Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
POLÍTICA
E

Hores d'ara, la ciutadania del país ja ha expressat la seva voluntat política. Tot fa pensar que el neguit per uns i els altres en la interpretació i gestió dels resultats, pot presidir la vida pública.

No són pocs els moments a la vida que les respostes a la realitat posen de manifest la dificultat per encarar la mateixa. Aquestes situacions provoquen en la persona, varietat de respostes per intentar apaivagar l'angoixa emergent.

Una primera reflexió en aquestes situacions ens pot portar per un costat, a assenyalar l'agent estressant, i per l'altre, a pensar en el mateix subjecte afectat.

El primer, esdevindria l'aparent causa de la situació angoixant, com a element provocador d'un excés de dificultat que el subjecte no pot assumir.

El subjecte afectat es caracteritzaria per la seva poca o molta vulnerabilitat davant l'imperatiu amb el que es troba i la seva capacitat d'adaptació per respondre a la situació creada.

En aquesta expressió de malestar, reactiva i signe cap a l'Altre, s'amagaria però una problemàtica més profunda. Un conflicte intern que els elements exteriors posen al descobert. Si bé diferents circumstàncies de la vida poden ocupar aquest lloc de fer emergir un punt sensible del subjecte, per si mateixes i per si soles, no expliquen determinades "descompensacions" amb les que respon.

Tornant a la vida política doncs, demanar una "no lectura conjuntural" de la situació. Cal construir necessàriament des de la màxima serenor, els paràmetres que omplin de contingut la manifestació polièdrica de la voluntat popular.
No fer ho, seria mantenir una constant demanda de reparació que en els fons no responsabilitza a qui la fa, alhora que no reconeix tampoc el desig substantiu de qui s'ha expressat.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors octubre 2015
F

"Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", amb Lluís Duch, a Mataró


Lluís Duch, autor de Religió i comunicació (2010, també en castellà) i Religión y política (2014), pronunciarà la conferència "Família. Política. Religió. Comunicació. La crisi de les estructures d'acollida", el dimarts dia 17 de març, a les 19:30h, al Foment Mataroní (C. Nou 11, Mataró).

Duch, antropòleg, professor emèrit de la Facultat de Comunicació de la UAB i monjo de Montserrat, serà presentat per Ramon Bassas, cap de comunicació de Fragmenta Editorial.

Entrada lliure. Aforament limitat.
D
L'actualitat al nostre país al voltant de la Consulta m'ha convidat a la reflexió, no pas per pensar el fet de votar SÍ o votar NO, en unes opcions que comparteixen el Valor del diàleg, el debat i el mètode de resolució compartida a la conflictivitat política, sinó per entendre el Valor de NO deixar votar.
En allò que fa a la vida col·lectiva, legitimitats i legalitats es troben en conflicte. Un petit apunt doncs, sobre aquestes qüestions en relació però, a la subjectivitat individual.

El psiquisme està condicionat per la preeminència que pren, en cada subjecte, el seu Discurs inconscient, i des d'on la persona s'ubica en la manera de fer i de dir davant el món que l'envolta. Els significants concrets i singulars d'aquest Discurs, organitzen la seva sensibilitat i la manera de veure i entendre la Vida. Esdevenen autèntics motors i vectors en l'actuació humana.

Només el grau en que la falta, la incompletesa d'aquest mateixos significants,...és assumida, intuïda, percebuda veritablement per la pròpia persona, que pot produir-se un canvi en el propi Discurs psíquic inconscient i que donarà lloc a una articulació renovada en les modalitats de relació amb els altres i el món.

Els efectes d'aquesta funció psíquica no són gens còmodes. La mateixa consciència ens carrega de raons per a quedar-nos allà mateix: en allò "legal" i "raonable" per a no aprofundir en allò legítim, sentit, desitjat.

Aquesta Llei en la subjectivitat humana que ens assenyala el límit, alhora ens convida a crear, a créixer, a innovar, malgrat que la seva transgressió ens submergeixi en incerteses, dubtes, pors,...

I és així com, individualment, anem guanyant espais propis de llibertat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
S
Els somnis se'ns mostren amb aparença estranya i irreconeixible. Talment jeroglífics. Convenientment disfressats als ulls de la consciència, condensen la força que brolla entre l'escletxa de la satisfacció buscada i la obtinguda. Començant per Freud, els psicoanalistes els atribueixen un paper central com a manifestació del dinamisme inconscient que presideix la vida anímica de les persones.
Interpretar un somni significaria indicar i trobar el seu sentit, substituir-lo per quelcom que s'insereixi com a baula de ple dret, amb igual importància que la resta, en l'encadenament de les nostres accions anímiques. Interpretar-lo, seria llegir-ne alguna cosa del seu contingut latent, que ens ajudi a tranquil·litzar l'esperit, deixar enrere el malestar, i a omplir-lo de saviesa.
A finals d'estiu, amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la ciutadania d'aquest país es interpel·lada novament per a participar d'un somni col·lectiu: una cadena humana. Manifestació col·lectiva que condensa anhels de llibertat: baula en la reconstrucció d'una democràcia real davant una democràcia cada cop més formal. Baula en la crida a la recuperació dels valors de progrés davant del conservadorisme per a que res ni ningú es mogui. Agafats de la mà, per posar damunt la taula el valor de les persones i els pobles, intentant des de la mobilització i la organització, respondre davant tanta crisis política, econòmica i social.
Convidats a una expressió de Fraternitat a la recerca del reconeixement del dret a decidir. Un Sí o un No, a un nou Estat.
Un nou Estat del que potser no caldria parlar-ne si en l'actual existent, la garantia de llibertat i igualtat individual i col·lectiva no n'estiguessin ja, excessivament adulterades.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
P
Declaración del Círculo PODEMOS psicoanalistas y amigos del psicoanálisis ante la victoria del 25-M

"DEJAR HABLAR AL DESEO"

1. Los psicoanalistas y amigos del psicoanálisis, comprometidos en la construcción de este nuevo proyecto político PODEMOS, nos congratulamos de los resultados obtenidos en la cita electoral del 25-M donde 5 candidatos fueron elegidos eurodiputados. Un resultado que ataca seriamente al bipartidismo y permite la entrada de nuestra formación con 1.250.000 votos en el Parlamento Europeo. Esto está provocando una crisis política que no ha hecho más que comenzar y que pone a todos los partidos del arco parlamentario a realizar una reflexión que no deseaban.

A su vez, queremos felicitar a todos los ciudadanos que han distinguido con su confianza este nuevo proyecto político, fresco, joven y rebelde, así como, a todos los compañeros y militantes de otros Círculos, voluntarios y apoderados que han hecho posible este gran triunfo.

2. El 25-M fue, como nunca antes, una fiesta de la alegría y la democracia. Muchos de nosotros, convocados con anterioridad a numerosas citas electorales, jamás hasta ahora habíamos sentido la posibilidad de contribuir al nacimiento de un proyecto político cercano a los desfavorecidos y amante de la participación popular. Un proyecto que retomara de manera renovada las apuestas emancipatorias y supiera situar con claridad cuáles son los que se oponen a la construcción de un país diferente. Lo vivido en estos pocos meses nos ha permitido experimentar un momento de verdadera soledad-común que es ese instante donde la subjetividad, sin alienarse, construye en el mar de los otros con los otros. Es, para nosotros, un verdadero acontecimiento que no olvidaremos.

3. PODEMOS ingresa en la lucha parlamentaria con las marcas del otro gran acontecimiento político de los últimos años: el 15-M. Somos deudores de ese acto de libertad que señaló el camino para una respuesta posible a los desmanes neoliberales.

Hasta ahora, la indignación y el malestar de la ciudadanía habían agitado con sus mareas la superficie de lo social en las calles, en las plazas y en las marchas. Creemos, esperamos, deseamos, que desde el 25-M ese malestar del cual testimonian los círculos de PODEMOS en los distintos ámbitos sectoriales o geográficos, esté empezando a encadenarse junto con el resto de movimientos sociales con la idea de generar una nueva hegemonía que modifique las estructuras de poder y así conseguir vivir en un país más justo e igualitario. Este nuevo proyecto político ha recibido el apoyo de todos los que desean, no solamente un cambio, sino otro modo de hacer política.

4. No queremos dejar de resaltar lo que escuchamos en cada acto y en la fiesta del 25-M: PODEMOS no nace de la nada sino que es deudor, también, de la lucha que nuestros abuelos, con nombre y apellido, llevaron adelante contra la dictadura. Sabemos de la importancia central que tiene para los sujetos y para cualquier movimiento político el no renegar de su pasado, el no olvidar sus orígenes.

5. Señalamos el aire fresco que implica el poder escuchar otro discurso más allá del run-run neoliberal que insiste en que no hay nada que hacer más que lo que digan los mercados y que solo resta a cada uno transformarse en un emprendedor de sí mismo. PODEMOS ha dado vuelta a esta ideología habitada por la muerte y nos muestra cómo es posible, con palabras verdaderas, construir un proyecto en común. Esto ha causado una gran ilusión popular.

6. Se preguntan por qué PODEMOS ha conseguido generar tanta ilusión plasmada en este éxito. Afirmamos que si ha generado ilusión y ha triunfado es porque ha sido capaz de leer y recoger, más allá de contar con un excelente programa, las demandas que habitaban en el corazón de lo social. Ha sabido, a través de los Círculos, dar la voz al pueblo y representar las demandas sectoriales encausándolas en una idea compartida. Este dar la voz al pueblo implica dejar hablar al deseo que habita en cada uno de los ciudadanos de este país. Esta es la gran novedad de PODEMOS, su arma: dejar hablar al deseo. En ese sentido, los resultados del 25-M constituyen una victoria del deseo por sobre la repetición de la impotencia.

7. En el seno de nuestra alegría compartimos con Pablo Iglesias que no estamos satisfechos. Hoy mismo siguen desahuciando familias, siguen negando la asistencia sanitaria a nuestros conciudadanos y ayudas al estudio para nuestros jóvenes, sigue habiendo pobreza, represión, exiliados económicos, etcétera. Queremos más y sabemos que es posible conseguir más.

8. No se nos ocultan las dificultades que nos esperan y los ataques que sufriremos por parte de los que se creen los dueños de la historia. Pero este acontecimiento inesperado que se ha colado por las fisuras de la piedra es un torrente que solo precisa no perder el norte de su causa. ..
E
Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació


És possible educar nens que arribin a ser ciutadans responsables?

El discurs dominant en les nostres societats d'avui, en les quals s'ha produït una involució democràtica ja sigui per la reducció de la democràcia a un formalisme del vot cada quatre anys, ja sigui perquè els nous països dominants ni tan sols mantenen l'aparença dels principis democràtics sorgits de la il·lustració, produeix una enorme concentració de poder en castes elitistes minoritàries i transversals, que anul·len la divisió de poders i confronten el ciutadà amb un poder intervencionista dels aparells de l'estat quasi omnímode.

En aquesta circumstància, l'educació, igual que la salut mental o la pràctica de la responsabilitat política ciutadana, tendeixen a ser configurades pels poders dominants com a mecanismes adaptatius a la situació imperant.

Per això aquestes pràctiques es troben sostretes d'autonomia i llibertat i l'acte educatiu se substitueix per models protocolaritzats que disminueixen la seva responsabilitat, penalitzen la creativitat i en conseqüència obstaculitzen els enfocaments que pretenen afavorir el desenvolupament d'un pensament crític en els nens, futurs ciutadans. Això confronta el mestre a una alternativa extrema: o el conformisme a un model burocratitzat que va erosionant el seu desig, o bé una actitud crítica davant l'aparell de l'estat que li exigeix un compromís gairebé heroic.

De totes maneres aquesta situació té un avantatge. El procés emancipador que els mestres volen transmetre als seus alumnes és el mateix que reclamen per ells mateixos: ensenyar llibertat i responsabilitat ve a ser el mateix que viure-la, una cosa no ha estat mai tan lligada a l'altra.

Exposa : Josep Monseny, psicoanalista, Director de l'IPB

Dijous, 15 maig 2014, 21:00 h

Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona

Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat , activitat oberta i gratuïta.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.