L'Amor és un sentiment profund: Emoció passada pel pensament, per la raó. Sentiment de vincle, de lligam d'un ésser cap un altre. També cap a un lloc, uns objectes, unes idees,... L' Amor convida a l'ideal: Ideal de plenitud, d'unitat, de completesa.
L'Amor però, és un sentiment complex, ambivalent: Pot mostrar-se com a expressió constructiva, o bé destructiva. Pot emergir de l'egoisme o bé de l'altruisme de la persona.
Hi ha una dimensió de l'Amor indispensable, necessària per SER. Aquella que omple i reconforta. Que dona seguretat i consistència. Que transita pel reconeixement propi i dels altres. Amb necessitat de la PRESÈNCIA.
Hi ha un altre dimensió de l'Amor que humanitza aquest SER per SABER ESTAR, per créixer i transcendir. Emergeix de la interiorització de la CARÈNCI i l'ABSÈNCIA. Conviu amb el límit i la solitud d'un mateix per projectar-se al futur des de la incertesa i l'acte creador, per fer-se un Nom propi.
L'amor no exclou, per tant, el narcisisme, la pròpia identitat. I no sempre l'aconsegueix transcendir. No sempre es mostra generós. La ruptura i frustració davant allò que sigui obstacle a l'ideal, pot fer emergir la seva cara fosca: l'odi.
Odi com a representant de l'energia no lligada i articulada al fet constructiu, creatiu. Vincle amb l' ideal amb caràcter destructiu. Agressivitat com a manifestació paradoxal de l'Amor. Pulsió de mort guanyant a la pulsió de vida. Realitat també de la condició humana.
Aquí rau la veritable i inacabable tasca de la civilització humana que comença amb cada nou individu.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
L'Amor però, és un sentiment complex, ambivalent: Pot mostrar-se com a expressió constructiva, o bé destructiva. Pot emergir de l'egoisme o bé de l'altruisme de la persona.
Hi ha una dimensió de l'Amor indispensable, necessària per SER. Aquella que omple i reconforta. Que dona seguretat i consistència. Que transita pel reconeixement propi i dels altres. Amb necessitat de la PRESÈNCIA.
Hi ha un altre dimensió de l'Amor que humanitza aquest SER per SABER ESTAR, per créixer i transcendir. Emergeix de la interiorització de la CARÈNCI i l'ABSÈNCIA. Conviu amb el límit i la solitud d'un mateix per projectar-se al futur des de la incertesa i l'acte creador, per fer-se un Nom propi.
L'amor no exclou, per tant, el narcisisme, la pròpia identitat. I no sempre l'aconsegueix transcendir. No sempre es mostra generós. La ruptura i frustració davant allò que sigui obstacle a l'ideal, pot fer emergir la seva cara fosca: l'odi.
Odi com a representant de l'energia no lligada i articulada al fet constructiu, creatiu. Vincle amb l' ideal amb caràcter destructiu. Agressivitat com a manifestació paradoxal de l'Amor. Pulsió de mort guanyant a la pulsió de vida. Realitat també de la condició humana.
Aquí rau la veritable i inacabable tasca de la civilització humana que comença amb cada nou individu.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors