Fantasiegem al marge de la realitat. En part, sort en tenim d'aquest espai mental que ens permet alliberar-nos parcialment de diferents tensions.
Ho fem de moltes maneres: de manera ben conscient o diürna, o en forma de fantasia inconscient, com pot ser la irracionalitat del somni quan descansem.
Fantasies que, totes elles, malgrat el seu contingut més o menys manifest, amaguen un contingut subjacent.
Tenim fantasies perquè tenim desitjos que ens commouen en allò més profund.
En la fantasia construïm un guió imaginari, una mena de teatre mental reparador de la tensió psíquica, on en forma més o menys deformada pels processos defensius, és fa realitat un desig.
Un desig que no te una satisfacció real possible però que fem possible imaginàriament. Amb la fantasia donem sortida a quelcom ben íntim però sense exposar al JO al principi de realitat.
Si bé les fantasies poden ser tantes com individus, el psiquisme es regeix per patrons i lògiques fantasmàtiques similars. En elles, s'acaba articulant la relació existent entre el subjecte i l'objecte inconscient perdut, o dit d'altra manera, entre la persona, l'altre i el món. Hi traduïm en elles, energies d'ordre agressiu o amorós.
I no parem de fantasejar perquè no parem de desitjar. Ho fem fins a la mort. En aquest registre mental però ens sembla poder donar satisfacció a necessitats imperioses internes.
Ara bé, malament rai si la nostra energia vital queda només presonera de la ment i emmirallada en el seu registre i la seva significació. Malament si no fem que amb els actes concrets, aquesta energia es confronti amb una realitat externa, que sempre, i de retruc, ens permetrà desenvolupar i recrear-nos en la transformació i creixement personal.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Ho fem de moltes maneres: de manera ben conscient o diürna, o en forma de fantasia inconscient, com pot ser la irracionalitat del somni quan descansem.
Fantasies que, totes elles, malgrat el seu contingut més o menys manifest, amaguen un contingut subjacent.
Tenim fantasies perquè tenim desitjos que ens commouen en allò més profund.
En la fantasia construïm un guió imaginari, una mena de teatre mental reparador de la tensió psíquica, on en forma més o menys deformada pels processos defensius, és fa realitat un desig.
Un desig que no te una satisfacció real possible però que fem possible imaginàriament. Amb la fantasia donem sortida a quelcom ben íntim però sense exposar al JO al principi de realitat.
Si bé les fantasies poden ser tantes com individus, el psiquisme es regeix per patrons i lògiques fantasmàtiques similars. En elles, s'acaba articulant la relació existent entre el subjecte i l'objecte inconscient perdut, o dit d'altra manera, entre la persona, l'altre i el món. Hi traduïm en elles, energies d'ordre agressiu o amorós.
I no parem de fantasejar perquè no parem de desitjar. Ho fem fins a la mort. En aquest registre mental però ens sembla poder donar satisfacció a necessitats imperioses internes.
Ara bé, malament rai si la nostra energia vital queda només presonera de la ment i emmirallada en el seu registre i la seva significació. Malament si no fem que amb els actes concrets, aquesta energia es confronti amb una realitat externa, que sempre, i de retruc, ens permetrà desenvolupar i recrear-nos en la transformació i creixement personal.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
