La manera com ens percebem i la relació amb el món que establim, és una construcció subjectiva que cadascú fa de sà mateix. Esdevé un text i patró de funcionament, no sempre conscient, matriu de la l'estructura psÃquica de la persona.
En aquesta construcció identità ria, diversos són els elements que hi contribueixen. La necessitat de donar forma i relat al desig que ha possibilitat la nostra existència, implica un procés no exempt de conflictivitat.
L'Amor ens permet fer les primeres passes, però la carència simbòlica original, ens empeny a elaborar diferents recursos psÃquics.
Intentem respondre amb el nostre Jo, a l'antagonisme que es presentifica entre les pulsions_ la força constant lligada a la dimensió orgà nica_ i la necessitat d'adaptar-se al món de la realitat, sota el condicionament de determinades influències de l'ambient familiar i social, dimensió cultural.
Amb alguns d'aquests recursos psÃquics del JO, oblidem, traslladem, desplacem, expulsem, substituïm, projectem, reculem, escindim, idealitzem, neguem, aïllem, anul·lem, ens identifiquem,... amb "quelcom" que ens permet "borrar" i/o "omplir" allò que ens fa pregunta, incertesa, buit, inseguretat,... esdevenint una manera de respondre i donar sortida, a quelcom d'insuportable.
En qualsevol cas però, Créixer i Humanitzar-se és confrontar-se amb aquest enigma original, per donar-li nous significats. Significa interpel·lar aquest "text" inscrit progressivament en la intimitat de nosaltres mateixos, fruit de les experiències viscudes i racionalitzades, i permetre "rellegir-lo" d'una manera serena, respectuosa, tranquil·la i realista, amb nosaltres mateixos i el món.
La possibilitat de canvi dependrà de les oportunitats que ens donem per copsar la matriu psÃquica que marca la nostra subjectivitat.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
