Nascuts a la Vida, brollen en nosaltres les paraules,
posant veu al silenci, amarant–nos del desig que ve l'Altre
i de qui en tenim dependència i necessitat.
Brollen les paraules ...,
demanda d'Amor, cap a l'altre estimat.
Paraula que humanitza,
i ens separa ja d'entrada, del món animal.
Paraula que fa créixer i ens eixampla.
Paraula que omple de simbolisme i significat.
Paraula que permet anar més enllà, del Jo més Narcís i del Mirall.
Paraula que acompanya per la Vida ,
finestra i porta oberta al món i als altres.
Paraula, lloc de trobada i cruïlla de l'equívoc.
Paraula que ens submergeix en el llenguatge de les topades i complicitats:
Viure, sentir, odiar , estimar, ... tresor i univers de significats:
Paraules que diuen, ... paraules que callen.
Paraules que cerquen veritat i, paraules que amaguen mentida.
Paraules dolces i autèntiques..., ombrívoles i pèrfides...,
desconfiades i malèvoles..., sabies i prudents ... Paraules plenes i buides !!
Paraules..., autèntic engany al senderi, llums de la pròpia follia.
Paraules ..., espill de solitud a la recerca de l'Altre.
Paraules ...., escriptura al buit
que neix en la por i el silenci al despertar a la Vida,
segellant la finitud del nostre propi ésser i
maldant en la recerca de sentit de la pròpia autenticitat.
Paraules que fressen , inútilment, retrobar el paradís perdut,
el tresor esvaït, el poder de la divinitat ...!
Paraules ..., construcció i intercanvi, creació i humanització !
Paraules .... , al cap i a la fi,
per on s'escolen els DESITJOS més amagats d'un mateix,
i que ens condueixen pels camins sempre complexes de l'AMOR !
Joaquim Trenchs
