JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

I com, sinó sabent-les i sentint-les,
podria dir les coses que ara dic?

No parlo pas de saviesa, parlo
de vida i de misteris,
i els camins en són plens.

Tot giravolta
i ens arrossega.

Ple de mi i de tot,
alço la copa i bec.
Per la finestra
penetra a dolls l'aigua brogent dels somnis.

Les clares paraules ,1979
Miquel Martí i Pol

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

...FONDA PLENITUD

" Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l' hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud. "

Miquel Martí i Pol
L' àmbit de tots els àmbits" 1980

BONA DIADA DE SANT JORDI !

Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu
i puguem ser feliços.

MIQUEL MARTÍ POL

DISCRETAMENT...

Discretament, però amb aquella força
que no se sap ben bé d'on procedeix,
vull deixar dit allò que dic, les coses
elementals i clares que em commouen:

Uns sentiments, uns anhels, uns neguits,
el fer i desfer senzill de cada dia.

Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
Intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit allò que dic i prou.
Més endavant ja diré altres coses.

Capfoguer 1977-1978
Miquel Martí i Pol

TAPÍS ANTIC

"...
Per a tu el misteri no seran mai les grans
quietuds ni la lucidesa estricta
que descriu el paisatge com si fos
un apunt tal vegada, o menys encara,
sinó l'excés de tot que vol exorcitzar
grotescament els límits de la vida "

Miquel Martí i Pol,
en " Un hivern plàcid" (1991-1993)

EPÍLEG

"Hi ha un dia que el passat demana un ordre i, doncs, una atenció especial a aquest fet misteriós que són els records. Perquè el passat i el demà s'esborren alhora, com si es tractés d'una llei de la física, i cada vegada tinc més la sensació que el que la ment ha guardat no són fragments aleatoris, sinó l'essència del passat. És a dir, que el que es recorda, malgrat que no sigui cert, és, en canvi,la veritat. I la veritat...és l'objectiu profund de la poesia . ..."_

Joan Margarit
"No era lluny ni difícil"

més antic

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina