NEN
F
Diferents són els eixos per on es desenvolupen els nens i nenes d'aquests cursos. Aspectes com el llenguatge, el pensament, la corporalitat, la socialització, l'autonomia personal ... esdevenen diferents àrees interrelacionades de les que progressivament els nens i les nenes n'adquireixen un domini personal i en constitueix la font per on respondre davant els reptes que a la seva edat, el dia a dia els confronta.

Ja als 7-8 anys, el pensament lògic va substituint el pensament màgic que presidia la vida infantil. S'estructura el seu procés de raonament, fins que amb l'entrada a la pubertat permetrà un altre salt qualitatiu, introduint la capacitat d'abstracció.

En aquesta etapa, es produeix un gran enriquiment de l'ús del llenguatge, utilitzant-lo en els seus diferents registres funcionals, ampliant les capacitats comunicatives i les possibilitats de diàleg i socialització.

Les tasques i hàbits escolars, l'ús del paper, el llapis, les tisores, ... permeten avançar també en el Col.legi en aquella psicomotricitat fina que resulta de la progressiva interiorització i consciència del seu esquema corporal, del seu control del moviment, de l'apropiació del seu propi cos.

Període habitualment tranquil en la socialització. L'adaptació i comprensió de les demandes de l'entorn i allò social, conviuen amb harmonia amb el creixement personal, fins que la necessitat d'independència i realització del propi JO amb que els nois i noies de 5è i 6è d'EP es van despertant, cerca també no només la necessitat d'estimació i acceptació de la família més propera, sinó ara també, entre els amics i companys.

El joc continua essent important. Al nen i nena d'aquestes edats li agrada embrutar-se, córrer... però al mateix temps, comença a ser molt conscient de les seves responsabilitats i actua d'una manera més assenyada.
I ho fa perquè pel camí dels 6-7 anys als 11-12 anys, es va fent preguntes alhora que es va fent fort. Cerca respostes de tot allò que passa a prop seu, va configurant la seva identitat, diferenciant la realitat dels sexes: iguals però diferents. Creix en autoconcepte i autoestima.

Els referents educatius, pares i mestres, els hàbits domèstics i escolars, van forjant en ells per identificació, un creixement en actituds, valors, essent capaços d'intuir el punt de vista i les intencions dels altres, dels seus companys. Es desperta el sentit de la justícia, la lleialtat,... valorant la importància i la necessitat de la norma i deixant de veure-la com una imposició arbitrària i capriciosa dels adults.

A diferència dels 3 als 6 anys, o dels 13 als 16 anys, les transformacions són més pausades, harmòniques,... cosa que fa que els nens i nenes puguin ser més receptius a l'oferta d'aprenentatges concrets que l'Escola els ofereix.

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
M
Com entendre el silenci del menor que havent patit abusos, guarda silenci durant tants anys?
Talment com una vida paral·lela, aquest és el procedir de moltes de les persones que han passat per aquest tipus d'experiències. Per ells, una ferida interna que retorna, condiciona i es fa present en el seu dia a dia. Bo i així, el silenci s'imposa i subratlla "el fet" del qual no es vol o no es pot pensar.
Posar hi paraules representa per a la víctima, un crit vergonyós. Una expressió oberta del que ha significat l'abús, com a derrota de la pròpia dignitat. S'instaura un desemparament emocional, on la fixació al fet traumàtic omple i envaeix el menor. El sentiment de culpa, el sentir-se dolent també s'incrusta en la lectura psíquica d'allò viscut.
Aquesta és la maldat de l'abusador. La seva perversió inherent. El jugar amb el seu poder i la seducció, per aprofitar-se de la confiança que l'altre menor li diposita. L'abusador es mostra davant l'altre, gairebé com un igual, comprensiu, … escurçant les distàncies que el menor no ha après encara que existeixen, pres com està encara per la dependència afectiva i emocional que caracteritza la infantesa i l'adolescència, camí cap a la maduresa personal.
En aquest sentit, el silenci per a la víctima esdevé paradoxal: per un costat, esdevé menyspreable, còmplice amb l'abusador perquè el pes de la memòria, invasora dels olors, tactes, olfactes,.. resta present i inalterable. S'alimenta l'amargura i el dolor, pòsit de la incomoditat vital.
Per altre costat, és un silenci defensiu per la pròpia persona. Defensa d'una experiència traumàtica on l'emoció ha superat en escreix la capacitat per posar hi paraules i poder ho explicar a un altre. L'Amor ha estat traït.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
R
Entorn dels regals

En aquestes dates tots anem més o menys atrafegats pensant què regalar i a qui. Les compres nadalenques inclouen els regals. Més enllà dels convencionalismes, de l'obligatorietat de regalar, la qual cosa desvirtua el valor de l'acte, un regal és alguna cosa que rebem o bé donem a un altre. S'inscriu en una relació d'afecte, és una expressió de sentiments. Difícilment regalarem alguna cosa als nostres enemics si no ens hi sentim obligats per les circumstàncies. Fins i tot, l'absència d'un regal en un moment determinat és una mostra de la poca consideració que ens mereix la persona en qüestió.
Al llarg de la vida de cadascú hi ha moments segellats per regals, moments vitals que tenen a veure amb processos del viure, amb noves etapes: la data del nostre aniversari, data en què se'ns va inscriure a la vida; la comunió, en cas de famílies religioses; la fi d'estudis; el casament; la jubilació. Són moments importants en què socialment hi ha aquestes mostres d'afecte, de reconeixement, d'amistat, expressades també mitjançant un regal.
L'ésser humà té una relació afectiva amb els objectes. Aquests són petits símbols que ens recorden les persones apreciades, objectes que ens acompanyen. El seu valor emocional es tradueix en disgust quan algun d'aquests objectes es trenca, es fa malbé o bé es perd.
En aquestes dates rebrem i farem regals. Un regal sempre té un significat afectiu i porta un missatge. Alguna cosa pròpia regalem en regalar, donem una part nostra en donar. Un regal té també una vessant de gratuïtat; segur que ens el mereixem, però no hem treballat activament per aconseguir-lo, ens ve donat per la generositat de l'altre.
Qui regala, ho reconeixi o no, espera una resposta, una mostra de com ha estat rebut allò que un ha pensat, fet, comprat. Comprar alguna cosa, o bé confeccionar-la, per a algú és una mostra que ens recordem d'aquell subjecte, que hi dediquem un temps i uns diners, i l'altre se n'ha de fer mereixedor.
La culminació de la festa del regals és la festivitat dels Reis, festa grossa a les ciutats i a les famílies. Els pares, els avis i altres familiars omplen les cases de joguines, amb el relat compartit i alimentat per grans que són el Pare Noël, o bé els Reis d'Orient, els portadors d'aquelles meravelles. Els pares són Reis almenys per uns dies, per unes hores, amb tot el gaudi que això comporta. Quan els nens s'assabenten que els Reis són els pares, sovint hi ha un desencís, molts es resisteixen a creure-ho en el curs d'un temps. A nivell intern marca un pas important en el creixement, es liquida en certa manera la infància màgica. La llegenda no respon a cap lògica formal, però sí a un profund desig afectiu. Els pares, sobretot a la primera infància, són els més magnífics i els més importants per a aquestes petites personetes, ho són pel privilegi de ser els seus pares, i això omple una part important d'aquests adults, a voltes tan atrafegats.
Els nens també ens fan regals: des d'un somriure del nadó fins a petons i abraçades més tard. Ens ofereixen petits treballs, dibuixos; són produccions pròpies que busquen complaure'ns, i la seva bona rebuda per part dels adults contribueix a reforçar la seguretat personal dels infants. Allò que és capaç de fer el nen és valorat i és ben rebut, per tant, ell també té un valor, es valora en ser valorat, i això serà la llavor de l'autoestima. Quan els joves comencen a disposar d'uns diners, sovint inauguren aquestes dates fent regals als pares. La primera vegada és tot un ritus d'iniciació. Un regal és també una mostra d'agraïment. És comú escoltar: "va tenir el detall..." . Em cal esmentar la compulsió de regalar, tema que per la seva complexitat és millor que tracti en un altre article.
Escoltem en alguns subjectes parlar de regal en el sentit més metafòric: un dia de sol; pluja, si venim d'un temps de sequera; una bona notícia... Tenir l'esperit d' apreciar aquests aspectes del nostre entorn és un signe de salut mental, perquè revela la capacitat d'apreciar el que tenim al voltant. Demostra que el subjecte té una visió àmplia, la qual li permet gaudir de les petites coses. Els seus afers quotidians, les preocupacions, deixen un espai per gaudir del que l'entorn li ofereix.
Personalment em consideraré satisfeta si aquestes ratlles contribueixen a fer gaudir més profundament tant del que oferirem com del que ben segur rebrem en aquestes festes.

Mª Mercè Collell. Psicòloga clínica. Psicoanalista

*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.