Ara que amb motiu de l'Any Nou, ens hem adreçat els millors i sentits missatges de Pau, Salut, Joia i Amor per aquest ANY que acabem d'encetar, se m'acut plantejar alguna reflexió sobre la tristor i la melangia que a estones envolta el Nadal _ per algunes persones i especialment per les de més edat_ just en moments de Festa i Celebració.
No cal dir que el calendari de final d'Any_ i encara avui_ acull diades força significatives pel que implica per a cadascú la llar familiar en el present, alhora que implícitament i puntualment convida a una mirada familiar retrospectiva .
No és difícil escoltar algun comentari proper en relació a la pèrdua de sentit de les Festes, a la transmutació del significat del Nadal avui, _gairebé imperceptible si no fos per l'afany consumista en forma de regals empipadors_, o a la fugida de les Diades Familiars per dies d'esbarjo i plaer d' àmbit més reduït,...
Sentiments de tristor i melangia, _ explicitats o foragitats_ , que em fa pensar en el concepte de PERDUA. Pèrdues que son una constant en el procés vital i a les que responem amb l'el.laboració del corresponent dol, no sempre ben assolit.
El sentiment de pèrdua no és fàcilment localitzable en l'experiència subjectiva. No és una pèrdua de la que puguem situar el moment i l'objecte en qüestió.
Darrera la pèrdua podem intuir la significació de la Mare, la llar familiar, la infantesa, el caliu inicial de plenitud del Jo amb el que s'encara habitualment la vida però que el pas del temps _ i no només_ ens fa ser conscient que no podem recuperar.
Certa resignació pot envair el JO. L "Anar-hi anant" o el "Qui dia passa, any empeny" es converteixen en principi de fons vital, constatant la dificultat de posar en allò més profund d'un mateix, una nova i engrescadora significació vital a les dates que repetitivament anem celebrant col·lectivament.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
