Què entenem per feminitat? Es allò "innat" associat a la "dona" en tant que determinat per la genètica? Es tracta dels rols de gènere que incorporem per l'assumpció dels valors socials i culturals, i que mamem per l'educació rebuda? Cal considerar la feminitat _ o la masculinitat_ com a patrimoni exclusiu de la dona _ o de l' home _?
Lluny de la fusió o ambivalència que en les identitats masculí /femení es promou en la nostra societat globalitzada, uniformadora, capitalista i de consum, cal insistir que , més enllà de la lluita en la igualtat de drets i deures per a homes i dones, no ha d'amagar-se la diferència de sexes existent.
El funcionament social i econòmic, tot i la incorporació progressiva de la dona a l'àmbit social i públic, segueix i es regeix per una lògica masculina. La pregunta per la feminitat doncs, es fa cada cop més punyent.
Sovint hem associat la feminitat a la sensibilitat, a l'amor, al donar-se als altres, a la maternitat, a allò passiu ... com de la mateixa manera hem associat la masculinitat a l'activitat, el poder, a l'ésser actiu, i de retruc al component agressiu dels mascles.
Si bé el real del nostre cos, així com la construcció social en relació a les identificacions de gènere són fets inqüestionables i que juguen el seu paper en la nostra identitat sexual, l'assumpció d'una posició masculina o femenina ve determinada també, per les eleccions en relació a les formes de gaudi inconscient que ja,de nadons, deixen la seva empremta.
La lectura progressiva d'aquests diferents registres_ corporal, imaginari, simbòlic_ fa que ens anem fent "homes" o "dones", més "masculins" o més "femenins".
Podríem parlar doncs, de dues dimensions en cada ésser humà, que lluny d'esdevenir, com es diu popularment en les relacions de parella, com dues mitges taronges que es retroben en l'amor talment "un tot" en perfecta harmonia, ens situarien a cadascú com una taronja "sencera" a qui ens manca un tros.
Reconèixer i acceptar aquest buit, aquesta falta, ens col·locaria davant la incompletesa, el des-ser, davant aquest "no tot" que ens menaria pel camí sempre interrogat i qüestionat de la feminitat.
En això ..., poetes, místics i artistes en solen ser bons exploradors.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Lluny de la fusió o ambivalència que en les identitats masculí /femení es promou en la nostra societat globalitzada, uniformadora, capitalista i de consum, cal insistir que , més enllà de la lluita en la igualtat de drets i deures per a homes i dones, no ha d'amagar-se la diferència de sexes existent.
El funcionament social i econòmic, tot i la incorporació progressiva de la dona a l'àmbit social i públic, segueix i es regeix per una lògica masculina. La pregunta per la feminitat doncs, es fa cada cop més punyent.
Sovint hem associat la feminitat a la sensibilitat, a l'amor, al donar-se als altres, a la maternitat, a allò passiu ... com de la mateixa manera hem associat la masculinitat a l'activitat, el poder, a l'ésser actiu, i de retruc al component agressiu dels mascles.
Si bé el real del nostre cos, així com la construcció social en relació a les identificacions de gènere són fets inqüestionables i que juguen el seu paper en la nostra identitat sexual, l'assumpció d'una posició masculina o femenina ve determinada també, per les eleccions en relació a les formes de gaudi inconscient que ja,de nadons, deixen la seva empremta.
La lectura progressiva d'aquests diferents registres_ corporal, imaginari, simbòlic_ fa que ens anem fent "homes" o "dones", més "masculins" o més "femenins".
Podríem parlar doncs, de dues dimensions en cada ésser humà, que lluny d'esdevenir, com es diu popularment en les relacions de parella, com dues mitges taronges que es retroben en l'amor talment "un tot" en perfecta harmonia, ens situarien a cadascú com una taronja "sencera" a qui ens manca un tros.
Reconèixer i acceptar aquest buit, aquesta falta, ens col·locaria davant la incompletesa, el des-ser, davant aquest "no tot" que ens menaria pel camí sempre interrogat i qüestionat de la feminitat.
En això ..., poetes, místics i artistes en solen ser bons exploradors.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
