JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

"Desig de reeixir i vèncer,
en els embats de la vida,
m'acompanya ara i tothora.

Desig d'amor i de vida,
com l'au que lliurement vola
gaudint de la pau que troba,

lluny de feixuga cadena,
en un cel net de tempesta
on la bonança reposa.
Del meu cor un sentiment
d'antic heretatge aflora,
desig de reeixir i vèncer,

prop d'amor, ara i tothora,
en la dissort o la joia,
que viure vida ens imposa."

Enric Gorgues Farré
" Polsims de vida"
Cervià de les Garrigues

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

SOBRE VERITAT I POESIA

" ...
Hi ha un dia que el passat demana un ordre i, doncs, una atenció especial a aquest fet misteriós que són els records. Perquè el passat i el demà s'esborren alhora, com si es tractés d'una llei de la física, i cada vegada tinc més la sensació que el que la ment ha guardat no són fragments aleatoris, sinó l' essència del passat. És a dir, que el que es recorda, malgrat que no sigui cert, és, en canvi, la veritat. I la veritat_ i em penso que Josep Pla va per aquí quan parla de la poesia i les biografies_ és l' objectiu profund de la poesia.
,,,"

Epíleg, Joan Margarit

DIGNITAT

" si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l' enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m' ofega i no l' odio.
No en té la culpa la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.

L'ahir era una llengua ben travada
per pensar , per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.

El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l' heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.

I les velles cançons se salvaran."

Dignitat de Joan Margarit

L'ORIGEN DE LA TRAGÈDIA, O ALTRAMENT DIT, L'OBJECTE CAUSA DE DESIG

"Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
...
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.

Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles. "

L'Origen de la tragèdia
Joan Margarit

L'ALTRE...QUE NO AQUELL ALTRE

Capgirell

"...
Em sóc estranyament fidel per dir
que el poc que tinc no em pertany i que ho torno
de bon grat al seu propietari.
Nu i deforme, potser seré més jo
i potser no em farà tanta vergonya
desaprendre el present sense refusos
ni acusacions del tot extemporànies.

Capgiro el temps i amb records no viscuts
descric l'espai que ara mateix ,' encercla
com un foc que no és foc, però que crema."

Miquel Martí i Pol

Després de tot, 2002

GAUDI INCONSCIENT

"...potser la saviesa
veritable no és res més que el goig
de rescatar de l'òblit la cadència
d'algun vell moviment i, a poc a poc,
mirar que cos i voluntat l'acceptin".

Miquel Martí i Pol

més antic

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina