de culpa torturador i , com he comentat, font de malestar.

Treballem i actuem doncs per a que els somnis esdevinguin experiències satisfactòries en la realitat quotidiana de cadascú.

Feliç 2017

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
E
Tornada de vacances. Retorn a la rutina diària, a l'activitat, a la feina. Només pensar-hi, alguns es posen o senten "malalts" _ per allò del Síndrome Post-vacacional. Avui dia ...de tot, se'n fa un gra massa !

Sovint amb la finalització de les vacances _ bo i que aquestes són viscudes de maneres ben diverses _ queda enrera un període de descans físic i mental caracteritzat per un relaxament en els ritmes, les responsabilitats i obligacions habituals. Un període caracteritzat per satisfer més fàcilment el Principi de Plaer i donar al cos i a la ment, la "tranquil·litat" i la "satisfacció prolongada" que d'una manera o altre, ens reclama.

A vegades, la tornada a la quotidianitat, regida pel Principi de Realitat, resulta feixuga. Fins i tot fa "emmalaltir" produint-se alguna que altre simptomatologia física. També en molts altres moments podem observar aquests quadres: l'alumne davant un examen amb el seu maldecap, el treballador davant les exigències laborals i l'estrès conseqüent ,... efectes en el cos més enllà d'una realitat objectiva que pugui explicar la situació de malestar que s'instal·la més o menys transitòriament en la persona.

El "malestar" es converteix en una autèntica resistència davant la nova situació i esdevé una solució de compromís, precària, entre la satisfacció que deixem enrera_ en aquest cas allò que pot significar el descans estival_ i la responsabilitat que tenim per davant, com pot ser entomar un nou període d'activat i el que pot significar per a la persona.

Amb els símptomes, la persona pateix un dolor i al mateix temps, el seu inconscient experimenta una satisfacció. El símptomes ocupen el lloc d'aquella operació psíquica fallida _ la metàfora paterna_ que ens separa de les mocions pulsionals que ens remeten al gaudi sempre anhelat i buscat .

Per la persona, emmalaltir, paradoxalment, i a falta de significants que el singularitzin i no el borrin com a Subjecte de l'Inconscient, esdevé símptoma pacificador de la disharmonia i angoixa que emergeix en l'estructura psíquica més enllà de tota intencionalitat i de tot saber conscient.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
R
Prendre el pols a la vida, humanitzar-se, significa metaforitzar el mateix moviment expansiu i esclat d'energia interior que implica la pròpia existència. Un exercici de saber fer amb la compulsió al gaudi que empeny la nostra relació amb el món. Significa inscriure de manera simbòlica, que el mateix desig que ens alimenta, porta implícit la marca de que la seva satisfacció absoluta no serà possible.

Els ritmes vitals de cadascú i les marques que establim en la continuïtat i discontinuïtat de les coses, subratllen l'harmonia en l'espai i el temps, tant interior com exterior que establim com a coordenades del nostre caminar.

Ara bé, vivim en un context i moment sociocultural,_ societat de consum, democràcies al servei del capital més que de l'individu, caiguda dels referents i /o institucions d'autoritat_ , on s'empelten als subjectes en uns valors _ la novetat, el no pensar gaire, l'acceptació efímera i fugissera de tot plegat, la satisfacció i el plaer com ideal absolut,_ que empenyen la persona a un procedir força diferent.

Així doncs l'excés de gaudi esdevé referent per a molt subjectes. Un camí però, talment d'addicció que pot prendre formes diferents: al treball, al sexe, al gimnàs, a fer maratons, o tatuatges en el propi cos,o ... qualsevol forma de manifestació conductual feta amb satisfacció però amb desmesura.

En el brogit i soroll que ens empeny per dins i per fora, fora bo cercar aquells espais de serenor i reflexió necessaris, i per exemple, recordar les paraules del poeta ...

"Si en el silenci
saps reconèixer el ritme
que t'orienta,
no hi haurà cap misteri
que pugui enterbolir-te"

Miquel Martí i Pol
El Silenci . Quinze variacions. Tankas. 1992


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
S
No són pocs els jorns que ens passen desapercebuts. A voltes, tenim la sensació que el dia a dia, l'hàbit i la rutina es converteixen en cel·les que empresonen un temps i alguns instants que ens amaguen veritables trossos de Vida, d'aquells que omplen i satisfan..., més enllà de l'hora, la persona i el dia.
Que ens costa de trobar les satisfaccions !!! Quan desitjaríem somniar en aquell temps infinit a qui voldríem com a company de viatge per aturar i convertir aquell present que omple de satisfacció absoluta, on no sentir-se viu esdevé un autèntic impossible.

Però ja ho sabem!!!. Poder gaudir i agrair és caminar pels espais oberts, els moments fugissers, la incertesa de la resposta i el demà, en les satisfaccions que van i venen i que s'escapoleixen de les nostres mans, d'aquella mirada, del nostre oïda i també de la memòria i pensament.

Per moments, gosem senyalar el temps, com a que ens persegueix o paralitza, com a causant de la nostra insatisfacció .

Tal vegada la tirania de la idealització, no ens permet assaborir i adonar-nos-en que la veritable satisfacció esdevenen les formes, maneres, tonalitats, textures, colors ,veus, olors, pensaments, sentiments ... que cada dia es despleguen al nostre voltant.

Joaquim Trenchs

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
V
Sovint l'aiguabarreig de pensaments, sentiments i emocions edulcoren aquest existir que ens permet fruir de la Vida: de la dolçor al dolor, de l'impacte a la indiferència, del soroll a la quietud, de l'amor a l'odi, de la soledat a la companyia, de l'afany al passotisme, de la presa a la calma, de la intensitat a la ingravidesa, de les preguntes a les respostes, de les no respostes a la falta de preguntes, del tot al res ...i tornar a començar !
Temps present, forjat en l'ahir, que encara sense temença el futur. Un futur sempre incert. Un futur on Un es capaç de "perdre´s" sense deixar d' "ex-istir". Al contrari ...re-descobrint de nou.
I rau aquí l'encant ..., amb l'obertura de mires, l' alegria de viure ....la poesia de la Vida.
El somriure que defineix aquella cara, la mirada oberta i franca de qui no té res a témer, aquella paraula amiga per compartir pensaments, inquietuds, contradiccions,... Aquella veu cadenciosa, pausada, ...també aquell crit ! El tacte, aquella pell fina, curtida, que conserva la sensibilitat de l' infant i la permeabilitat d'aquell a qui els anys el fan gran.
Sentir, pensar, agrair, parlar, anhelar, acceptar ..., fruir de les percepcions ..., l'oïda, la vista, el tacte, l'olfacte, el gust, ...imbuir-se d'aquesta Vida que entra permanentment del nostre voltant...per respondre harmoniosa, pacifica i tranquil·lament a aquell qui comparteix el nostre trajecte vital.


Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.