Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
AMOR
D
L'Amor és un sentiment profund: Emoció passada pel pensament, per la raó. Sentiment de vincle, de lligam d'un ésser cap un altre. També cap a un lloc, uns objectes, unes idees,... L' Amor convida a l'ideal: Ideal de plenitud, d'unitat, de completesa.
L'Amor però, és un sentiment complex, ambivalent: Pot mostrar-se com a expressió constructiva, o bé destructiva. Pot emergir de l'egoisme o bé de l'altruisme de la persona.
Hi ha una dimensió de l'Amor indispensable, necessària per SER. Aquella que omple i reconforta. Que dona seguretat i consistència. Que transita pel reconeixement propi i dels altres. Amb necessitat de la PRESÈNCIA.
Hi ha un altre dimensió de l'Amor que humanitza aquest SER per SABER ESTAR, per créixer i transcendir. Emergeix de la interiorització de la CARÈNCI i l'ABSÈNCIA. Conviu amb el límit i la solitud d'un mateix per projectar-se al futur des de la incertesa i l'acte creador, per fer-se un Nom propi.
L'amor no exclou, per tant, el narcisisme, la pròpia identitat. I no sempre l'aconsegueix transcendir. No sempre es mostra generós. La ruptura i frustració davant allò que sigui obstacle a l'ideal, pot fer emergir la seva cara fosca: l'odi.
Odi com a representant de l'energia no lligada i articulada al fet constructiu, creatiu. Vincle amb l' ideal amb caràcter destructiu. Agressivitat com a manifestació paradoxal de l'Amor. Pulsió de mort guanyant a la pulsió de vida. Realitat també de la condició humana.
Aquí rau la veritable i inacabable tasca de la civilització humana que comença amb cada nou individu.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
L
" Y aunque nosotros (nuestra consciencia, nuestros sentimientos, nuestra dura experiencia) hayamos ido cambiando con los años, y también nuestra piel y nuestras arrugas van convirtiéndose en prueba y testimonio de ese tránsito, hay algo en el ser humano, allá muy dentro, allá en regiones muy obscuras, aferrado con uñas y dientes a la infancia y el pasado, a la raza y a la tierra, a la tradición y a los sueños, que parece resistir a ese trágico proceso resguardando la eternidad del alma en la pequeñez de un ruego"

"La Resistencia"
Ernesto Sábato
B
Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribarem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu
i puguem ser feliços.

MIQUEL MARTÍ POL
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
R
S'apropen aquelles dates on els millors desitjos es confonen o s'adulteren amb la febre consumista de la que estem submergits qui més qui menys, avui dia.
Ja ens ho apunta la dita "Per Nadal, qui res no estrena res no val"

Sovint i al llarg de l'any, felicitat i objectes de consum pretenen anar en companyia, tal i com marquen les noves directrius, ideals i eslògans majoritaris de la societat.

No és gens fàcil sortir d'aquesta dinàmica i menys ara que s'acosten Festes _ amb les compres desmesurades _, sense posar aparentment en entredit, allò de fons de la nostra llibertat que ens mou a l'intercanvi: el regal com agraïment. El regal com a donació.... El regal com a signe d'estimació.

Avui, regular-se en aquesta demanda de consum que les dates del calendari ens imposen, possibilita a cadascú treure´s de sobre, certa mascarada personal:

Cal que passem a l'acte de compra consumista per l'exigència del moment?
Tenim o disposem, al nostre voltant de renovades maneres de participar de la Festa sense estar mediatitzats en exclusiva pels aspectes materials?
Amb els objectes de compra,ens veiem interpel·lats a demostrar la força del nostre amor?

Dates festives que s'acosten amb significació plural però amb comportaments similars.

Ratlles doncs avui, per convidar a la reflexió en aquella dimensió de nosaltres que mantenint el brogit de la compra, les llums, els colors i el paper d'embolicar, s'allunya de l'expressió més genuïna i sincera d'allò que podem oferir als altres i que alhora, ens agradaria rebre dels altres.

Com ens recorden aquest versos de Miquel Martí i Pol...

" Nadal que tornes
enmig del gran estrèpit
de cada dia,
fes-nos dignes d'entendre
la pau del teu silenci."

No vulguem omplir només d'objectes, ni l'amor ni la felicitat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

M
Llegia el titular de la breu entrevista que li feien a Cloè Madanes, psicòloga-psicoterapeuta, especialista en maltractes i violència domèstica, fa dues setmanes a la contraportada de "La Vanguardia" : "La violència es un amor mal expresado" .

Les qüestions del maltractament podem abordar-les des de diferents perspectives: sociològica, política, educativa, legal,... Malgrat tot, davant la insistència del problema, bo i les mesures que es prenen, ens situa sovint davant la incomprensió del fenomen.

Pensar que la violència és una manera d'expressar AMOR _ de manera forassenyada _ ens situa la reflexió en el psiquisme de la persona.

Com podem entendre sinó, que en episodis continuats de maltractaments, algunes dones sovint reaccionen de manera ambivalent, malgrat els mitjans i ajudes que tenen al seu abast? Per exemple, posant o retirant denúncies, reincidint en relacions de maltractament, desobeint recomanacions i consells, o fins i tot les mateixes directrius de familiars, advocats i jutges, cercant relacions d' amagades amb la parella maltractadora?

Són preguntes que interroguen i qüestionen el sentit comú i desafien, com he apuntat ,les mesures que s'estableixen .Quina explicació possible doncs cal buscar-li?

Reflexionar sobre el per què del maltractament ens porta a parlar de l'Amor. De què representa "psiquicament" per cadascú dels implicats, aquell o aquella amb qui te aquesta relació "mortífera". Perquè no podem oblidar, malgrat sembli paradoxal, que l'agressivitat per activa o per passiva, és consubstancial a l'ésser humà. Tant per homes, com per dones. També ho és, la capacitat de transformar-la en quelcom productiu per a la col·lectivitat.

En l'ésser humà, i en les relacions de parella, l'ideal de completesa cristal·litza en la significació de "l'altre" en el nostre inconscient. En els casos de maltractament, aquest "altre", _ "objecte de representació inconscient" _ és sobrevalorat en l'amor. La persona, de manera inconscient, en fa una identificació total, narcisista, de fascinació, d' encantament, de dependència que imaginàriament a un o una el completa.

Quan aquest altre, per diferents motius, és substret o no completa, la persona es troba davant el buit. I davant aquest buit existencial, que es capta per moments, sorgeix l'odi, i fins i tot la violència quan no ha mediat la paraula.

Moviment pulsional en que la persona cerca aquella satisfacció que, òbviament, no coincideix amb el seu benestar .
O no es sorprenent també que els maltractadors que acaben assassinant a la seva parella, tot seguit acaben amb la seva pròpia vida?

Com diu la dita popular castellana ... "hay amores que matan".

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors


JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.