SEXE
E
MA: En alguna entrevista anterior ha dicho que para usted el sexo no es un placer, sino una responsabilidad, un acto de autocontrol. ¿Por qué es así?

SŽ: En primer lugar opongo, en un sentido lacaniano, el placer al goce, por supuesto cierta clase de placer. Hoy estamos ante una presión social que nos impone unos comportamientos sexuales, tengo la responsabilidad de hacer gozar a mi compañera, por ejemplo, y si lo hago me siento relajado. El acto sexual se presenta como una responsabilidad. Como dice Lacan, lo que se opone al placer no es la responsabilidad sino el goce, en el sentido de exceso traumático de placer. Por poner un ejemplo ingenuo: imagine que usted vive una vida tranquila, una vida familiar placentera, con sus amistades, sus costumbres, etcétera. En ese caso, la llegada del amor representa una catástrofe, supone, por decirlo con san Pablo o Carl Smith, la irrupción de un "estado de emergencia".

No es extraño que, por ejemplo, haya aparecido en EE.UU. una gran cantidad de libros contra el amor. Ahí tiene el caso del título del último libro de Judith Butler, el amor es una violencia ética, no te comprometas demasiado… Lo que más me interesa es precisamente este aspecto traumático del amor. En este sentido, para mí el amor es siempre ético, como si tu simple vida de placeres estúpidos fuera arrancada de cuajo. Los curas inteligentes, especialmente los católicos, conocían esto muy bien y sabían cómo manipularlo. Sus mensajes no consistían en decir no disfrutéis, os prohibimos esto y lo otro y cosas por el estilo, sino sé un poco más moral o bien no te tomes el amor tan seriamente con el fin de evitar su aspecto más traumático. Esto, que ya había sido subrayado por Lacan, es lo que siempre me ha fascinado de la tradición de la Iglesia católica. Lacan y Foucault sabían muy bien que todas esas disciplinas de control no tenían como fin tanto la prohibición de los placeres como su inducción.

Santo Tomás llegó a decir que era un pecado desear a la propia esposa. Ésa es la típica ambigüedad católica, por supuesto santo Tomás quiere decir que no debes desear a ninguna mujer, pero va más lejos. Los curas católicos han estado siempre fascinados por el hecho de que estar demasiado cerca de alguien puede llegar a ser traumático, pecaminoso. Me encanta ese conservadurismo radical que no tiene miedo de llegar hasta el límite y hace surgir la paradoja. ¿Recuerda esa clásica y maravillosa novela de Evelyn Waugh, también en la misma línea católica radical, conservadora, "Retorno a Brideshead"? En ella, a la pareja de protagonistas se le permite al final casarse, y sin embargo ¿qué hace ella? Abandona a su gran amor, le dice que no puede casarse, que sería demasiado traumático, que no sería soportable para Dios. La única manera de llegar a ser fiel a Dios es vivir una vida solitaria y promiscua, follando por ahí y por allá, porque de esa manera la protagonista siente que no traicionará a Dios. Y ése, según ella, es su deber para con la divinidad. Pero claro, eso es una locura para un católico o una católica.
Fragment entrevista. Per llegir més...
S
Si no fa pas gaire temps, els tabús i les prohibicions dominaven tot allò que envoltava la sexualitat, en la societat actual i alliberats dels pre-judicis d'una societat excessivament ideologitzada en creences, valors o normes de conducta en relació a la sexualitat, caldria preguntar-se, paradoxalment, si la simple llibertat individual, es garantia de satisfacció en aquest àmbit.

Avui dia, la força normativa implícita en aquesta qüestió va en direcció contrària. Dóna la sensació de que tot està permès i que tot s'hi val. Bo i així, tenint i disposant de més informació i podent-ne parlar, copsem que en la sexualitat hi ha quelcom d'inabastable.

Abordar la sexualitat humana és anar més enllà de la genitalitat i de la determinació biològica. El sexe anatòmic no defineix el nostre comportament sexual. Significa abordar la posició subjectiva en que la persona s'identifica_ masculina o femenina_ en l'aproximació als altres a la recerca de satisfacció. I aquest apropament porta implícit un límit, una llei, i una diferenciació, que no ve determinada pels trets fisiològics.

La sexualitat esdevé una construcció en cada individu de les seves pròpies i singulars modalitats de satisfacció. Pot prendre diferents formes. En els animals, las cosa és més simple: la sexualitat entra dins el registre de les necessitats i està dominada pels instints. L'objecte sexual està clarament identificat.

En el humans, la complexitat presideix la sexualitat. És la pulsió qui ens empeny a apropiar-nos del món que ens envolta. Pulsió que relliga la dimensió corporal amb la representació psíquica, petjada en el registre simbòlic que porta implícit la dimensió del llenguatge. Un llenguatge amb significació oculta que ens ve de l'altre. A partir d'aquí, construïm la pròpia realitat psíquica imaginària, carregada de fantasies que intentem passar a l'acte.

Podríem entendre la sexualitat com aquell procés identificatori del subjecte que s'inicia en la infantesa i en el que es va definint la seva posició i modalitat inconscient de gaudi al llarg de la vida. Paral·lelament, s'escolleixen els "objectes" sobre els que s'anirà cercant aquesta satisfacció, sempre parcial, i que aniran ocupant l'espai que "falta" al propi subjecte.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
L

JORNADA CLÍNICA

"L'ORGASME ES UNA FORMACIÓ DE L'INCONSCIENT"

La qüestió de l'amor continua plantejant nombrosos problemes teòrics que encara no han estat resolts; per exemple, l'oposició de l'amor i el desig, que és un fet clínic que encara espera ser elucidat. No només ja no podem acontentar-nos amb les respostes de Freud en el seu article "Sobre la més generalitzada degradació de la vida amorosa", sinó que certes preguntes no han estat pràcticament abordades en el camp de la psicoanàlisi, com passa amb l'orgasme "que és una formació de l'inconscient ", segons plantejo en el meu llibre.

Una conversa de Gérard Pommier amb L. Lutereau sobre el seu ultim
llibre
¿Qué quiere decir "hacer" el amor? (Buenos Aires, Paidós, 2012)


Gérard Pommier és psicoanalista a París, Professor a la Universitat d'Estrasburg i Professor adjunt de la Universitat de Bogotà, membre de
la Asociation Espace Analytique, cofundandor de la Fondation Européenne pour la psychanalyse, i director de la revista La Clinique Lacanienne. És autor de nombroses obres, entre elles: L'amor a l'inrevés, L'ordre sexual, Del bon ús eròtic de la còlera i algunes de les seves conseqüències ..., La transferència en la psicosi, Transferència i estructures clíniques, Què vol dir "fer "l'amor", etc.

Dia i hora: Dissabte 24 de Gener de 10 a 14 hores
Lloc: Centre Cívic Urgell-Centre Cultural Teresa Pàmies c/ Compte
d'Urgell 145, Barcelona
Professionals: 30 €
Estudiants: 10 €
Inscripció: Per transferència bancària al compte ES97 2013 0074 0802
0084 5035
Aforament limitat. Es prega confirmar assistència a
gradiva@gradivabarcelona.org
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
S
Hi ha un punt de no trobada entre el SEXE I L'AMOR.

Per un costat, la relació sexual funciona en tots els mamífers, òbviament també en els humans....i no cal que hi hagi amor, ni "història" amb el partenaire escollit.

Per altre, en l'amor perseguim un ideal que no té per què passar pel sexe. Pensem sinó amb els que han optat per l'abstinència sexual per manifestar el seu desig.

La fita de l'amor és fer "UN". Cercar la Unitat, la completesa. L'Amor ens diu ... "som "DOS" I farem "UN" .....si ens estimem". Els límits o impossibles a aquest amor, seran el destí de l'odi.

El sexe vol produir un "DOS". Estem dividits entre l'Amor i la Pulsió.

Per a poder establir un lligam entre la relació sexual i l'amor ens cal parlar de la PARAULA.

Des que l'infant_ el que no parla_ entra en la dimensió del llenguatge, _ que sempre conté una dimensió eròtica, relacionada amb l'amor_ integrant fonemes des d'un inici, ho fa sense saber què volen dir, però cercant "alguna cosa" que concerneix ....a la veritat. Lloc que no pot nombrar-se i que té a veure amb el sentit de l'existència i la falta en SER original.

L'amor, a través de la paraula, ens embolcalla, construint el nostre JO i narcisisme, donant-nos consistència i identitat .

La paraula alhora, ens permet relacionar-nos amb l'Altre suposadament absolut, que parla dins nostre i pren moltes formes : la Mare, el Saber , Deu, ...movent-nos en el camp de les idees.

En la relació sexual cadascú persegueix un somni, que pot prendre moltes formes. Actes sexuals que determinen posades en joc inconscients, subjectives, singulars. On l'altre no és mai el que un imagina. No són aquests actes sexuals els que parlen de nosaltres sinó que és UN el que es parla a si mateix .

Cos i llenguatge van entrelligats però no sempre coincideixen.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.