Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
AMOR
M
Llegia el titular de la breu entrevista que li feien a Cloè Madanes, psicòloga-psicoterapeuta, especialista en maltractes i violència domèstica, fa dues setmanes a la contraportada de "La Vanguardia" : "La violència es un amor mal expresado" .

Les qüestions del maltractament podem abordar-les des de diferents perspectives: sociològica, política, educativa, legal,... Malgrat tot, davant la insistència del problema, bo i les mesures que es prenen, ens situa sovint davant la incomprensió del fenomen.

Pensar que la violència és una manera d'expressar AMOR _ de manera forassenyada _ ens situa la reflexió en el psiquisme de la persona.

Com podem entendre sinó, que en episodis continuats de maltractaments, algunes dones sovint reaccionen de manera ambivalent, malgrat els mitjans i ajudes que tenen al seu abast? Per exemple, posant o retirant denúncies, reincidint en relacions de maltractament, desobeint recomanacions i consells, o fins i tot les mateixes directrius de familiars, advocats i jutges, cercant relacions d' amagades amb la parella maltractadora?

Són preguntes que interroguen i qüestionen el sentit comú i desafien, com he apuntat ,les mesures que s'estableixen .Quina explicació possible doncs cal buscar-li?

Reflexionar sobre el per què del maltractament ens porta a parlar de l'Amor. De què representa "psiquicament" per cadascú dels implicats, aquell o aquella amb qui te aquesta relació "mortífera". Perquè no podem oblidar, malgrat sembli paradoxal, que l'agressivitat per activa o per passiva, és consubstancial a l'ésser humà. Tant per homes, com per dones. També ho és, la capacitat de transformar-la en quelcom productiu per a la col·lectivitat.

En l'ésser humà, i en les relacions de parella, l'ideal de completesa cristal·litza en la significació de "l'altre" en el nostre inconscient. En els casos de maltractament, aquest "altre", _ "objecte de representació inconscient" _ és sobrevalorat en l'amor. La persona, de manera inconscient, en fa una identificació total, narcisista, de fascinació, d' encantament, de dependència que imaginàriament a un o una el completa.

Quan aquest altre, per diferents motius, és substret o no completa, la persona es troba davant el buit. I davant aquest buit existencial, que es capta per moments, sorgeix l'odi, i fins i tot la violència quan no ha mediat la paraula.

Moviment pulsional en que la persona cerca aquella satisfacció que, òbviament, no coincideix amb el seu benestar .
O no es sorprenent també que els maltractadors que acaben assassinant a la seva parella, tot seguit acaben amb la seva pròpia vida?

Com diu la dita popular castellana ... "hay amores que matan".

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors


JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
E
"La por no és més que la falta d'amor, un pou que tractem d'omplir_ inútilment_ amb les coses més variades, en una acció directa, sense subtileses, que no s'acaba mai, perquè el pou sempre està igual de buit i fosc. Quan no s'entén la por, no es pot intentar res més que aquesta acció sense matisos, que és la de l'egoisme, perquè no pot tenir en compte res més que emplenar la pròpia buidor, sense saber d'on ve. Llavors, l'amor potser no és lluny, però és difícil. Cal tornar al temps d'abans del pou, saber com i quan va començar a cavar-se....La substitució de la por per la lucidesa, l'anomeno "dignitat". Llavors és quan resulta que l'amor no era lluny ni difícil. "

Joan Margarit
Epíleg "Es perd el senyal"
R
Entorn dels regals

En aquestes dates tots anem més o menys atrafegats pensant què regalar i a qui. Les compres nadalenques inclouen els regals. Més enllà dels convencionalismes, de l'obligatorietat de regalar, la qual cosa desvirtua el valor de l'acte, un regal és alguna cosa que rebem o bé donem a un altre. S'inscriu en una relació d'afecte, és una expressió de sentiments. Difícilment regalarem alguna cosa als nostres enemics si no ens hi sentim obligats per les circumstàncies. Fins i tot, l'absència d'un regal en un moment determinat és una mostra de la poca consideració que ens mereix la persona en qüestió.
Al llarg de la vida de cadascú hi ha moments segellats per regals, moments vitals que tenen a veure amb processos del viure, amb noves etapes: la data del nostre aniversari, data en què se'ns va inscriure a la vida; la comunió, en cas de famílies religioses; la fi d'estudis; el casament; la jubilació. Són moments importants en què socialment hi ha aquestes mostres d'afecte, de reconeixement, d'amistat, expressades també mitjançant un regal.
L'ésser humà té una relació afectiva amb els objectes. Aquests són petits símbols que ens recorden les persones apreciades, objectes que ens acompanyen. El seu valor emocional es tradueix en disgust quan algun d'aquests objectes es trenca, es fa malbé o bé es perd.
En aquestes dates rebrem i farem regals. Un regal sempre té un significat afectiu i porta un missatge. Alguna cosa pròpia regalem en regalar, donem una part nostra en donar. Un regal té també una vessant de gratuïtat; segur que ens el mereixem, però no hem treballat activament per aconseguir-lo, ens ve donat per la generositat de l'altre.
Qui regala, ho reconeixi o no, espera una resposta, una mostra de com ha estat rebut allò que un ha pensat, fet, comprat. Comprar alguna cosa, o bé confeccionar-la, per a algú és una mostra que ens recordem d'aquell subjecte, que hi dediquem un temps i uns diners, i l'altre se n'ha de fer mereixedor.
La culminació de la festa del regals és la festivitat dels Reis, festa grossa a les ciutats i a les famílies. Els pares, els avis i altres familiars omplen les cases de joguines, amb el relat compartit i alimentat per grans que són el Pare Noël, o bé els Reis d'Orient, els portadors d'aquelles meravelles. Els pares són Reis almenys per uns dies, per unes hores, amb tot el gaudi que això comporta. Quan els nens s'assabenten que els Reis són els pares, sovint hi ha un desencís, molts es resisteixen a creure-ho en el curs d'un temps. A nivell intern marca un pas important en el creixement, es liquida en certa manera la infància màgica. La llegenda no respon a cap lògica formal, però sí a un profund desig afectiu. Els pares, sobretot a la primera infància, són els més magnífics i els més importants per a aquestes petites personetes, ho són pel privilegi de ser els seus pares, i això omple una part important d'aquests adults, a voltes tan atrafegats.
Els nens també ens fan regals: des d'un somriure del nadó fins a petons i abraçades més tard. Ens ofereixen petits treballs, dibuixos; són produccions pròpies que busquen complaure'ns, i la seva bona rebuda per part dels adults contribueix a reforçar la seguretat personal dels infants. Allò que és capaç de fer el nen és valorat i és ben rebut, per tant, ell també té un valor, es valora en ser valorat, i això serà la llavor de l'autoestima. Quan els joves comencen a disposar d'uns diners, sovint inauguren aquestes dates fent regals als pares. La primera vegada és tot un ritus d'iniciació. Un regal és també una mostra d'agraïment. És comú escoltar: "va tenir el detall..." . Em cal esmentar la compulsió de regalar, tema que per la seva complexitat és millor que tracti en un altre article.
Escoltem en alguns subjectes parlar de regal en el sentit més metafòric: un dia de sol; pluja, si venim d'un temps de sequera; una bona notícia... Tenir l'esperit d' apreciar aquests aspectes del nostre entorn és un signe de salut mental, perquè revela la capacitat d'apreciar el que tenim al voltant. Demostra que el subjecte té una visió àmplia, la qual li permet gaudir de les petites coses. Els seus afers quotidians, les preocupacions, deixen un espai per gaudir del que l'entorn li ofereix.
Personalment em consideraré satisfeta si aquestes ratlles contribueixen a fer gaudir més profundament tant del que oferirem com del que ben segur rebrem en aquestes festes.

Mª Mercè Collell. Psicòloga clínica. Psicoanalista

L

JORNADA CLÍNICA

"L'ORGASME ES UNA FORMACIÓ DE L'INCONSCIENT"

La qüestió de l'amor continua plantejant nombrosos problemes teòrics que encara no han estat resolts; per exemple, l'oposició de l'amor i el desig, que és un fet clínic que encara espera ser elucidat. No només ja no podem acontentar-nos amb les respostes de Freud en el seu article "Sobre la més generalitzada degradació de la vida amorosa", sinó que certes preguntes no han estat pràcticament abordades en el camp de la psicoanàlisi, com passa amb l'orgasme "que és una formació de l'inconscient ", segons plantejo en el meu llibre.

Una conversa de Gérard Pommier amb L. Lutereau sobre el seu ultim
llibre
¿Qué quiere decir "hacer" el amor? (Buenos Aires, Paidós, 2012)


Gérard Pommier és psicoanalista a París, Professor a la Universitat d'Estrasburg i Professor adjunt de la Universitat de Bogotà, membre de
la Asociation Espace Analytique, cofundandor de la Fondation Européenne pour la psychanalyse, i director de la revista La Clinique Lacanienne. És autor de nombroses obres, entre elles: L'amor a l'inrevés, L'ordre sexual, Del bon ús eròtic de la còlera i algunes de les seves conseqüències ..., La transferència en la psicosi, Transferència i estructures clíniques, Què vol dir "fer "l'amor", etc.

Dia i hora: Dissabte 24 de Gener de 10 a 14 hores
Lloc: Centre Cívic Urgell-Centre Cultural Teresa Pàmies c/ Compte
d'Urgell 145, Barcelona
Professionals: 30 €
Estudiants: 10 €
Inscripció: Per transferència bancària al compte ES97 2013 0074 0802
0084 5035
Aforament limitat. Es prega confirmar assistència a
gradiva@gradivabarcelona.org
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
E
Qui no s'ha sentit algun cop enamorat? Qui no ha experimentat aquest estat passional intens i sovint descontrolat que s'instal·la en un mateix, gairebé de manera aliena a la pròpia voluntat conscient de la persona?

De l'enamorament em podríem dir moltes coses. Podríem situar-lo en una primera fase en el contínuum de l'Amor, al que seguiria aquella fase més madura, realista i serena, que amb una flama més assossegada, ens permet conduir l'energia.

Que aquest període va acompanyat d'alegria, entusiasme, il·lusió, amb proporcions desmesurades és una constatació, en la mateixa mesura que quan l'enamorament va destinat a una persona, es produeix una idealització i ceguesa d'aquest altre estimat.

Qui no ha vist a l'enamorat perdre el món de vista? Bo i així, l'enamorament no ens diu res de la persona en la que un col·loca el seu amor. Més aviat diu de nosaltres mateixos. I què diu ?

En la distància, podem copsar en l'enamorament alguna cosa que caduca. Alguna cosa d'irrealitat, de falsedat, que ens enganxa i ens captiva .

En el record, podem copsar en l'enamorament un estat de completesa, de perfecció, on Un no necessita res més, ningú més,...

En la realitat, l'enamorament ens permet l'autoengany. L'oblit d'una falta, d'una mancança pròpia que ens tapona imaginàriament l'altre. D'aquí la idealització. L' enamorament amaga una certa mentida sobre l'Amor. Al mateix temps, senyala en nosaltres mateixos,una absència, una escletxa,... que pengem en l'altre. Un buit que tenim necessitat d'omplir, veritable motor de la conducta humana.

Així doncs, es bo saber i acceptar que l'enamorament claudicarà donant pas a l'amor madur, aquest sí caracteritzat per la generositat, el despreniment, la paciència, la incertesa, la finitud .... més proper a la condició humana.

Comprendre també l'alternativa de les persones que "busquen", d'enamorament en enamorament, aquella completesa imaginària que acosta al món sempre somiat, de la omnipotència i les divinitats.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors

x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.