JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

Ciutat de les Lletres és el nus en llengua catalana de la xarxa internacional Zadig (Zero Abjection Democràtic International Group) impulsada l'any 2017 per Jacques-Alain Miller com una extensió de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) en el camp de la política. La primera publicació de La movida Zadig, amb l'expressió Le réel de la vie, incloïa una "Ciutat de les Llettaula d'orientació Lacan – Voltaire – Weil" que publiquem en l'apartat Zadig. Són tres articles que orienten l'activitat d'aquesta Ciutat.

Ciutat de les Lletres realitza reunions de treball intern, activitats públiques i edita una publicació virtual. Manté vincles de fraternitat, de solidaritat i de col·laboració amb el nus Zadig-España i amb els altres nusos de la xarxa internacional.

Els seus impulsors i adherents no militen a cap partit polític.

Ciutat de les Lletres aplega participacions del més ampli ventall ideològic amb l'únic límit del respecte més radical pels drets i les llibertats civils i d'expressió. S'adreça a l'opinió il·lustrada per fer arribar les conseqüències de l'experiència psicoanalítica en el camp social i de la política.

Han participat en les seves reunions constituents: Anna Aromí, Miquel Bassols, Guy Briole, Laura Canedo, Neus Carbonell, Irene Domínguez, Xavier Esqué, Mari Cruz Fernández, Vicenç Palomera, Montserrat Puig, Iván Ruiz, Marta Serra, Leonora Troianovski, Antoni Vicens, Francesc Vilá.

CIUTAT DE LES LLETRES

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

NOSOMOSOLOBJETOS

La psicoanàlisi i els seus psicoanalistes també participen del debat i la reflexió social i actual.
Em plau fer-vos partíceps de la paraula de Josep Monseny sempre interessant, pedagògica i invitació a la reflexió.
Molt encertada aquesta nova reflexió "Hebona" al voltant
Fake News, poders establerts, els efectes en els subjectes

AUTORITAT I AUTORITARISME.

Un nou llibre de Miquel Bassols

"Autoritat i autoritarisme" . Una lectura des de la psicoanàlisi.

Menció de la darrera publicació de la col·lecció 'Assaig' a l'article de
@vpartal a @VilaWeb ...." Miquel Bassols, en un llibre sorprenent que acaba de publicar la Universitat de València, recupera Hannah Arendt per a explicar-nos que l'autoritat s'ha esfumat al món modern "i ha cedit pas a l'autoritarisme com una forma de poder que reprèn l'antiga confusió entre autoritat i tirania, entre poder legítim i violència". L'antiga confusió entre autoritat i tirania, entre poder legítim i violència. Llegir-ho fa por, molta por. Però veure-ho plasmat en aquests terribles vídeos de l'incident de dissabte en fa molta més."
.

Si voleu aprofundir més en el llibre, visiteu aquí

PULSIÓ, HUMANITZACIÓ I POLÍTICA.

Aquest dies grisos de democràcia pot copsar-se com el llenguatge de determinats polítics i Institucions de l'Estat espanyol, pren de manera aparentment assenyada, raonada i legal, el domini i possessió de tot allò que no són capaços de pensar en la gestió i i canalització de les necessitats, demandes i desitjos de part de la ciutadania catalana singular i diferenciada, de qui n'administren el bé comú.
Amb els fets, foragiten allò que no controlen. I allò que no controlen i se'n vanten, respon al funcionament més primari en la relació amb l'altre singular i diferent, apropant-se més a l'animalitat disfressada de civilitat, que no pas a la humanització.
Si bé en els animals, satisfet l'instint, la tensió es redueix a zero, en els humans sabem que no és així. I no és així, perquè per sort i per desgràcia, mitjançant les pulsions i a través del llenguatge, fugisserament poden simbolitzar-se les emocions, i necessitats més primàries. Aquestes degudament reconvertides, en tant humans, en forma de demandes i desitjos.
En aquest dies de presos, exiliats i repressió, de capgirament dels valors democràtics i de drets humans, de força esclatant de la violència d'Estat i del cinisme polític, cal recordar com deia Freud, que tot procés de construcció, realització cultural i/o civilització passa la modulació, sublimació i metaforització més o menys articulada de les pulsions humanes en un intent d'apaivagar el neguit existencial.
L'Estat espanyol està neguitós i no s'ho sap. O poder sí, i és molt animal.
Bona part de la ciutadania catalana, se sap neguitosa. Se sap també, de l'animalitat i dels límits reals.
Per tot això, convençut que es continuarà donant resposta des de la fermesa, amb els valors de la pau, el diàleg i la paraula per davant, en definitiva, amb l'ètica política que vetlla sobretot per la humanització dels conflictes i fer possible els impossibles.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors

155: PODER I AGRESSIVITAT.

El 21-D marca una renovada articulació col·lectiva de la relació de la ciutadania i el poder polític, sempre parcial, a Catalunya. No cal dir que el camí transitat ha estat fruit de la força i la ruptura: el Referèndum de l'1 d'octubre.
Per uns, teixit des dels valors de la democràcia i la pau. Per altres, punt d'arrencada de valors soterrats en una democràcia envellida, amb una agressivitat transformada amb violència: empresonaments,porres,155,censures,... fent evident l'essència d'un discurs sense cap consideració a l'altre per allò que representen. Això sí, emparats en la violència legítima que dona la C.E. del 78.
Diferents tipus d'agressivitat doncs, circulant en el saber fer polític:
Per aquests últims, bo i les paraules, fent circular sense veu, una agressivitat destructiva que per dessota les proclames, tapen i edulcoren l'odi, el menyspreu i la no consideració. Tot plegat, per intentar transformar un "subjecte polític" que és "desitjant", amb projecció de futur, en un "objecte a batre".
Per això.., cal escoltar-los bé !, intenten sembrar permanentment la falta d'esperança, alimentar els neguits col·lectius, de ruïna, de no ser res ni ningú,...de fer viure la pèrdua d'il·lusió, la impossibilitat de construcció d'un futur independent,...traspuant odi cap a qualsevol expressió de forma o estatus de vida col·lectiva diferents.
Pels primers, hi ha una altra forma de canalitzar i simbolitzar l'agressivitat: aquella que està al servei de la construcció i el progrés comú. El que fa de la ruptura amb la "Sagrada Unidad", acceptades les incongruències, les contradiccions, els conflictes, fins i tot els fracassos,... la d'un signe d'estimació, no pas d'odi, cap al reconeixement de la diversitat i la pluralitat de tota la ciutadania.
Nomes des del reconeixement de l'alteritat més radical, no aferrant-se a les essències, es pot avançar!

Joaquim Trenchs
Escrit a la RevistaValors

TRANSICIÓ, CANVI I INCERTESES

L' 1 d'octubre ja ha quedat enrere. S'ha rubricat amb els fets, mes enllà de les conseqüències tangibles i immediates, una nova realitat que caldrà canalitzar i no reprimir, silenciar o ignorar. Sortir de les zones de confort polític, esdevé ja una màxima a les que cap dirigent polític, ni d'aquí ni d'allà, pot obviar.

En allò col·lectiu , els propers dies i setmanes caldrà fer una inscripció d'allò que potser ara es manté en les fronteres de la incertesa, el dubte i/o desgavell. Fins ara, o bé s'havia mantingut en el regne del desig i la legitimitat per uns, o bé, en el regne de la legalitat constitucional per altres. Caldrà harmonitzar legitimitats i legalitats.

Tota transició implica submergir-se en zones d'incomoditat. Tot canvi, comporta uns determinats nivells de neguit, angoixa, renúncies i esperances. Malgrat tot, la recerca d'una coherència entre la voluntat popular, sempre diversa, i els Poders que n'administren la seva implementació, caldrà que sigui restituït i replantejat. En el cas català, l'exigència d'una adequada lectura de les demandes polítiques, i la reclamació de la dignitat i el respecte col·lectiu i individual manllevat, esdevenen els significants que cal resituar i concretar.

Molt més enllà del tema identitari, s'haurà de treballar en el respecte pel concepte de ciutadania amb mirada oberta, amb els seus drets, necessitats i capacitat d'incidir en allò col·lectiu. Aprofundir en la democràcia, en el segle XXI, reclama d'una capacitat de maniobra política que no quedi fixada a les essències i vetlli per a que els marcs de convivència, proporcionin a la pròpia societat, instruments per fer-se càrrec de les respostes de present i de futur que col·lectivament vulgui donar-se.

Amatents al futur proper, sense esdevenir pressoners del passat, reinventem el present polític i social que ens acompanya.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors

més antic

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina