El paper dels afectes més primaris com a motor dels nostres actes, més enllà de la racionalitat i la bona consciència, és un fet inqüestionable.
En l'enveja allò que està en joc és un "objecte" _ que pot prendre infinitud de formes però sempre en el fons imaginari en tant compleció del nostre ferit narcisisme _ que remet al dolor pel "bé" que posseeix l'altre.
En l'enveja, _ a diferencia de la gelosia en que es creu poder perdre alguna cosa_ , no
perdem res quan l'altre triomfa, progressa, ... Malgrat tot, aquest "bé" de l'altre fa patir, ... malparlar... o bé actuar. Per què ? Perquè aquesta enveja senyala la frustració en el propi desig sovint reprimit i que el "bé" de l´altre, amb la significació que li hem atribuït, ens torna a la consciència.
En la gelosia, allò que està en joc, no és tant un "objecte" sinó una "relació". Una "relació" que permet mantenir una posició clarament egocèntrica, i que trontolla.
En aquest sentit, mentre que l'enveja pot brollar sense la presència d'un altre amb qui podem tenir vincles d'estimació, la gelosia necessita aquest altre estimat del qual tenim por de perdre la seva estima, preferència o consideració perquè podria passar a una tercera persona.
Serà en aquesta tercera persona on recaurà la por _ en forma d'ira, agressivitat,... a perdre l'amor de la persona estimada.
La gelosia, a diferència de l'enveja_ marca uns trets de funcionament molt més dependents de l'altre. En el fons, el gelós no vol estimar sinó ser estimat. Resposta absolutament egocèntrica en la que el subjecte gelós ni vol ni pot oferir res a l'altre, a diferència de l'enveja que pot donar lloc a la mobilització d'un mateix en relació als altres.
La canalització i el prendre consciència de quins poden ser els veritables motors en les conductes i actuacions personals, poden facilitar una convivència més respectuosa amb els semblants.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
En l'enveja allò que està en joc és un "objecte" _ que pot prendre infinitud de formes però sempre en el fons imaginari en tant compleció del nostre ferit narcisisme _ que remet al dolor pel "bé" que posseeix l'altre.
En l'enveja, _ a diferencia de la gelosia en que es creu poder perdre alguna cosa_ , no
perdem res quan l'altre triomfa, progressa, ... Malgrat tot, aquest "bé" de l'altre fa patir, ... malparlar... o bé actuar. Per què ? Perquè aquesta enveja senyala la frustració en el propi desig sovint reprimit i que el "bé" de l´altre, amb la significació que li hem atribuït, ens torna a la consciència.
En la gelosia, allò que està en joc, no és tant un "objecte" sinó una "relació". Una "relació" que permet mantenir una posició clarament egocèntrica, i que trontolla.
En aquest sentit, mentre que l'enveja pot brollar sense la presència d'un altre amb qui podem tenir vincles d'estimació, la gelosia necessita aquest altre estimat del qual tenim por de perdre la seva estima, preferència o consideració perquè podria passar a una tercera persona.
Serà en aquesta tercera persona on recaurà la por _ en forma d'ira, agressivitat,... a perdre l'amor de la persona estimada.
La gelosia, a diferència de l'enveja_ marca uns trets de funcionament molt més dependents de l'altre. En el fons, el gelós no vol estimar sinó ser estimat. Resposta absolutament egocèntrica en la que el subjecte gelós ni vol ni pot oferir res a l'altre, a diferència de l'enveja que pot donar lloc a la mobilització d'un mateix en relació als altres.
La canalització i el prendre consciència de quins poden ser els veritables motors en les conductes i actuacions personals, poden facilitar una convivència més respectuosa amb els semblants.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
