Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
EDUCACIÓ
I
Document marc: Intervencions en la infància: què fem?

Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d'un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud

ES DEL NOSTRE INTERÉS:

1. Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s'està atenent als nens i nenes del SXXI. 2. Fer saber a la ciutadania de l'existència d'una pluralitat de formes de comprendre i d'atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l'actualitat.

ENS PREOCUPA:

- L'estat d'excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, d'una banda exposats a un ideal de productivitat i per l'altra a l'excessiu ús i abús de la tecnologia, tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.
- Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador.
- Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d'assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.
- Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d'estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així la dimensió psíquica i social.
- La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa a la tristesa, l'agressivitat i les pèrdues.
- Que no s'atengui suficientment a les necessitats i a les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del SXXI.
- La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.

VALOREM:

- Que s'escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.
- La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.
- Que en les institucions s'escolti i s'atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.
- Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d'una valoració clínica que atengui al conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.
- Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant agents actius.
- Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del SXXI.
- Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc a que aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.

En línia amb aquests conceptes i continuant amb la trajectòria, estem organitzant unes terceres jornades titulades "Infància, família i institució", per tal de reunir, a partir de l'experiència dels participants, una panoràmica actual el més àmplia i diversa possible de les institucions públiques i privades en les àrees de salut, educació i l'àmbit social. Aquesta jornada tindrà lloc al COPC, al carrer de Rocafort 129, el 17 de febrer de 2018, de 9.15 a 13.45hs. Es requereix inscripció prèvia.

Comissió de redacció.



espaifreud@gmail.com

Barcelona, a setembre de 2017.
P

Una de les característiques fonamentals del fet educatiu, rau en la importància de saber transmetre i permetre en els infants, l'aprenentatge i la interiorització dels límits i les normes en el seu creixement com a persones.
L´educació, i en general la inserció en allò social i cultural, exigeix a l'individu, entre altres coses, una renúncia a certes quotes de satisfacció i plaer. En aquest procés, l´educador, tant si és pare/mare com docent, amb el seu fer, pot contribuir en aquesta tasca necessària per tal d'assolir aquell desenvolupament i maduresa desitjada en el futur del fill/a.

La seva aportació i ajuda consisteix en proveïr a l'infant i/o noi, de prou contenció i incentiu per suportar les renúncies puntuals i les no satisfaccions immediates. Aquest aprenentatge de la renúncia, de que alguna cosa es perd, de que no tot és sempre possible, permet interioritzar el límit, el valor de la llei, la norma com a reguladora entre Un i el món: L' Altre.

Cal tenir present que sovint l'adaptació de la persona a allò social i a la interacció amb els altres amb qui convivim, està menys determinat per la naturalesa de les renúncies que per la capacitat de suportar-les.

A l'Escola, el conjunt d'aprenentatges que fan els nois/noies i el seguiment que en fan els docents, ja reclama d'ells un esforç, una capacitat d'espera, de perseverança,... per assolir els objectius proposats per satisfacció dels mateixos infants.

I a casa? Diverses son les posicions educatives a cada llar, i fins i tot en cada progenitor, pare o mare. A grans trets, de manera sintètica i esquemàtica podem trobar tres estils diferenciats, no sempre en estat pur, amb les seves conseqüències pràctiques, per la llavor que van deixant:

· El pare/mare autoritari, intervencionista.

En aquests casos, es traspua l'exigència de compliment d'una única voluntat: la del pare/mare. No hi ha una comprensió íntima del nen/a, amb el seu propi desig i singularitat.
L'autoritat i els límits vers els fill/filla només s'entenen i regulen en funció de les conductes i necessitats externes. Per al nen/nena no hi ha una interiorització de fons del seu valor, bo i les aparences i formalitats.

· El pare/mare permissiu, abstencionista.

El límit i la norma no són vistos com a necessaris. La satisfacció pròpia i del nen/noi va per damunt de tot. En aquestes situacions, el fill/filla sol anar sortint amb la seva. L'autoritat i els límits no existeixen o estan desdibuixats. No hi ha tampoc una interiorització de la llei, del NO TOT és possible. Allò què o aquell qui exerceixi aquesta funció , fa nosa i molesta.

· El pare/mare democràtic. Interaccionista.

L'educador, pare, mare, en funció de les circumstàncies, conversa i cerca acords i compromisos satisfactoris per tots plegats. Es cerca la comprensió del desig del fill/a, i alhora, es veu necessari també el límit, la frustració, l'espera,...

Es possibilita que el nen aconsegueixi acomodar-se davant la dificultat, el contratemps, la incertesa, el conflicte, ... i alhora i al mateix temps, sense caure en la resignació, a lluitar per superar-se i esforçar-se pels desitjos i satisfaccions, confiant en els seus propis recursos, capacitats i possibilitats. El noi/noia va fent-se responsable del seu propi i singular progrés i creixement.


En definitiva, en l'exercici d'una autoritat comprensiva com a pares i mares, permetem que els fills/filles sentin que de la mateixa manera que l'AMOR i l'estimació els dona seguretat i confiança, ... la interiorització de la falta, la norma, el límit, del no tot és possible, els dona la força i també l'empenta, per a un creixement harmònic i equilibrat del seu autoconcepte i autoestima.

El valor del respecte a Un mateix i a l'Altre, va esdevenint sentit, viscut i practicat.


Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
C
"No es tracta d'etiquetar, sinó de donar resposta a tots els alumnes"

La recerca de la igualtat i la individualització de l'ensenyament, comporta la necessitat que l'escola reconegui les diferències individuals de l'alumnat i, en funció de la seva diversitat, planifiqui la seva resposta educativa d'acord amb les característiques, possibilitats i capacitats de cada un dels estudiants.

Una escola de qualitat és aquella capaç d'atendre la diversitat, aquella capaç d'oferir a cada alumne el currículum que necessita pel seu progrés. En definitiva, es tracta d'una escola inclusiva que atén a la diversitat treballant en funció de les seves necessitats i possibilitats, és a dir, una escola que atén tot tipus d'alumnat i on els estudiants amb altes capacitats intel·lectuals representen una variant més.

Més informació
L
Partint de la presentació del llibre 'Entre adolescentes y adultos en la escuela. Puntuaciones de época' del psicòleg Daniel Korinfeld (co autor) us proposem una xerrada oberta amb el mateix autor, amb Mario Izcovich, cofundador de l'Institut de la Infància de Barcelona i amb Josep Vilajoana, degà del COPC.

Posarem sobre la taula la funció del psicòleg/a als centres educatius, les expectatives socials sobre el què haurien d'oferir, les promeses i les demandes que sobre ells recauen. Són espais complexos, rics en experiències, diversos en situacions i conflictes, i el professional de la psicologia s'erigeix com una figura clau per contribuir a la gestió i millora d'aquestes realitats. Quines són i quines han de ser les funcions dels psicòlegs/es a les escoles?

Les interferències en la transmissió entre generacions s'expressen en el llaç pedagògic, en la relació al saber i en les formes d'enfrontar els conflictes quotidians (agressivitat, bullying, nens conductuals). Mentrestant, com una alternativa, assistim a la creixent medicalització i patologització de la infància i l'adolescència.

Com podem, des de la psicologia, intervenir en aquest context? Què poden aportar els professionals del camp psi per acompanyar els adolescents en el seu recorregut? Quines diferències trobem entre països?

Ponents
Daniel Korinfeld. Psicòleg per la Universitat Complutense de Madrid. Màster en Salut Mental Comunitària, Universidad Nacional de Lanús, Argentina. Membre fundador i director de Punto Seguido.

Mario Izcovich. Psicòleg i psicoanalista. Fundador i coordinador de l'àrea d'adolescència de l'Institut de la infància de Barcelona i membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano.

Josep Vilajoana. Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España.


dijous, 7 / juliol de 19:00 a 21:00

Activitat gratuïta i oberta al públic general.
Es requereix inscripció prèvia a la pàgina web del COPC www.copc.cat

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort 129, 08015 Barcelona
R
La revista ÀMBITS té l'objectiu de publicar articles de reflexió i anàlisi de la pràctica dels professionals dels àmbits educatiu, social i sanitari que intervenen en els contextos educatius formals i no formals. Aquesta publicació electrònica pretén promoure i difondre, amb serietat i rigor, la producció acadèmica i professional en aquest camp.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.