POLÍTICA
V
Properament, viurem una expressió de voluntat popular mitjançant les urnes. Bo i així, coneguda és la posició d'aquells qui neguen i treballen, per activa o per passiva, per a que això no sigui així.
En aquest segon cas, com entendre la rigidesa de plantejament, amb l'apel·lació constant a una legalitat (C.E.de 1978) com a argument, garant, consistència i resposta a l'anhel col·lectiva expressada reiteradament?
Sempre hi ha una primera o última resposta: diluir o negar l'existència de la ciutadania catalana com a nació diferenciada, i silenciar-la políticament, d'una manera o altre. Aquest plantejament, també transversal, és patrimoni d'una part de la dreta i algunes anomenades esquerres: des de qui és mou per essències pàtries, al que és mou per una acomodada i enganyosa fraternitat "internacional". Un punt en comú: la identificació al Discurs de l'Amo.
Qui és aquest Amo? Quin és aquest Discurs?
L'Amo esdevé aquella adhesió militant que en la seva avidesa a la recerca d'identitat política, i embriagats per la mateixa, presenten un discurs on ja marquen als altres com hauria d'encaminar-se la resposta. En cap cas, aquesta pot donar peu al possible qüestionament del marc legal actual.
Un discurs polític on no hi ha espai possible a la renúncia: cal copsar la seva agressivitat. Un discurs on tot és poder i control: no hi ha voluntat de copsar aquesta realitat emergent. Un discurs on, malgrat la dialèctica i la retòrica democràticament ensucrades, no hi ha capacitat per donar sortida política als anhels d'un gruix de la ciutadania, que tal vegada, vol projectar-se de manera diferent cap al futur. Deixar de volar, per aterrar.
Caminem ja políticament cap a la reinvenció, o vulguin o no, aquells qui volen muts, sords o submisos a una part substancial d'aquest país.

Joaquim Trenchs i Mola
Publicat a la Revista Valors
C
Unes sucoses converses entre un Ministre i un Director d'Anti-frau a Catalunya, si bé obtingudes "de manera il·legal" i per tant, "inexistents" segons ens deia aquest últim, em conviden a la reflexió.

Com és possible que la ciutadania reforci amb els seus vots, en una societat democràtica, determinades maneres de funcionar?

A la Grècia antiga on el cinisme també tenia escola, ni de bon tros es caracteritzava per la covardia i la instrumentalització de les responsabilitats públiques. Als cínics, la seva recerca de la virtut, els allunyava d'allò social, manifestant el seu rebuig sense gaires consideracions morals. El seu desig, agradi o no, era diàfan i, ni de bon tros agressiu i violent.

Avui,aquest tipus d' individus, lluny d'expressar la seva subversió o contraposició vers l'altre amb singularitat pròpia, vers allò social establert,...amb les paraules i de manera transparent, es refugien i protegeixen en la moral del poder. El mentir, manipular, ...els permet emmascarar una pulsió i uns actes adreçats a destruir, violentar de manera brutal, a l'altre a qui no tenen en cap consideració. La seva consciència no constitueix un suport per l'equivocació perquè no responen ni de les seves paraules ni dels seus actes.

Al cínic del món capitalista quan ostenta el poder, cal anomenar-lo,canalla. Com ens diu el Diccionari de l'IEC, el canalla "és la persona capaç de cometre els actes més reprovables", o també, la considerada com a "gent dolenta, menyspreable".

Convé recordar ho, per no fer del silenci o la passivitat en els afers públics i socials, una conducta que permeti que determinats valors presideixen la vida política. Pel bé de la democràcia i la llibertat de tots plegats.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
L
Col.lectivament, el país (el d'aquí) ha entrat en una nova dimensió política. L'abast vindrà força determinada pels resultats en les eleccions espanyoles.
Una oferta electoral d'Independència ha fet valer el seu pes en forma de majoria parlamentària. Bo i així, el recull d'aquesta aspiració, de manera legítima, expressió d'un dret que com a poble, avui per avui, no nomes no està recollit en la legalitat vigent, per ex. amb la possibilitat d'un referèndum, sinó que és perseguida qualsevol formula participativa al voltant de la qüestió, imputacions pel 9N .
L'expressió democràtica no disposa doncs dels mitjans legals necessaris per validar-se o no, tal i com correspon a la decisió programàtica de creació d'un nou Estat.

A nivell del funcionament subjectiu psíquic individual, què va primer? el desig o l'obligació i/o la prohibició? En llenguatge freudià: l'allò o el super-jo? Deixant de costat, funcionaments psíquics no saludables, és el desig el que d'una manera o altre, s'acaba imposant.
I el desig, és fer el que a un li dona la gana? No.
I el desig no entén de límits? Cert.
Aleshores, tot si val? Ni de ben tros.
La persona que localitza i assumeix el seu desig: s'exposa, n'és conscient, i es responsabilitza en la seva actuació, sabent que la mateixa Llei que presideix la subjectivitat humana, la Castració simbòlica que en diuen els psicoanalistes, el convidarà novament, a treballar per noves fites.

En la dimensió pública la persona, constantment transacciona amb d'altres, s'adapta a situacions, negocia interiorment amb tot allò que li fa topall, en definitiva assumeix d'una manera més o menys joiosa, que no tot és possible.
Bo i així, persevera. No des d'una mal entesa resignació sinó des d'una construcció permanent, constant i viva de la realitat.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors. Novembre 2015
E

Hores d'ara, la ciutadania del país ja ha expressat la seva voluntat política. Tot fa pensar que el neguit per uns i els altres en la interpretació i gestió dels resultats, pot presidir la vida pública.

No són pocs els moments a la vida que les respostes a la realitat posen de manifest la dificultat per encarar la mateixa. Aquestes situacions provoquen en la persona, varietat de respostes per intentar apaivagar l'angoixa emergent.

Una primera reflexió en aquestes situacions ens pot portar per un costat, a assenyalar l'agent estressant, i per l'altre, a pensar en el mateix subjecte afectat.

El primer, esdevindria l'aparent causa de la situació angoixant, com a element provocador d'un excés de dificultat que el subjecte no pot assumir.

El subjecte afectat es caracteritzaria per la seva poca o molta vulnerabilitat davant l'imperatiu amb el que es troba i la seva capacitat d'adaptació per respondre a la situació creada.

En aquesta expressió de malestar, reactiva i signe cap a l'Altre, s'amagaria però una problemàtica més profunda. Un conflicte intern que els elements exteriors posen al descobert. Si bé diferents circumstàncies de la vida poden ocupar aquest lloc de fer emergir un punt sensible del subjecte, per si mateixes i per si soles, no expliquen determinades "descompensacions" amb les que respon.

Tornant a la vida política doncs, demanar una "no lectura conjuntural" de la situació. Cal construir necessàriament des de la màxima serenor, els paràmetres que omplin de contingut la manifestació polièdrica de la voluntat popular.
No fer ho, seria mantenir una constant demanda de reparació que en els fons no responsabilitza a qui la fa, alhora que no reconeix tampoc el desig substantiu de qui s'ha expressat.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors octubre 2015
F

"Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", amb Lluís Duch, a Mataró


Lluís Duch, autor de Religió i comunicació (2010, també en castellà) i Religión y política (2014), pronunciarà la conferència "Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", el dimarts dia 17 de març, a les 19:30h, al Foment Mataroní (C. Nou 11, Mataró).

Duch, antropòleg, professor emèrit de la Facultat de Comunicació de la UAB i monjo de Montserrat, serà presentat per Ramon Bassas, cap de comunicació de Fragmenta Editorial.

Entrada lliure. Aforament limitat.
D
L'actualitat al nostre país al voltant de la Consulta m'ha convidat a la reflexió, no pas per pensar el fet de votar SÍ o votar NO, en unes opcions que comparteixen el Valor del diàleg, el debat i el mètode de resolució compartida a la conflictivitat política, sinó per entendre el Valor de NO deixar votar.
En allò que fa a la vida col·lectiva, legitimitats i legalitats es troben en conflicte. Un petit apunt doncs, sobre aquestes qüestions en relació però, a la subjectivitat individual.

El psiquisme està condicionat per la preeminència que pren, en cada subjecte, el seu Discurs inconscient, i des d'on la persona s'ubica en la manera de fer i de dir davant el món que l'envolta. Els significants concrets i singulars d'aquest Discurs, organitzen la seva sensibilitat i la manera de veure i entendre la Vida. Esdevenen autèntics motors i vectors en l'actuació humana.

Només el grau en que la falta, la incompletesa d'aquest mateixos significants,...és assumida, intuïda, percebuda veritablement per la pròpia persona, que pot produir-se un canvi en el propi Discurs psíquic inconscient i que donarà lloc a una articulació renovada en les modalitats de relació amb els altres i el món.

Els efectes d'aquesta funció psíquica no són gens còmodes. La mateixa consciència ens carrega de raons per a quedar-nos allà mateix: en allò "legal" i "raonable" per a no aprofundir en allò legítim, sentit, desitjat.

Aquesta Llei en la subjectivitat humana que ens assenyala el límit, alhora ens convida a crear, a créixer, a innovar, malgrat que la seva transgressió ens submergeixi en incerteses, dubtes, pors,...

I és així com, individualment, anem guanyant espais propis de llibertat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.