EDUCACIÓ
P

Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
"No es tracta d'etiquetar, sinó de donar resposta a tots els alumnes"

La recerca de la igualtat i la individualització de l'ensenyament, comporta la necessitat que l'escola reconegui les diferències individuals de l'alumnat i, en funció de la seva diversitat, planifiqui la seva resposta educativa d'acord amb les característiques, possibilitats i capacitats de cada un dels estudiants.

Una escola de qualitat és aquella capaç d'atendre la diversitat, aquella capaç d'oferir a cada alumne el currículum que necessita pel seu progrés. En definitiva, es tracta d'una escola inclusiva que atén a la diversitat treballant en funció de les seves necessitats i possibilitats, és a dir, una escola que atén tot tipus d'alumnat i on els estudiants amb altes capacitats intel·lectuals representen una variant més.

Més informació
L
Partint de la presentació del llibre 'Entre adolescentes y adultos en la escuela. Puntuaciones de época' del psicòleg Daniel Korinfeld (co autor) us proposem una xerrada oberta amb el mateix autor, amb Mario Izcovich, cofundador de l'Institut de la Infància de Barcelona i amb Josep Vilajoana, degà del COPC.

Posarem sobre la taula la funció del psicòleg/a als centres educatius, les expectatives socials sobre el què haurien d'oferir, les promeses i les demandes que sobre ells recauen. Són espais complexos, rics en experiències, diversos en situacions i conflictes, i el professional de la psicologia s'erigeix com una figura clau per contribuir a la gestió i millora d'aquestes realitats. Quines són i quines han de ser les funcions dels psicòlegs/es a les escoles?

Les interferències en la transmissió entre generacions s'expressen en el llaç pedagògic, en la relació al saber i en les formes d'enfrontar els conflictes quotidians (agressivitat, bullying, nens conductuals). Mentrestant, com una alternativa, assistim a la creixent medicalització i patologització de la infància i l'adolescència.

Com podem, des de la psicologia, intervenir en aquest context? Què poden aportar els professionals del camp psi per acompanyar els adolescents en el seu recorregut? Quines diferències trobem entre països?

Ponents
Daniel Korinfeld. Psicòleg per la Universitat Complutense de Madrid. Màster en Salut Mental Comunitària, Universidad Nacional de Lanús, Argentina. Membre fundador i director de Punto Seguido.

Mario Izcovich. Psicòleg i psicoanalista. Fundador i coordinador de l'àrea d'adolescència de l'Institut de la infància de Barcelona i membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano.

Josep Vilajoana. Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España.


dijous, 7 / juliol de 19:00 a 21:00

Activitat gratuïta i oberta al públic general.
Es requereix inscripció prèvia a la pàgina web del COPC www.copc.cat

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort 129, 08015 Barcelona
R
La revista ÀMBITS té l'objectiu de publicar articles de reflexió i anàlisi de la pràctica dels professionals dels àmbits educatiu, social i sanitari que intervenen en els contextos educatius formals i no formals. Aquesta publicació electrònica pretén promoure i difondre, amb serietat i rigor, la producció acadèmica i professional en aquest camp.
C
Querida Mamá, Querido Papá …

Ésta es la carta que yo quisiera poder escribirte.

En este momento estamos en una lucha; una lucha compuesta de peleas, silencios, reclamos …
Yo necesito esta lucha. No te lo puedo explicar mejor porque no tengo palabras para hacerlo y si te lo explicase, no tendría sentido alguno.
Pero necesito esta lucha; la necesito desesperadamente.

Necesito odiarte ahora y necesito que tú sobrevivas a mi odio y a la rabia que te hago sentir.
Necesito esta lucha aunque la odio a ella también.

No importa de qué se trate: mi hora de llegada, los deberes, la ropa sucia, mi cuarto desordenado, el móvil, el salir, el quedarme en casa, mi novio, mi novia, no tener amigos, tenerlos y que sean mala influencia …
No importa el tema, yo necesito luchar contigo y necesito que tú reacciones a ello y te enfrentes conmigo.

Desesperadamente, necesito que sostengas el otro lado de la cuerda; que la sostengas con fuerza mientras encuentro como sostenerme en este nuevo mundo en el que siento estoy entrando.

Antes yo sabía quién era, quién eras tú, quienes éramos "nosotros", pero ahora no lo sé.
Ahora estoy buscando mis contornos, y a veces, la única forma de encontrarlos es provocándote.

Cuando empujo todo lo que soy capaz, encuentro mi contorno, tropiezo con un límite y es ahí donde siento que existo, y por un minuto puedo respirar.

Sé que añoras el/la niñ@ que fui, y a veces tu añoranza es demasiado dolorosa para mí ahora.

Yo necesito esta lucha y necesito ver que no importa lo malos o grandes que sean mis sentimientos; a ti, no te van a destruir.

Necesito que me quieras aún en mis peores momentos; aún cuando parezca que yo no te quiera a ti.

Necesito que te ames y me ames por l@s dos ahora.

Sé que es horrible que te etiquete de mal@.
Yo me siento de la misma manera por dentro, pero necesito que tú lo toleres y que busques la ayuda de otros adultos, porque yo no puedo ahora.

Si quieres reunirte con todos tus amigos y tener una reunión "sobreviviendo a mi hijo adolescente" está bien; si necesitas hablar a mis espaldas, no me importa.
Pero no me des por perdid@. No te rindas en esta lucha; la necesito.

Esta es la lucha que me enseñará que mi sombra no es más grande que mi luz.
Esta lucha me enseñará que los sentimientos malos u oscuros no suponen el final de una relación.
Esta lucha me enseñará a escucharme, aún cuando pudiera decepcionar a los demás.
Y esta lucha en particular, llegará a su fin. Como cualquier tormenta, se calmará.
Y yo olvidaré y tu olvidarás. Y regresaré. Y necesitaré que tú tomes la cuerda de nuevo.
Yo te necesitaré a ti del otro lado, cuando esto termine, por muchos años.

Sé que no hay satisfacción inherente en este trabajo tuyo de ser padre (madre), y lo más seguro es que yo no te lo agradeceré por hacerlo, o que recibas reconocimiento por mi parte.
Muy por el contrario, probablemente te criticaré por todo el trabajo difícil que realizas, y me parecerá que nada de lo que hagas es suficiente; y aún así cuento enteramente en tu habilidad de mantener esta lucha.

NO importa cuánto te discuta. NO importa cuanto te insulte. No importa qué tan silenciosa sea esta lucha.

Por favor no sueltes el otro lado de la cuerda; no dudes que estás haciendo el trabajo más importante que alguien pudiera hacer para mí en este momento.

Con amor … Tu adolescente.
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.