Si no fa pas gaire temps, els tabús i les prohibicions dominaven tot allò que envoltava la sexualitat, en la societat actual i alliberats dels pre-judicis d'una societat excessivament ideologitzada en creences, valors o normes de conducta en relació a la sexualitat, caldria preguntar-se, paradoxalment, si la simple llibertat individual, es garantia de satisfacció en aquest àmbit.
Avui dia, la força normativa implícita en aquesta qüestió va en direcció contrària. Dóna la sensació de que tot està permès i que tot s'hi val. Bo i així, tenint i disposant de més informació i podent-ne parlar, copsem que en la sexualitat hi ha quelcom d'inabastable.
Abordar la sexualitat humana és anar més enllà de la genitalitat i de la determinació biològica. El sexe anatòmic no defineix el nostre comportament sexual. Significa abordar la posició subjectiva en que la persona s'identifica_ masculina o femenina_ en l'aproximació als altres a la recerca de satisfacció. I aquest apropament porta implícit un límit, una llei, i una diferenciació, que no ve determinada pels trets fisiològics.
La sexualitat esdevé una construcció en cada individu de les seves pròpies i singulars modalitats de satisfacció. Pot prendre diferents formes. En els animals, las cosa és més simple: la sexualitat entra dins el registre de les necessitats i està dominada pels instints. L'objecte sexual està clarament identificat.
En el humans, la complexitat presideix la sexualitat. És la pulsió qui ens empeny a apropiar-nos del món que ens envolta. Pulsió que relliga la dimensió corporal amb la representació psíquica, petjada en el registre simbòlic que porta implícit la dimensió del llenguatge. Un llenguatge amb significació oculta que ens ve de l'altre. A partir d'aquí, construïm la pròpia realitat psíquica imaginària, carregada de fantasies que intentem passar a l'acte.
Podríem entendre la sexualitat com aquell procés identificatori del subjecte que s'inicia en la infantesa i en el que es va definint la seva posició i modalitat inconscient de gaudi al llarg de la vida. Paral·lelament, s'escolleixen els "objectes" sobre els que s'anirà cercant aquesta satisfacció, sempre parcial, i que aniran ocupant l'espai que "falta" al propi subjecte.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
Avui dia, la força normativa implícita en aquesta qüestió va en direcció contrària. Dóna la sensació de que tot està permès i que tot s'hi val. Bo i així, tenint i disposant de més informació i podent-ne parlar, copsem que en la sexualitat hi ha quelcom d'inabastable.
Abordar la sexualitat humana és anar més enllà de la genitalitat i de la determinació biològica. El sexe anatòmic no defineix el nostre comportament sexual. Significa abordar la posició subjectiva en que la persona s'identifica_ masculina o femenina_ en l'aproximació als altres a la recerca de satisfacció. I aquest apropament porta implícit un límit, una llei, i una diferenciació, que no ve determinada pels trets fisiològics.
La sexualitat esdevé una construcció en cada individu de les seves pròpies i singulars modalitats de satisfacció. Pot prendre diferents formes. En els animals, las cosa és més simple: la sexualitat entra dins el registre de les necessitats i està dominada pels instints. L'objecte sexual està clarament identificat.
En el humans, la complexitat presideix la sexualitat. És la pulsió qui ens empeny a apropiar-nos del món que ens envolta. Pulsió que relliga la dimensió corporal amb la representació psíquica, petjada en el registre simbòlic que porta implícit la dimensió del llenguatge. Un llenguatge amb significació oculta que ens ve de l'altre. A partir d'aquí, construïm la pròpia realitat psíquica imaginària, carregada de fantasies que intentem passar a l'acte.
Podríem entendre la sexualitat com aquell procés identificatori del subjecte que s'inicia en la infantesa i en el que es va definint la seva posició i modalitat inconscient de gaudi al llarg de la vida. Paral·lelament, s'escolleixen els "objectes" sobre els que s'anirà cercant aquesta satisfacció, sempre parcial, i que aniran ocupant l'espai que "falta" al propi subjecte.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
