Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
LLENGUATGE
N
La psicoanàlisi i els seus psicoanalistes també participen del debat i la reflexió social i actual.
Em plau fer-vos partíceps de la paraula de Josep Monseny sempre interessant, pedagògica i invitació a la reflexió.
Molt encertada aquesta nova reflexió "Hebona" al voltant
Fake News, poders establerts, els efectes en els subjectes

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
A
Segona proclama

"Força sovint el repte és el silenci,
l'espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l'esperança.
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta. "

Miquel Martí i Pol

Després de tot 2000-2002
L
Tant important com allò què es diu, està el com es diu.

Quan allò que diem arrenca del convenciment interior més profund, aquesta veritat singular i diferenciada es fa escoltar i permet l'intercanvi i el diàleg sincer i respectuós amb l' "altre"

En el llenguatge humà, hi ha un nivell de comunicació que parteix de la racionalitat, del pensament, l'objectivitat, ... la construcció d'una lògica del llenguatge amb un discurs sense fissures, aparentment coherent i que sembla que ens permet mínimament entendre´ns i dir-nos coses, però alhora és font també de nombrosos malentesos. És el llenguatge habitual.

Es una comunicació que va del JO _ de la meva identitat_ a l'altre i a l'inrevés.

Però amb les mateixes paraules amb les que ens diem coses "evidents", informació objectiva, ... perquè fem servir el mateix codi lingüístic, paraules amb una determinada significació ....també transmetem emocions, sentiments, ...en relació a l'acceptació i comprensió de l'altre interlocutor amb independència del contingut que en aquell moment presideixi la conversa.

I aquesta transferència emocional cap a l'altre passa, si ens fixem només en la comunicació verbal, tant per les paraules espontàniament utilitzades _ amb independència del nivell d'instrucció que tingui cadascú_ , els significants sonors que es repeteixen, el to emprat, els silencis, la velocitat de la parla, els ritmes amb l'interlocutor, ...

Tota paraula adreçada a l'altre, és una demanda d'amor inconscient que li fem. Cal però considerar quin és en el fons l'amor que busquem. Si és aquell amor que omple el nostre narcisisme i que ens fa sentir la completesa i el poder personal, o bé aquell amor que constata la necessitat de l'altre, transcendeix el propi jo i ens humanitza .

En el primer cas, la comunicació sol anar carregada de PARAULES BUIDES.
En el segon cas, les paraules que adrecem o que ens arriben són PARAULES PLENES.

Joaquim Trenchs

Publicat a la Revista Valors
P
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.

Miquel Martí i Pol
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
S
Hi ha un punt de no trobada entre el SEXE I L'AMOR.

Per un costat, la relació sexual funciona en tots els mamífers, òbviament també en els humans....i no cal que hi hagi amor, ni "història" amb el partenaire escollit.

Per altre, en l'amor perseguim un ideal que no té per què passar pel sexe. Pensem sinó amb els que han optat per l'abstinència sexual per manifestar el seu desig.

La fita de l'amor és fer "UN". Cercar la Unitat, la completesa. L'Amor ens diu ... "som "DOS" I farem "UN" .....si ens estimem". Els límits o impossibles a aquest amor, seran el destí de l'odi.

El sexe vol produir un "DOS". Estem dividits entre l'Amor i la Pulsió.

Per a poder establir un lligam entre la relació sexual i l'amor ens cal parlar de la PARAULA.

Des que l'infant_ el que no parla_ entra en la dimensió del llenguatge, _ que sempre conté una dimensió eròtica, relacionada amb l'amor_ integrant fonemes des d'un inici, ho fa sense saber què volen dir, però cercant "alguna cosa" que concerneix ....a la veritat. Lloc que no pot nombrar-se i que té a veure amb el sentit de l'existència i la falta en SER original.

L'amor, a través de la paraula, ens embolcalla, construint el nostre JO i narcisisme, donant-nos consistència i identitat .

La paraula alhora, ens permet relacionar-nos amb l'Altre suposadament absolut, que parla dins nostre i pren moltes formes : la Mare, el Saber , Deu, ...movent-nos en el camp de les idees.

En la relació sexual cadascú persegueix un somni, que pot prendre moltes formes. Actes sexuals que determinen posades en joc inconscients, subjectives, singulars. On l'altre no és mai el que un imagina. No són aquests actes sexuals els que parlen de nosaltres sinó que és UN el que es parla a si mateix .

Cos i llenguatge van entrelligats però no sempre coincideixen.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.