CASTRACIÓ
D
... A veces se escoge una carrera, o una mujer, por una punzada o por un salto de estómago. Hay una curva que el cuerpo te obliga a seguir, hay unos pasos a los que la vista quiere adelantar, girando para ello todo el mundo y todos los sentidos, si hace falta. Esa caída hacia lo que uno desea, inevitablemente como pensar en ello... El cerebro lo racionaliza, lo equilibra o lo excusa luego, pero esa atracción hacia el vacio, señalada por la boca del estómago, eso és lo que nos dirige. ..."

Luis Miguel Fuentes
"Como llueve en las despedidas"
Edición Pura Tinta
E
"La por no és més que la falta d'amor, un pou que tractem d'omplir_ inútilment_ amb les coses més variades, en una acció directa, sense subtileses, que no s'acaba mai, perquè el pou sempre està igual de buit i fosc. Quan no s'entén la por, no es pot intentar res més que aquesta acció sense matisos, que és la de l'egoisme, perquè no pot tenir en compte res més que emplenar la pròpia buidor, sense saber d'on ve. Llavors, l'amor potser no és lluny, però és difícil. Cal tornar al temps d'abans del pou, saber com i quan va començar a cavar-se....La substitució de la por per la lucidesa, l'anomeno "dignitat". Llavors és quan resulta que l'amor no era lluny ni difícil. "

Joan Margarit
Epíleg "Es perd el senyal"
L
La juventud no acaba con la edad
sino con la certeza de algún daño.

Un joven no es piel tierna
ni una fuerza infinita, sólo es alguien
que en el fondo de sí se siente intacto,
alguien cuya esperanza
tiene menos de esfuerzo que de jarrón brillante.

La certeza contraria no se llama experiencia.
Se llama simplemente suciedad.
La muerte ensucia, mancha,
enloda tu zapato de verano,
captura tu tobillo saludable,
presume de tu pierna immaculada.

La muerte es la gotera inaugural,
es un diente en el techo,
el oficio del lobo prematuro.
Cuando la muerte ajena empieza a hacerse propia
empieza la otra vida.
Otra mucho más breve.
Y mucho más cargada de deseo.



Andrés Neuman.

Mística abajo Ed. Acantilado

I
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar-ho, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat per suportar-les. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànyer-li per la impossibilitat de tenir allò concret que en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, marquen el segell que corrobora la interiorització de la Llei, i de retruc el dinamisme i la vitalitat que aquesta genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
P

Copsant el final de temporada futbolístic i l'impacte de les victòries _ i de les derrotes _entre els seus seguidors m'ha donat peu a fer quatre ratlles sobre les significacions del perdre.

La pèrdua i el seu impacte es produeix en diferents registres:

Quan allò ideal no s'assoleix i per tant el "Jo" resta en falta o amb absència d'allò que el completaria i li donaria consistència imaginària, estem davant la FRUSTACIÓ.
Aquesta sensació es mouria en el camp adobat per la pròpia persona de les exigències sense límit, desmesurades: Per l'aficionat al futbol, guanyar tots els títols en joc en el futbol, per l'infant, obtenir totes aquelles joguines que li plauen, pel saberut, tenir sempre la raó, pel consumidor no poder comprar aquell article somiat, pel creient, la distància que el separa de la santedat ...
La màxima és que la comunió d'Un i el Tot és possible. Moments efímers permanentment buscats però que quan apareix qualsevol contingència en sentit contrari, la frustració ens envaeix.
Com a defenses joiques, davant aquest insuportable, es pot passar des de l'enfurismament de pensament o d'acció, a la inhibició o el decaïment com a resposta cap a un mateix o cap els altres.
Pèrdues que toquen el nostre narcisisme.

Però hi ha altre tipus de pèrdua més significatives per l'ésser humà :
Un lloc de treball d'anys i escapçat de cop i col·locant una persona a l'atur, la parella que et deixa sense esperar-ho, la mort d'un ésser estimat,... En diferents nivells d'intensitat, en aquest casos estem davant una absència o pèrdua real d'alguna cosa _ no pas en aquest cas imaginària i en relació a un Ideal com en la frustració _ que, segons el subjecte ho entén, és quelcom que li pertany i de la que percep que n'és desposseït.
Estem davant la PRIVACIÓ. El dolor envaeix la persona. L'objecte de la pèrdua te un valor simbòlic que deixarà petjada. La major o menor capacitat en l'elaboració del dol que cal transitar marcarà la fortalesa de la persona, i que no passa per la seva negació. La incorporació progressiva dels valors d'allò perdut ens permetrà cicatritzar parcialment el dolor alhora que acostarà a comprendre i assumir el valor innegociable de la falta, del límit, de la finitud, porta oberta per l'emergència del desig i l'impuls vital .

El veritable trauma no prové de la FRUSTACIÓ, sinó de la dificultat de transformar les situacions de PRIVACIÓ que ens porta la vida, en oportunitats d'agraïment a la Vida mateixa per poder-nos hi significar de manera singular i irrepetible.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.