Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
SILENCI
Q
Estem mal acostumats. Necessitem omplir-nos de sorolls i d'activitats frenètiques per saber que estem aprofitant el temps, que vivim el moment. Ens costa conviure amb el silenci. El silenci ens avorreix, o ens desempara, o ens fa sentir desocupats. O tot alhora. El silenci ens retroba amb la nostra solitud. Associem el silenci amb la buidor, amb la desocupació. El silenci ens incomoda.

Però també sabem que per gaudir millor de la vida ens cal el silenci. Per no deixar que les coses passin sense que ens sobtin. Per retrobar-nos, just al mateix punt on sempre ens perdem de vista. Per fer una reflexió serena, sense pressions, sense compromisos. Una reflexió íntima. Ens cal el silenci per prendre decisions.

El silenci ens permet escoltar. Més enllà del brogit. Silenci per conèixer. Per discernir. Per diferenciar allò que és important d'allò que és banal. Silenci per decidir. Saber cap on anem. Saber què volem. Per actutar amb llibertat i amb intel.ligència. O ens deixem portar o som protagonistes. Nosaltres optem pel segon.

La nostra oposició és contra la banalitat. Contra la simplicitat. No volem que aquest Nadal passi sense sobtar-nos, que sigui un Nadal més. No volem que la vida ens passi sense adonar-nos-en. I per això recorrem al silenci; per escoltar, per conèixer, per escollir, per caminar, per viure.

Silenci per optar per la pau, per la justicia i per la llibertat.

Nosaltre no tenim por del silenci.


"10 Minuts de Silenci per escoltar el Nadal. 2017"
L
"El poeta es capaz de aceptar los límites, y esto es una
prueba de la responsabilidad de su palabra. Y en el límite hay un trato con eotl silencio. El poeta sabe de sobra que todas las grandes cuestiones sobre la existencia humana reclaman una dimensión de irrepresentabilidad: el nacimiento, el amor, el mal, la muerte,..."
Filosofia de la finitud.
Joan Carles Mèlich
E
"... Sin el trabajo de la muerte,...el hombre tendría escasas posibilidades de cuestionarse, de deshacer sus vínculos ( a veces esenciales) largamente tejidos, de provocar rupturas dentro de sí mismo. Todo trabajo sobre sí es un trabajo doloroso donde el hombre toma conciencia de lo que pierde sin estar seguro de ganar y sin poder comprender, si ése es el caso,lo que va a ganar. Pero, en efecto, "paradójicamente cuando el individuo ya no tiene miedo de perderse es cuando tiene más posibilidades de alcanzar realmente lo que es" ( M. del Mar Uzán) . Cuando el hombre acepta sus inconsecuencias, sus incoherencias, contradicciones, conflictos, incluso sus fracasos, cuando vive esta experiencia todo lo que es posible vivirla, sin caer en el "des-ser" mortífero, cuando hay "caos en él", cuando es capaz de reconocerlo y afrontarlo, tal vez entonces,..."pueda dar a la luz una estrella que danza". Para lo cual el individuo denominado normal, acorazado en sus certezas, será definitivamente inepto."

Enriquez, Eugène i altres
La Institución y las Instituciones. Paidos
D
"No era hoy un día de palabras,
Intentos de poemas o discursos,
Ni ningún camino era nuestro.
Para decirnos bastaba un acto sólo,
Y ya que en las palabras no me salvo,
Di tú por mí, silencio, lo que no puedo."

Jose Saramago
Poesia Completa . Alfaguara.
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
M
Com entendre el silenci del menor que havent patit abusos, guarda silenci durant tants anys?
Talment com una vida paral·lela, aquest és el procedir de moltes de les persones que han passat per aquest tipus d'experiències. Per ells, una ferida interna que retorna, condiciona i es fa present en el seu dia a dia. Bo i així, el silenci s'imposa i subratlla "el fet" del qual no es vol o no es pot pensar.
Posar hi paraules representa per a la víctima, un crit vergonyós. Una expressió oberta del que ha significat l'abús, com a derrota de la pròpia dignitat. S'instaura un desemparament emocional, on la fixació al fet traumàtic omple i envaeix el menor. El sentiment de culpa, el sentir-se dolent també s'incrusta en la lectura psíquica d'allò viscut.
Aquesta és la maldat de l'abusador. La seva perversió inherent. El jugar amb el seu poder i la seducció, per aprofitar-se de la confiança que l'altre menor li diposita. L'abusador es mostra davant l'altre, gairebé com un igual, comprensiu, … escurçant les distàncies que el menor no ha après encara que existeixen, pres com està encara per la dependència afectiva i emocional que caracteritza la infantesa i l'adolescència, camí cap a la maduresa personal.
En aquest sentit, el silenci per a la víctima esdevé paradoxal: per un costat, esdevé menyspreable, còmplice amb l'abusador perquè el pes de la memòria, invasora dels olors, tactes, olfactes,.. resta present i inalterable. S'alimenta l'amargura i el dolor, pòsit de la incomoditat vital.
Per altre costat, és un silenci defensiu per la pròpia persona. Defensa d'una experiència traumàtica on l'emoció ha superat en escreix la capacitat per posar hi paraules i poder ho explicar a un altre. L'Amor ha estat traït.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.