Dues dimensions, que més enllà de qui pot encarnar aquest paper, es presenten com a coordenades indispensables en el creixement harmònic de la persona i que al llarg de la vida esdevenen referències més o menys conscients a la recerca del sentit existencial..
La Mare i el que ella significa: Qui ens dona la vida. La que permet el pas de cos vivent a ésser humà, gràcies als afectes, emocions, paraules,... Qui ens dona seguretat, confort,... possibilitant la constitució del Jo i el Narcisisme. Esdevé referència del subjecte en el seu deute i goig existencial .
El Pare... com a representant de la Llei que permet la progressió, evitant la regressió al Món acomodatici de la Mare. Pare que no només te una dimensió adaptativa , ...de fer fills i filles sotmesos, obedients, dòcils...sinó que permet transmetre les ganes de créixer i viure.
Així doncs diverses vessants a destacar en la Funció del Pare:
1. Prohibir, dir no, posar límits, ... a l'excés, a la satisfacció plena, al caprici,...
2. Acompanyar ...en els moments de neguit i angoixa, necessitant de la paraula serena, tranquil·la, obrint i senyalant noves possibilitats de reflexió i acció.
3. Dissimular ...i permetre certes transgressions. A vegades ...el pare no veu, no escolta, no sent , ... per deixar que qui ens acompanya experimenti, s'equivoqui, es faci responsable d'ell mateix .
4. El pare de la incertesa, que no sap ...que no ho dona tot, que no te explicacions per tot, ... i convida a l'altre a que resolgui les seves incerteses. Tolera les frustracions i deixa espai per a les invencions.
5. El pare que marca un estil propi, que marca la diferència, la distància i reconeix l'alteritat i la seva singularitat.
Fer de Pare, una manera particular de dir sí a la Vida, que en el cas dels fills capten progressivament per permetre'ls buscar el seu camí i la seva alteritat fora la parella parental. I tot això, per transmetre un desig subjectiu de viure.
Publicat a la Revista Valors
Joaquim Trenchs