JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

La psicoanàlisi i els seus psicoanalistes també participen del debat i la reflexió social i actual.
Em plau fer-vos partíceps de la paraula de Josep Monseny sempre interessant, pedagògica i invitació a la reflexió.
Molt encertada aquesta nova reflexió "Hebona" al voltant
Fake News, poders establerts, els efectes en els subjectes

JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

VEUS QUE VOLEN MUDES.

Properament, viurem una expressió de voluntat popular mitjançant les urnes. Bo i així, coneguda és la posició d'aquells qui neguen i treballen, per activa o per passiva, per a que això no sigui així.
En aquest segon cas, com entendre la rigidesa de plantejament, amb l'apel·lació constant a una legalitat (C.E.de 1978) com a argument, garant, consistència i resposta a l'anhel col·lectiva expressada reiteradament?
Sempre hi ha una primera o última resposta: diluir o negar l'existència de la ciutadania catalana com a nació diferenciada, i silenciar-la políticament, d'una manera o altre. Aquest plantejament, també transversal, és patrimoni d'una part de la dreta i algunes anomenades esquerres: des de qui és mou per essències pàtries, al que és mou per una acomodada i enganyosa fraternitat "internacional". Un punt en comú: la identificació al Discurs de l'Amo.
Qui és aquest Amo? Quin és aquest Discurs?
L'Amo esdevé aquella adhesió militant que en la seva avidesa a la recerca d'identitat política, i embriagats per la mateixa, presenten un discurs on ja marquen als altres com hauria d'encaminar-se la resposta. En cap cas, aquesta pot donar peu al possible qüestionament del marc legal actual.
Un discurs polític on no hi ha espai possible a la renúncia: cal copsar la seva agressivitat. Un discurs on tot és poder i control: no hi ha voluntat de copsar aquesta realitat emergent. Un discurs on, malgrat la dialèctica i la retòrica democràticament ensucrades, no hi ha capacitat per donar sortida política als anhels d'un gruix de la ciutadania, que tal vegada, vol projectar-se de manera diferent cap al futur. Deixar de volar, per aterrar.
Caminem ja políticament cap a la reinvenció, o vulguin o no, aquells qui volen muts, sords o submisos a una part substancial d'aquest país.

Joaquim Trenchs i Mola
Publicat a la Revista Valors

EL PREU DE LA IMPOSTURA EN EL SABER FER PROFESSIONAL.

Hi ha professions on l'essència del treball passa per la capacitat d'entendre a aquell a qui s'acull (educadors, mestres, psicòlegs, metges,...). Saber escoltar a qui ho necessita, esdevé una premissa ineludible.

Bo i així, a voltes el saber fer del Professional està mediatitzat per dues coordenades: la Institució, estructura organitzativa que li dona aixopluc que estableix un marc d'objectius, procediments, ideals de treball, resultats,...i d'una segona coordenada, configurada pel bagatge de sabers i coneixements, gairebé sempre incomplerts, del propi professional.

Quan el pes d'aquestes coordenades, esdevé feixuc i tenallant pel mateix professional, i no cal que ho sigui de manera conscient, emergeix en el seu procedir una actuació impecable de forma, però nul·la de fons, en relació al propi sentit de la feina.

Per un costat, el professional "funcionarà" amb un "saber fer" poc fonamentat,aliè, superficial, regint-se per les modes del "coneixement", adscrit cegament a protocols, derivacions, múltiples reunions del cas (persona), en qüestió. Es preservarà una zona de confort i completesa sense fissures en el terreny personal-professional, alhora que s'incrementarà en la pràctica, el poc compromís de fons amb l'altre del conflicte puntual, de les vacil·lacions, dubtes, contradiccions, hostilitats, ….i qui cerca en el "professional", l' ajut per créixer.

Per altre banda, el receptor de l'ajuda, suport,... no se sentirà íntimament entès, responent parcial i temporalment per la suggestió del que sap, però sense convicció íntima amb ell mateix i la seva capacitat de resposta. Acabarà "perdent-se" en el sistema i la seva xarxa (educativa, sanitària,...) davant la falta de resposta humanitzadora que permet ajudar a l'individu a progressar i canalitzar allò que li fa obstacle. Si bé la responsabilitat és de cadascú, el professional esdevé cada cop més líquid als ulls de l'altre. Són temps de post-modernitat i post-veritat!

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors

CINISME EN EL PODER: EL CANALLA !

Unes sucoses converses entre un Ministre i un Director d'Anti-frau a Catalunya, si bé obtingudes "de manera il·legal" i per tant, "inexistents" segons ens deia aquest últim, em conviden a la reflexió.

Com és possible que la ciutadania reforci amb els seus vots, en una societat democràtica, determinades maneres de funcionar?

A la Grècia antiga on el cinisme també tenia escola, ni de bon tros es caracteritzava per la covardia i la instrumentalització de les responsabilitats públiques. Als cínics, la seva recerca de la virtut, els allunyava d'allò social, manifestant el seu rebuig sense gaires consideracions morals. El seu desig, agradi o no, era diàfan i, ni de bon tros agressiu i violent.

Avui,aquest tipus d' individus, lluny d'expressar la seva subversió o contraposició vers l'altre amb singularitat pròpia, vers allò social establert,...amb les paraules i de manera transparent, es refugien i protegeixen en la moral del poder. El mentir, manipular, ...els permet emmascarar una pulsió i uns actes adreçats a destruir, violentar de manera brutal, a l'altre a qui no tenen en cap consideració. La seva consciència no constitueix un suport per l'equivocació perquè no responen ni de les seves paraules ni dels seus actes.

Al cínic del món capitalista quan ostenta el poder, cal anomenar-lo,canalla. Com ens diu el Diccionari de l'IEC, el canalla "és la persona capaç de cometre els actes més reprovables", o també, la considerada com a "gent dolenta, menyspreable".

Convé recordar ho, per no fer del silenci o la passivitat en els afers públics i socials, una conducta que permeti que determinats valors presideixen la vida política. Pel bé de la democràcia i la llibertat de tots plegats.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

CONFLICTE I DESIG.

" No escolto el que dius, sinó allò que et fa parlar " ens diu un proverbi Zen. En el discurs habitual i corrent de les persones, la racionalitat i els arguments que se'n desprenen, presideixen i justifiquen sovint allò que fem i diem. Ara bé, pel camí, traspuem allò que "oblidem" o "ignorem" i que causa el nostre "parlar" o "actuar".

Immersos en el llenguatge, en constant comunicació i interacció amb els altres, subratllem permanentment la NO totalitat del nostre ser, la impossibilitat de l'absolut, de la Veritat en majúscules, de la garantia última, de la seguretat existencial, el neguit que ens mobilitza,...

I és en aquesta relació amb els altres, que sense saber-ho, modulem el nostre desig i atenem o no, el desig de l'altre. És on transmetem quelcom de més intangible fins i tot per la raó: un desig que no te forma concreta, que no s'atura i que es vehiculitza a través de les pulsions.

Hi ha una mena de vincle en les relacions socials, bo i les millors aparences, formalitats i convencions que hi posem, que traspua un desig d'imposició i/o menys teniment cap a l'altre interlocutor.

És el Discurs de l'Amo, on allò que es manifesta és el desig que cerca la seva satisfacció col·locant a l'altre com a objecte propi, i no pas com a subjecte singular i diferenciat.

Tot plegat m'hi ha fet pensar la situació política i potser "anímica" si és que els països en tenen, on _ sembla ser_ que per anar fent camí col.lectiu, s'ha obert la via a deixar de satisfer a ulls clucs, el Discurs de l'Amo i el seu desig, per encarar, no sense riscos, l'assumpció plena del propi de desig.

I és que en el fons penso, que tant en la vida personal com en la col·lectiva, la qüestió és saber-se administrar amb el conflicte permanent que comporta, per un costat fer-se càrrec de la pròpia existència i per altre, no quedar sempre a mercè de la demanda o el desig de l'Altre.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

PATOLOGIES DEL CONSUM

Internet, antidepressius, mòbil, sexe virtual, trastorns alimentaris ...
...noves addiccions i patologies diverses caracteritzen la Societat del Benestar .

Aquestes són algunes de les noves realitats que configuren progressivament la clínica avui i que no es poden substreure dels trets que marquen la nostra societat:

1. La fragilitat dels lligams socials, és a dir, la inconsistència de l'altre. En aquest sentit recordar que som ésser socials i que els lligams afectius que s'estableixen ja des de les primeres edats, actuen com a contenidors d'aquest ésser pulsional que tots portem dins i que toca l'àmbit més corporal.

2. El fet que la felicitat avui és un imperatiu. Un ideal al que ens demanen subtilment respondre, gairebé sense limitadors. La caiguda de les ideologies i/o figures d'autoritat com a referents o ordenadors socials, per un costat, juntament al pes de la ciència, la tècnica i el sistema econòmic capitalista com a discurs totalitzador i capaç dels impossibles per l'altre, configuren un nou llenguatge i uns nous valors culturals.

Les noves presentacions simptomàtiques de les persones ens parlen de malestars. Ens conviden a reflexionar sobre la seva significació en l'economia libidinal inconscient dels subjectes.

En l'àmbit de la Salut, i a remolc d'aquest discurs globalitzador dos perills com a resposta davant la patologia:

* La resposta estrictament classificadora o diagnosticadora que si bé dona "identitat" al subjecte que ho pateix, no cal confondre amb la certesa d'allò que amaga.

* La resposta centrada en una medicalització exclusiva, i que només considera l'etiologia estrictament orgànica dels malestars, sense considerar la responsabilitat subjectiva inconscient, i per tant, no donant entrada a la paraula.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors

més antic

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina