FAMÍLIA
P

Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
R
Entorn dels regals

En aquestes dates tots anem més o menys atrafegats pensant què regalar i a qui. Les compres nadalenques inclouen els regals. Més enllà dels convencionalismes, de l'obligatorietat de regalar, la qual cosa desvirtua el valor de l'acte, un regal és alguna cosa que rebem o bé donem a un altre. S'inscriu en una relació d'afecte, és una expressió de sentiments. Difícilment regalarem alguna cosa als nostres enemics si no ens hi sentim obligats per les circumstàncies. Fins i tot, l'absència d'un regal en un moment determinat és una mostra de la poca consideració que ens mereix la persona en qüestió.
Al llarg de la vida de cadascú hi ha moments segellats per regals, moments vitals que tenen a veure amb processos del viure, amb noves etapes: la data del nostre aniversari, data en què se'ns va inscriure a la vida; la comunió, en cas de famílies religioses; la fi d'estudis; el casament; la jubilació. Són moments importants en què socialment hi ha aquestes mostres d'afecte, de reconeixement, d'amistat, expressades també mitjançant un regal.
L'ésser humà té una relació afectiva amb els objectes. Aquests són petits símbols que ens recorden les persones apreciades, objectes que ens acompanyen. El seu valor emocional es tradueix en disgust quan algun d'aquests objectes es trenca, es fa malbé o bé es perd.
En aquestes dates rebrem i farem regals. Un regal sempre té un significat afectiu i porta un missatge. Alguna cosa pròpia regalem en regalar, donem una part nostra en donar. Un regal té també una vessant de gratuïtat; segur que ens el mereixem, però no hem treballat activament per aconseguir-lo, ens ve donat per la generositat de l'altre.
Qui regala, ho reconeixi o no, espera una resposta, una mostra de com ha estat rebut allò que un ha pensat, fet, comprat. Comprar alguna cosa, o bé confeccionar-la, per a algú és una mostra que ens recordem d'aquell subjecte, que hi dediquem un temps i uns diners, i l'altre se n'ha de fer mereixedor.
La culminació de la festa del regals és la festivitat dels Reis, festa grossa a les ciutats i a les famílies. Els pares, els avis i altres familiars omplen les cases de joguines, amb el relat compartit i alimentat per grans que són el Pare Noël, o bé els Reis d'Orient, els portadors d'aquelles meravelles. Els pares són Reis almenys per uns dies, per unes hores, amb tot el gaudi que això comporta. Quan els nens s'assabenten que els Reis són els pares, sovint hi ha un desencís, molts es resisteixen a creure-ho en el curs d'un temps. A nivell intern marca un pas important en el creixement, es liquida en certa manera la infància màgica. La llegenda no respon a cap lògica formal, però sí a un profund desig afectiu. Els pares, sobretot a la primera infància, són els més magnífics i els més importants per a aquestes petites personetes, ho són pel privilegi de ser els seus pares, i això omple una part important d'aquests adults, a voltes tan atrafegats.
Els nens també ens fan regals: des d'un somriure del nadó fins a petons i abraçades més tard. Ens ofereixen petits treballs, dibuixos; són produccions pròpies que busquen complaure'ns, i la seva bona rebuda per part dels adults contribueix a reforçar la seguretat personal dels infants. Allò que és capaç de fer el nen és valorat i és ben rebut, per tant, ell també té un valor, es valora en ser valorat, i això serà la llavor de l'autoestima. Quan els joves comencen a disposar d'uns diners, sovint inauguren aquestes dates fent regals als pares. La primera vegada és tot un ritus d'iniciació. Un regal és també una mostra d'agraïment. És comú escoltar: "va tenir el detall..." . Em cal esmentar la compulsió de regalar, tema que per la seva complexitat és millor que tracti en un altre article.
Escoltem en alguns subjectes parlar de regal en el sentit més metafòric: un dia de sol; pluja, si venim d'un temps de sequera; una bona notícia... Tenir l'esperit d' apreciar aquests aspectes del nostre entorn és un signe de salut mental, perquè revela la capacitat d'apreciar el que tenim al voltant. Demostra que el subjecte té una visió àmplia, la qual li permet gaudir de les petites coses. Els seus afers quotidians, les preocupacions, deixen un espai per gaudir del que l'entorn li ofereix.
Personalment em consideraré satisfeta si aquestes ratlles contribueixen a fer gaudir més profundament tant del que oferirem com del que ben segur rebrem en aquestes festes.

Mª Mercè Collell. Psicòloga clínica. Psicoanalista

F

"Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", amb Lluís Duch, a Mataró


Lluís Duch, autor de Religió i comunicació (2010, també en castellà) i Religión y política (2014), pronunciarà la conferència "Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", el dimarts dia 17 de març, a les 19:30h, al Foment Mataroní (C. Nou 11, Mataró).

Duch, antropòleg, professor emèrit de la Facultat de Comunicació de la UAB i monjo de Montserrat, serà presentat per Ramon Bassas, cap de comunicació de Fragmenta Editorial.

Entrada lliure. Aforament limitat.
D
Dues dimensions, que més enllà de qui pot encarnar aquest paper, es presenten com a coordenades indispensables en el creixement harmònic de la persona i que al llarg de la vida esdevenen referències més o menys conscients a la recerca del sentit existencial..

La Mare i el que ella significa: Qui ens dona la vida. La que permet el pas de cos vivent a ésser humà, gràcies als afectes, emocions, paraules,... Qui ens dona seguretat, confort,... possibilitant la constitució del Jo i el Narcisisme. Esdevé referència del subjecte en el seu deute i goig existencial .

El Pare... com a representant de la Llei que permet la progressió, evitant la regressió al Món acomodatici de la Mare. Pare que no només te una dimensió adaptativa , ...de fer fills i filles sotmesos, obedients, dòcils...sinó que permet transmetre les ganes de créixer i viure.

Així doncs diverses vessants a destacar en la Funció del Pare:

1. Prohibir, dir no, posar límits, ... a l'excés, a la satisfacció plena, al caprici,...
2. Acompanyar ...en els moments de neguit i angoixa, necessitant de la paraula serena, tranquil·la, obrint i senyalant noves possibilitats de reflexió i acció.
3. Dissimular ...i permetre certes transgressions. A vegades ...el pare no veu, no escolta, no sent , ... per deixar que qui ens acompanya experimenti, s'equivoqui, es faci responsable d'ell mateix .
4. El pare de la incertesa, que no sap ...que no ho dona tot, que no te explicacions per tot, ... i convida a l'altre a que resolgui les seves incerteses. Tolera les frustracions i deixa espai per a les invencions.
5. El pare que marca un estil propi, que marca la diferència, la distància i reconeix l'alteritat i la seva singularitat.

Fer de Pare, una manera particular de dir sí a la Vida, que en el cas dels fills capten progressivament per permetre'ls buscar el seu camí i la seva alteritat fora la parella parental. I tot això, per transmetre un desig subjectiu de viure.

Publicat a la Revista Valors
Joaquim Trenchs


*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.