Per on passa avui el veritable desig de la dona avui? N'és la maternitat un signe distintiu?
Si bé la maternitat ha estat durant molt temps allò que s'ha associat a la dona, i al mateix temps, ha estat considerat gairebé la seva única funció i aportació social, fora de la seva contribució en l' àmbit domèstic i privat..., com pot pensar se en aquesta societat actual?
No sembla pas que en aquesta societat post-moderna d'avui, les mostres de "virtuosisme social" que han assignat a la dona, en exclusiva, aquest paper maternal, responguin a un sentir general. No es pot deixar de senyalar des d'aquesta lectura, una certa contradicció i hipocresia col·lectiva. Cal no oblidar que, sovint des d'aquests mateixos discursos, s'ha fet de la prostitució un dels ofici més antics que es coneixen, afavorint l'anul·lació de qualsevol espurna de desig en ella.
Quins serien doncs els "significants" que representen a la dona en aquest segle XXI en el més profund del seu ésser?
En una societat on la dona està entrant de ple dret _ en àmbit laborals, polítics, ... _ en igualtat de condicions amb els homes, podríem preguntar-nos com queda aquest binomi tradicional: dona = maternitat?
Els mateixos avenços de la ciència_ separant la funció reproductora de la sexual_ , o els avenços socials, permeten distingir de manera més clara la maternitat biològica de la maternitat com a funció. Per exemple, en parelles homosexuals, mares de lloguer o pares adoptius. Tot plegat ,ens interpel·la a tots plegats , i en especial a les mateixes dones .
Quina és la significació de la maternitat per a elles mateixes? Com, quan, amb qui, per què fer o ser mare? Una dona no és dona si no esdevé mare? La maternitat: un instint? ,un caprici?, un desig?, una obligació? ...
Preguntes que avui emergeixen en el cap de no poques dones, que descol·loca a no pocs homes, i que no eren plantejades de manera tan oberta i generalitzada temps enrera.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Si bé la maternitat ha estat durant molt temps allò que s'ha associat a la dona, i al mateix temps, ha estat considerat gairebé la seva única funció i aportació social, fora de la seva contribució en l' àmbit domèstic i privat..., com pot pensar se en aquesta societat actual?
No sembla pas que en aquesta societat post-moderna d'avui, les mostres de "virtuosisme social" que han assignat a la dona, en exclusiva, aquest paper maternal, responguin a un sentir general. No es pot deixar de senyalar des d'aquesta lectura, una certa contradicció i hipocresia col·lectiva. Cal no oblidar que, sovint des d'aquests mateixos discursos, s'ha fet de la prostitució un dels ofici més antics que es coneixen, afavorint l'anul·lació de qualsevol espurna de desig en ella.
Quins serien doncs els "significants" que representen a la dona en aquest segle XXI en el més profund del seu ésser?
En una societat on la dona està entrant de ple dret _ en àmbit laborals, polítics, ... _ en igualtat de condicions amb els homes, podríem preguntar-nos com queda aquest binomi tradicional: dona = maternitat?
Els mateixos avenços de la ciència_ separant la funció reproductora de la sexual_ , o els avenços socials, permeten distingir de manera més clara la maternitat biològica de la maternitat com a funció. Per exemple, en parelles homosexuals, mares de lloguer o pares adoptius. Tot plegat ,ens interpel·la a tots plegats , i en especial a les mateixes dones .
Quina és la significació de la maternitat per a elles mateixes? Com, quan, amb qui, per què fer o ser mare? Una dona no és dona si no esdevé mare? La maternitat: un instint? ,un caprici?, un desig?, una obligació? ...
Preguntes que avui emergeixen en el cap de no poques dones, que descol·loca a no pocs homes, i que no eren plantejades de manera tan oberta i generalitzada temps enrera.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
