Com és que en similars condicions de pressió, els individus presenten respostes diferents a les demandes en que l'entorn els situa?
La persona estressada ha engolit implícitament a l'omnipotència de que pot respondre i completar l'objectiu o ideal que ha fet seu. La dificultat per introduir un no, uns condicionants, uns límits a la pròpia actuació, vers la demanda que rep, marcarà la seva conducta. En el casos extrems, seran les mateixes manifestacions simptomàtiques: ofecs, palpitacions, ansietats, angoixes, mals humors,... les que posaran en alerta, i esdevindran autèntic fre inconscient a la situació.
Què subjecte però a la persona en la seva conducta?
En realitat, més enllà de qüestions concretes i tangibles, quin és aquest ideal que l'esclavitza?
Més enllà d'elements evidents, com és el suposat control d'aspectes que fa referència als diners, estatus laboral, estimació explicita buscada,... hi ha una resposta subjectiva que busca en l'amor incondicional de l'altre, un reconeixement que implica la lectura subjectiva de que un és capaç de respondre a la seva falta. El desig passa per allò que l'altre necessita. L'altre esdevé indispensable i necessari per reafirmar la pròpia identitat.
La persona submergida en aquest context però altera la seva vida psíquica, emocional, i alhora incideix negativament en el clima de l'organització i/o entorn social que l'acull.
Per fer hi front, cal conrear i mantenir una identitat que trobi la satisfacció en l'equilibri entre l'ideal que allò social ens vol imposar, i allò real que el mateix context ens ofereix.
Acceptem que el millor reconeixement prové de la pròpia vàlua, fent bona progressivament la dita de... "no és més ric qui més te, sinó qui menys necessita".
Joaquim Trenchs
Escrit per la Revista Valors
La persona estressada ha engolit implícitament a l'omnipotència de que pot respondre i completar l'objectiu o ideal que ha fet seu. La dificultat per introduir un no, uns condicionants, uns límits a la pròpia actuació, vers la demanda que rep, marcarà la seva conducta. En el casos extrems, seran les mateixes manifestacions simptomàtiques: ofecs, palpitacions, ansietats, angoixes, mals humors,... les que posaran en alerta, i esdevindran autèntic fre inconscient a la situació.
Què subjecte però a la persona en la seva conducta?
En realitat, més enllà de qüestions concretes i tangibles, quin és aquest ideal que l'esclavitza?
Més enllà d'elements evidents, com és el suposat control d'aspectes que fa referència als diners, estatus laboral, estimació explicita buscada,... hi ha una resposta subjectiva que busca en l'amor incondicional de l'altre, un reconeixement que implica la lectura subjectiva de que un és capaç de respondre a la seva falta. El desig passa per allò que l'altre necessita. L'altre esdevé indispensable i necessari per reafirmar la pròpia identitat.
La persona submergida en aquest context però altera la seva vida psíquica, emocional, i alhora incideix negativament en el clima de l'organització i/o entorn social que l'acull.
Per fer hi front, cal conrear i mantenir una identitat que trobi la satisfacció en l'equilibri entre l'ideal que allò social ens vol imposar, i allò real que el mateix context ens ofereix.
Acceptem que el millor reconeixement prové de la pròpia vàlua, fent bona progressivament la dita de... "no és més ric qui més te, sinó qui menys necessita".
Joaquim Trenchs
Escrit per la Revista Valors
