Els somnis se'ns mostren amb aparença estranya i irreconeixible. Talment jeroglífics. Convenientment disfressats als ulls de la consciència, condensen la força que brolla entre l'escletxa de la satisfacció buscada i la obtinguda. Començant per Freud, els psicoanalistes els atribueixen un paper central com a manifestació del dinamisme inconscient que presideix la vida anímica de les persones.
Interpretar un somni significaria indicar i trobar el seu sentit, substituir-lo per quelcom que s'insereixi com a baula de ple dret, amb igual importància que la resta, en l'encadenament de les nostres accions anímiques. Interpretar-lo, seria llegir-ne alguna cosa del seu contingut latent, que ens ajudi a tranquil·litzar l'esperit, deixar enrere el malestar, i a omplir-lo de saviesa.
A finals d'estiu, amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la ciutadania d'aquest país es interpel·lada novament per a participar d'un somni col·lectiu: una cadena humana. Manifestació col·lectiva que condensa anhels de llibertat: baula en la reconstrucció d'una democràcia real davant una democràcia cada cop més formal. Baula en la crida a la recuperació dels valors de progrés davant del conservadorisme per a que res ni ningú es mogui. Agafats de la mà, per posar damunt la taula el valor de les persones i els pobles, intentant des de la mobilització i la organització, respondre davant tanta crisis política, econòmica i social.
Convidats a una expressió de Fraternitat a la recerca del reconeixement del dret a decidir. Un Sí o un No, a un nou Estat.
Un nou Estat del que potser no caldria parlar-ne si en l'actual existent, la garantia de llibertat i igualtat individual i col·lectiva no n'estiguessin ja, excessivament adulterades.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

Declaración del Círculo PODEMOS psicoanalistas y amigos del psicoanálisis ante la victoria del 25-M

"DEJAR HABLAR AL DESEO"

1. Los psicoanalistas y amigos del psicoanálisis, comprometidos en la construcción de este nuevo proyecto político PODEMOS, nos congratulamos de los resultados obtenidos en la cita electoral del 25-M donde 5 candidatos fueron elegidos eurodiputados. Un resultado que ataca seriamente al bipartidismo y permite la entrada de nuestra formación con 1.250.000 votos en el Parlamento Europeo. Esto está provocando una crisis política que no ha hecho más que comenzar y que pone a todos los partidos del arco parlamentario a realizar una reflexión que no deseaban.

A su vez, queremos felicitar a todos los ciudadanos que han distinguido con su confianza este nuevo proyecto político, fresco, joven y rebelde, así como, a todos los compañeros y militantes de otros Círculos, voluntarios y apoderados que han hecho posible este gran triunfo.

2. El 25-M fue, como nunca antes, una fiesta de la alegría y la democracia. Muchos de nosotros, convocados con anterioridad a numerosas citas electorales, jamás hasta ahora habíamos sentido la posibilidad de contribuir al nacimiento de un proyecto político cercano a los desfavorecidos y amante de la participación popular. Un proyecto que retomara de manera renovada las apuestas emancipatorias y supiera situar con claridad cuáles son los que se oponen a la construcción de un país diferente. Lo vivido en estos pocos meses nos ha permitido experimentar un momento de verdadera soledad-común que es ese instante donde la subjetividad, sin alienarse, construye en el mar de los otros con los otros. Es, para nosotros, un verdadero acontecimiento que no olvidaremos.

3. PODEMOS ingresa en la lucha parlamentaria con las marcas del otro gran acontecimiento político de los últimos años: el 15-M. Somos deudores de ese acto de libertad que señaló el camino para una respuesta posible a los desmanes neoliberales.

Hasta ahora, la indignación y el malestar de la ciudadanía habían agitado con sus mareas la superficie de lo social en las calles, en las plazas y en las marchas. Creemos, esperamos, deseamos, que desde el 25-M ese malestar del cual testimonian los círculos de PODEMOS en los distintos ámbitos sectoriales o geográficos, esté empezando a encadenarse junto con el resto de movimientos sociales con la idea de generar una nueva hegemonía que modifique las estructuras de poder y así conseguir vivir en un país más justo e igualitario. Este nuevo proyecto político ha recibido el apoyo de todos los que desean, no solamente un cambio, sino otro modo de hacer política.

4. No queremos dejar de resaltar lo que escuchamos en cada acto y en la fiesta del 25-M: PODEMOS no nace de la nada sino que es deudor, también, de la lucha que nuestros abuelos, con nombre y apellido, llevaron adelante contra la dictadura. Sabemos de la importancia central que tiene para los sujetos y para cualquier movimiento político el no renegar de su pasado, el no olvidar sus orígenes.

5. Señalamos el aire fresco que implica el poder escuchar otro discurso más allá del run-run neoliberal que insiste en que no hay nada que hacer más que lo que digan los mercados y que solo resta a cada uno transformarse en un emprendedor de sí mismo. PODEMOS ha dado vuelta a esta ideología habitada por la muerte y nos muestra cómo es posible, con palabras verdaderas, construir un proyecto en común. Esto ha causado una gran ilusión popular.

6. Se preguntan por qué PODEMOS ha conseguido generar tanta ilusión plasmada en este éxito. Afirmamos que si ha generado ilusión y ha triunfado es porque ha sido capaz de leer y recoger, más allá de contar con un excelente programa, las demandas que habitaban en el corazón de lo social. Ha sabido, a través de los Círculos, dar la voz al pueblo y representar las demandas sectoriales encausándolas en una idea compartida. Este dar la voz al pueblo implica dejar hablar al deseo que habita en cada uno de los ciudadanos de este país. Esta es la gran novedad de PODEMOS, su arma: dejar hablar al deseo. En ese sentido, los resultados del 25-M constituyen una victoria del deseo por sobre la repetición de la impotencia.

7. En el seno de nuestra alegría compartimos con Pablo Iglesias que no estamos satisfechos. Hoy mismo siguen desahuciando familias, siguen negando la asistencia sanitaria a nuestros conciudadanos y ayudas al estudio para nuestros jóvenes, sigue habiendo pobreza, represión, exiliados económicos, etcétera. Queremos más y sabemos que es posible conseguir más.

8. No se nos ocultan las dificultades que nos esperan y los ataques que sufriremos por parte de los que se creen los dueños de la historia. Pero este acontecimiento inesperado que se ha colado por las fisuras de la piedra es un torrente que solo precisa no perder el norte de su causa. ..

Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació

És possible educar nens que arribin a ser ciutadans responsables?

El discurs dominant en les nostres societats d'avui, en les quals s'ha produït una involució democràtica ja sigui per la reducció de la democràcia a un formalisme del vot cada quatre anys, ja sigui perquè els nous països dominants ni tan sols mantenen l'aparença dels principis democràtics sorgits de la il·lustració, produeix una enorme concentració de poder en castes elitistes minoritàries i transversals, que anul·len la divisió de poders i confronten el ciutadà amb un poder intervencionista dels aparells de l'estat quasi omnímode.

En aquesta circumstància, l'educació, igual que la salut mental o la pràctica de la responsabilitat política ciutadana, tendeixen a ser configurades pels poders dominants com a mecanismes adaptatius a la situació imperant.

Per això aquestes pràctiques es troben sostretes d'autonomia i llibertat i l'acte educatiu se substitueix per models protocolaritzats que disminueixen la seva responsabilitat, penalitzen la creativitat i en conseqüència obstaculitzen els enfocaments que pretenen afavorir el desenvolupament d'un pensament crític en els nens, futurs ciutadans. Això confronta el mestre a una alternativa extrema: o el conformisme a un model burocratitzat que va erosionant el seu desig, o bé una actitud crítica davant l'aparell de l'estat que li exigeix un compromís gairebé heroic.

De totes maneres aquesta situació té un avantatge. El procés emancipador que els mestres volen transmetre als seus alumnes és el mateix que reclamen per ells mateixos: ensenyar llibertat i responsabilitat ve a ser el mateix que viure-la, una cosa no ha estat mai tan lligada a l'altra.

Exposa : Josep Monseny, psicoanalista, Director de l'IPB

Dijous, 15 maig 2014, 21:00 h

Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.

Escrivia en aquesta mateixa Revista el desembre del 2009 un petit article sobre la perversitat humana, sota el títol "Feta la Llei, feta la Trampa". Allò que em motivava aleshores, continua malauradament en vigència avui: la corrupció política com a procediment força habitual _per activa o passiva_ dels qui ostenten responsabilitats públiques, emparats en un Sistema que l'acaba legitimant.

Cada cop més, costa escoltar segons quines veus, que en la defensa del "polític"o la "política", sonen més a "defensa corporativa" que a responsabilitat i exigència "personal" i "professional" en relació a allò públic o de qui n'ostenta la responsabilitat de vetllar-ne.

Abocats en aquest temps, a una situació social força greu, complexa, incerta i novedosa, "fets concrets i no paraules buides" caldria recordar-los a tots plegats, manllevant un conegut eslògan electoral.

Un drama, la corrupció, que instal·lada en el sistema, va deixant indefensos a aquells ciutadans que es qüestionen la participació i el fer-se corresponsables dels mateixos poders públics, per altre costat necessaris, per vehiculitzar el projecte comú, els valors mínimament compartits.

Perquè la reiteració d'aquest tipus de fets i de conductes, on de diverses maneres, sembla que finalment cauen en el registre de la impunitat, més enllà dels afectats directes, allò que es desvirtua, s'altera, es desvia i s'acaba pervertint, és la mateixa paraula que sustenta les idees de qualsevol projecte polític.

Hauria de preocupar-nos que més enllà de casa nostra i en l'espai de tots, s'incrementin les files de seguidors d'aquell lema que presideix massa sovint també la vida pública i els despatxos que la gestionen: "Bienvenido a la República independiente de mi casa".

Ens toca recuperar la democràcia i exigir més honestedat, rigor, capacitat de denúncia, valentia i voluntat de servei públic a aquells que l'haurien de fer funcionar, per delegació permanent dels ciutadans.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors