Els somnis se'ns mostren amb aparença estranya i irreconeixible. Talment jeroglífics. Convenientment disfressats als ulls de la consciència, condensen la força que brolla entre l'escletxa de la satisfacció buscada i la obtinguda. Començant per Freud, els psicoanalistes els atribueixen un paper central com a manifestació del dinamisme inconscient que presideix la vida anímica de les persones.
Interpretar un somni significaria indicar i trobar el seu sentit, substituir-lo per quelcom que s'insereixi com a baula de ple dret, amb igual importància que la resta, en l'encadenament de les nostres accions anímiques. Interpretar-lo, seria llegir-ne alguna cosa del seu contingut latent, que ens ajudi a tranquil·litzar l'esperit, deixar enrere el malestar, i a omplir-lo de saviesa.
A finals d'estiu, amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la ciutadania d'aquest país es interpel·lada novament per a participar d'un somni col·lectiu: una cadena humana. Manifestació col·lectiva que condensa anhels de llibertat: baula en la reconstrucció d'una democràcia real davant una democràcia cada cop més formal. Baula en la crida a la recuperació dels valors de progrés davant del conservadorisme per a que res ni ningú es mogui. Agafats de la mà, per posar damunt la taula el valor de les persones i els pobles, intentant des de la mobilització i la organització, respondre davant tanta crisis política, econòmica i social.
Convidats a una expressió de Fraternitat a la recerca del reconeixement del dret a decidir. Un Sí o un No, a un nou Estat.
Un nou Estat del que potser no caldria parlar-ne si en l'actual existent, la garantia de llibertat i igualtat individual i col·lectiva no n'estiguessin ja, excessivament adulterades.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors