Habitualment, ens adrecem als altres de manera ordenada. El parlar ens permet endreçar la informació, els coneixements,...allò que volem dir, regulant els nostres llaços socials.
Bo i així, en la intencionalitat conscient del discurs comú cap a l'altre, sempre hi ha un impossible de ser dit, i que esdevé la pròpia causa del parlar.
I és en aquesta cerca permanent de relació i contacte, on hi trobem discursos que apropen, i d'altres que s'apropien d'aquest altre i la seva singularitat.
En els dos casos, una diferent forma de satisfacció vital amb un mateix i amb els altres.
Hi ha discursos que compren voluntats, pensaments... L'altre, el semblant, en el fons, és objecte i no pas subjecte de satisfacció. Els valors que s'aniran enfortint posaran de relleu la vàlua de la homogeneïtat, el control, la unicitat, la totalitat, l'absolut, ...d'un sobre l'altre.
N'hi ha d'altres discursos que escolten, dialoguen amb l'altre i alhora s'interroguen i enriqueixen la pròpia voluntat i pensament. El gaudi vital passa pel desig que genera el copsar la pròpia falta, la diferència, la diversitat, el reconeixement de l'alteritat, el límit en la satisfacció a obtenir i l'assumpció de la pròpia singularitat.
Maneres de vincular-se que diuen, sense dir, allò que dona consistència a l'empenta vital de cadascú i la consideració que ens mereixen els altres que ens envolten.
Amb el parlar, ens obrim o tanquem als altres, i a nosaltres mateixos.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Bo i així, en la intencionalitat conscient del discurs comú cap a l'altre, sempre hi ha un impossible de ser dit, i que esdevé la pròpia causa del parlar.
I és en aquesta cerca permanent de relació i contacte, on hi trobem discursos que apropen, i d'altres que s'apropien d'aquest altre i la seva singularitat.
En els dos casos, una diferent forma de satisfacció vital amb un mateix i amb els altres.
Hi ha discursos que compren voluntats, pensaments... L'altre, el semblant, en el fons, és objecte i no pas subjecte de satisfacció. Els valors que s'aniran enfortint posaran de relleu la vàlua de la homogeneïtat, el control, la unicitat, la totalitat, l'absolut, ...d'un sobre l'altre.
N'hi ha d'altres discursos que escolten, dialoguen amb l'altre i alhora s'interroguen i enriqueixen la pròpia voluntat i pensament. El gaudi vital passa pel desig que genera el copsar la pròpia falta, la diferència, la diversitat, el reconeixement de l'alteritat, el límit en la satisfacció a obtenir i l'assumpció de la pròpia singularitat.
Maneres de vincular-se que diuen, sense dir, allò que dona consistència a l'empenta vital de cadascú i la consideració que ens mereixen els altres que ens envolten.
Amb el parlar, ens obrim o tanquem als altres, i a nosaltres mateixos.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
