Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
EDUCACIÓ
E
Hi ha figures i/o rols en el món de l'Escola que sense exercir la docència hi juguen un paper. En el meu cas, en tant psicòleg, el penso com agent de salut Educativa.
Repensar la seva tasca no sempre és fàcil. A voltes, el ritme de treball o la sol.litud especifica derivada de la seva funció, fa molt saludable tots els espais d' intercanvi, reflexió i formació amb d'altres professionals adscrits en altres Centes en una tasca similar.. Talment com qui es retroba en una Claustre de Professors, en aquest cas de Psicòlegs/ Orientadors.
Mario Izcovich a través del COPC ens ofereixen aquesta possibilitat.

Formació recomanable: El nen i l' adolescent amb dificultats a l'Escola
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
F
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar, acceptar-ho i fer se càrrec, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.
No tot és possible, no tot ens es degut i no tots els desitjos i la seva materialització, son saludables per a un mateix..

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat d'acceptar i integrar la seva privació. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, en l'àmbit edcuatiu, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànye`l per la impossibilitat de tenir allò concret que, en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit, de renúnica, de perdre, ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, contribuiran i marcaran el segell que corroborarà la interiorització de la Llei, no pas assimilat a la resignació davant la norma, sinó com a component inherent al dinamisme i la vitalitat que aquesta mateixa "prohibició" genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
I
Document marc: Intervencions en la infància: què fem?

Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d'un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud

ES DEL NOSTRE INTERÉS:

1. Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s'està atenent als nens i nenes del SXXI. 2. Fer saber a la ciutadania de l'existència d'una pluralitat de formes de comprendre i d'atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l'actualitat.

ENS PREOCUPA:

- L'estat d'excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, d'una banda exposats a un ideal de productivitat i per l'altra a l'excessiu ús i abús de la tecnologia, tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.
- Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador.
- Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d'assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.
- Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d'estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així la dimensió psíquica i social.
- La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa a la tristesa, l'agressivitat i les pèrdues.
- Que no s'atengui suficientment a les necessitats i a les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del SXXI.
- La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.

VALOREM:

- Que s'escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.
- La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.
- Que en les institucions s'escolti i s'atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.
- Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d'una valoració clínica que atengui al conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.
- Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant agents actius.
- Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del SXXI.
- Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc a que aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.

En línia amb aquests conceptes i continuant amb la trajectòria, estem organitzant unes terceres jornades titulades "Infància, família i institució", per tal de reunir, a partir de l'experiència dels participants, una panoràmica actual el més àmplia i diversa possible de les institucions públiques i privades en les àrees de salut, educació i l'àmbit social. Aquesta jornada tindrà lloc al COPC, al carrer de Rocafort 129, el 17 de febrer de 2018, de 9.15 a 13.45hs. Es requereix inscripció prèvia.

Comissió de redacció.



espaifreud@gmail.com

Barcelona, a setembre de 2017.
C
"No es tracta d'etiquetar, sinó de donar resposta a tots els alumnes"

La recerca de la igualtat i la individualització de l'ensenyament, comporta la necessitat que l'escola reconegui les diferències individuals de l'alumnat i, en funció de la seva diversitat, planifiqui la seva resposta educativa d'acord amb les característiques, possibilitats i capacitats de cada un dels estudiants.

Una escola de qualitat és aquella capaç d'atendre la diversitat, aquella capaç d'oferir a cada alumne el currículum que necessita pel seu progrés. En definitiva, es tracta d'una escola inclusiva que atén a la diversitat treballant en funció de les seves necessitats i possibilitats, és a dir, una escola que atén tot tipus d'alumnat i on els estudiants amb altes capacitats intel·lectuals representen una variant més.

Més informació
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.