Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
CASTRACIÓ
L
"Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
...
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.

Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles. "

L'Origen de la tragèdia
Joan Margarit
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
"De com s'aprèn_ i s'aprèn en silenci_ ,
fem-ne si podem una síntesi clara.

Ningú no posseeix la bellesa absoluta.

D'aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminòs
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa"

Miquel Martí i Pol

Primer llibre de Bloomsbury (1980-1981)
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
A
Segona proclama

"Força sovint el repte és el silenci,
l'espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pregunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l'esperança.
Amb la mà alçada contra tots els vents
refermo un vell propòsit:
no em malviuré més enllà del que pugui
descriure dignament,
sense temors absurds i mantenint
la mirada ben neta. "

Miquel Martí i Pol

Després de tot 2000-2002
I
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar-ho, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat per suportar-les. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànyer-li per la impossibilitat de tenir allò concret que en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, marquen el segell que corrobora la interiorització de la Llei, i de retruc el dinamisme i la vitalitat que aquesta genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
E
"... Sin el trabajo de la muerte,...el hombre tendría escasas posibilidades de cuestionarse, de deshacer sus vínculos ( a veces esenciales) largamente tejidos, de provocar rupturas dentro de sí mismo. Todo trabajo sobre sí es un trabajo doloroso donde el hombre toma conciencia de lo que pierde sin estar seguro de ganar y sin poder comprender, si ése es el caso,lo que va a ganar. Pero, en efecto, "paradójicamente cuando el individuo ya no tiene miedo de perderse es cuando tiene más posibilidades de alcanzar realmente lo que es" ( M. del Mar Uzán) . Cuando el hombre acepta sus inconsecuencias, sus incoherencias, contradicciones, conflictos, incluso sus fracasos, cuando vive esta experiencia todo lo que es posible vivirla, sin caer en el "des-ser" mortífero, cuando hay "caos en él", cuando es capaz de reconocerlo y afrontarlo, tal vez entonces,..."pueda dar a la luz una estrella que danza". Para lo cual el individuo denominado normal, acorazado en sus certezas, será definitivamente inepto."

Enriquez, Eugène i altres
La Institución y las Instituciones. Paidos
D
... A veces se escoge una carrera, o una mujer, por una punzada o por un salto de estómago. Hay una curva que el cuerpo te obliga a seguir, hay unos pasos a los que la vista quiere adelantar, girando para ello todo el mundo y todos los sentidos, si hace falta. Esa caída hacia lo que uno desea, inevitablemente como pensar en ello... El cerebro lo racionaliza, lo equilibra o lo excusa luego, pero esa atracción hacia el vacio, señalada por la boca del estómago, eso és lo que nos dirige. ..."

Luis Miguel Fuentes
"Como llueve en las despedidas"
Edición Pura Tinta
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.