Què entenem per feminitat? Es allò "innat" associat a la "dona" en tant que determinat per la genètica? Es tracta dels rols de gènere que incorporem per l'assumpció dels valors socials i culturals, i que mamem per l'educació rebuda? Cal considerar la feminitat _ o la masculinitat_ com a patrimoni exclusiu de la dona _ o de l' home _?
Lluny de la fusió o ambivalència que en les identitats masculà /femenà es promou en la nostra societat globalitzada, uniformadora, capitalista i de consum, cal insistir que , més enllà de la lluita en la igualtat de drets i deures per a homes i dones, no ha d'amagar-se la diferència de sexes existent.
El funcionament social i econòmic, tot i la incorporació progressiva de la dona a l'à mbit social i públic, segueix i es regeix per una lògica masculina. La pregunta per la feminitat doncs, es fa cada cop més punyent.
Sovint hem associat la feminitat a la sensibilitat, a l'amor, al donar-se als altres, a la maternitat, a allò passiu ... com de la mateixa manera hem associat la masculinitat a l'activitat, el poder, a l'ésser actiu, i de retruc al component agressiu dels mascles.
Si bé el real del nostre cos, aixà com la construcció social en relació a les identificacions de gènere són fets inqüestionables i que juguen el seu paper en la nostra identitat sexual, l'assumpció d'una posició masculina o femenina ve determinada també, per les eleccions en relació a les formes de gaudi inconscient que ja,de nadons, deixen la seva empremta.
La lectura progressiva d'aquests diferents registres_ corporal, imaginari, simbòlic_ fa que ens anem fent "homes" o "dones", més "masculins" o més "femenins".
PodrÃem parlar doncs, de dues dimensions en cada ésser humà , que lluny d'esdevenir, com es diu popularment en les relacions de parella, com dues mitges taronges que es retroben en l'amor talment "un tot" en perfecta harmonia, ens situarien a cadascú com una taronja "sencera" a qui ens manca un tros.
Reconèixer i acceptar aquest buit, aquesta falta, ens col·locaria davant la incompletesa, el des-ser, davant aquest "no tot" que ens menaria pel camà sempre interrogat i qüestionat de la feminitat.
En això ..., poetes, mÃstics i artistes en solen ser bons exploradors.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Lluny de la fusió o ambivalència que en les identitats masculà /femenà es promou en la nostra societat globalitzada, uniformadora, capitalista i de consum, cal insistir que , més enllà de la lluita en la igualtat de drets i deures per a homes i dones, no ha d'amagar-se la diferència de sexes existent.
El funcionament social i econòmic, tot i la incorporació progressiva de la dona a l'à mbit social i públic, segueix i es regeix per una lògica masculina. La pregunta per la feminitat doncs, es fa cada cop més punyent.
Sovint hem associat la feminitat a la sensibilitat, a l'amor, al donar-se als altres, a la maternitat, a allò passiu ... com de la mateixa manera hem associat la masculinitat a l'activitat, el poder, a l'ésser actiu, i de retruc al component agressiu dels mascles.
Si bé el real del nostre cos, aixà com la construcció social en relació a les identificacions de gènere són fets inqüestionables i que juguen el seu paper en la nostra identitat sexual, l'assumpció d'una posició masculina o femenina ve determinada també, per les eleccions en relació a les formes de gaudi inconscient que ja,de nadons, deixen la seva empremta.
La lectura progressiva d'aquests diferents registres_ corporal, imaginari, simbòlic_ fa que ens anem fent "homes" o "dones", més "masculins" o més "femenins".
PodrÃem parlar doncs, de dues dimensions en cada ésser humà , que lluny d'esdevenir, com es diu popularment en les relacions de parella, com dues mitges taronges que es retroben en l'amor talment "un tot" en perfecta harmonia, ens situarien a cadascú com una taronja "sencera" a qui ens manca un tros.
Reconèixer i acceptar aquest buit, aquesta falta, ens col·locaria davant la incompletesa, el des-ser, davant aquest "no tot" que ens menaria pel camà sempre interrogat i qüestionat de la feminitat.
En això ..., poetes, mÃstics i artistes en solen ser bons exploradors.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
