Hi ha un punt de no trobada entre el SEXE I L'AMOR.
Per un costat, la relació sexual funciona en tots els mamífers, òbviament també en els humans....i no cal que hi hagi amor, ni "història" amb el partenaire escollit.
Per altre, en l'amor perseguim un ideal que no té per què passar pel sexe. Pensem sinó amb els que han optat per l'abstinència sexual per manifestar el seu desig.
La fita de l'amor és fer "UN". Cercar la Unitat, la completesa. L'Amor ens diu ... "som "DOS" I farem "UN" .....si ens estimem". Els límits o impossibles a aquest amor, seran el destí de l'odi.
El sexe vol produir un "DOS". Estem dividits entre l'Amor i la Pulsió.
Per a poder establir un lligam entre la relació sexual i l'amor ens cal parlar de la PARAULA.
Des que l'infant_ el que no parla_ entra en la dimensió del llenguatge, _ que sempre conté una dimensió eròtica, relacionada amb l'amor_ integrant fonemes des d'un inici, ho fa sense saber què volen dir, però cercant "alguna cosa" que concerneix ....a la veritat. Lloc que no pot nombrar-se i que té a veure amb el sentit de l'existència i la falta en SER original.
L'amor, a través de la paraula, ens embolcalla, construint el nostre JO i narcisisme, donant-nos consistència i identitat .
La paraula alhora, ens permet relacionar-nos amb l'Altre suposadament absolut, que parla dins nostre i pren moltes formes : la Mare, el Saber , Deu, ...movent-nos en el camp de les idees.
En la relació sexual cadascú persegueix un somni, que pot prendre moltes formes. Actes sexuals que determinen posades en joc inconscients, subjectives, singulars. On l'altre no és mai el que un imagina. No són aquests actes sexuals els que parlen de nosaltres sinó que és UN el que es parla a si mateix .
Cos i llenguatge van entrelligats però no sempre coincideixen.
Joaquim Trenchs
Publicat a la
Revista Valors 
