La manera com ens percebem i la relació amb el món que establim, és una construcció subjectiva que cadascú fa de sí mateix. Esdevé un text i patró de funcionament, no sempre conscient, matriu de la l'estructura psíquica de la persona.
En aquesta construcció identitària, diversos són els elements que hi contribueixen. La necessitat de donar forma i relat al desig que ha possibilitat la nostra existència, implica un procés no exempt de conflictivitat.
L'Amor ens permet fer les primeres passes, però la carència simbòlica original, ens empeny a elaborar diferents recursos psíquics.
Intentem respondre amb el nostre Jo, a l'antagonisme que es presentifica entre les pulsions_ la força constant lligada a la dimensió orgànica_ i la necessitat d'adaptar-se al món de la realitat, sota el condicionament de determinades influències de l'ambient familiar i social, dimensió cultural.
Amb alguns d'aquests recursos psíquics del JO, oblidem, traslladem, desplacem, expulsem, substituïm, projectem, reculem, escindim, idealitzem, neguem, aïllem, anul·lem, ens identifiquem,... amb "quelcom" que ens permet "borrar" i/o "omplir" allò que ens fa pregunta, incertesa, buit, inseguretat,... esdevenint una manera de respondre i donar sortida, a quelcom d'insuportable.
En qualsevol cas però, Créixer i Humanitzar-se és confrontar-se amb aquest enigma original, per donar-li nous significats. Significa interpel·lar aquest "text" inscrit progressivament en la intimitat de nosaltres mateixos, fruit de les experiències viscudes i racionalitzades, i permetre "rellegir-lo" d'una manera serena, respectuosa, tranquil·la i realista, amb nosaltres mateixos i el món.
La possibilitat de canvi dependrà de les oportunitats que ens donem per copsar la matriu psíquica que marca la nostra subjectivitat.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
