Els comportaments i actuacions de la persona són el resultat d'una construcció lenta i progressiva de la seva REALITAT PSÍQUICA. Realitat subjectiva a través de la qual llegirà el món i s'en mantindrà relació.
Dos registres superposats i interconectats en el procés de configuració :
En un Procés Primari, més proper a allò biològic, la recerca d'una identitat sensorial, regida pel Principi del Plaer. El món Inconscient.
En un Procés Secundari, la necessitat d'una identitat de pensament. Es el món de la racionalitat, regit pel Principi de Realitat. El món de la Consciència.
La construcció de la IDENTITAT personal esdevindrà el sumatori _ permanentment re-actualitzat_ a una resposta singular a l'enigma de la vida.
Configurem amb tot plegat, el nostre NARCISISME,_ indispensable per existir_ Inflem el nostre JO. Identitat com a resposta i traducció progressiva de les exigències primerenques i que gràcies a l'impacte del llenguatge_ el món simbòlic¬_ ens permet aquest procés d'esdevenir Persones Humanes.
Regits per aquest dos Principis de funcionament, els diferents actes, comportaments i conductes intenten equilibrar _ talment una resposta_, el desplaer o malestar psíquic permanent al que les excitacions perceptives sotmeten a l'organisme i pensament pel fet de viure.
I aquest desplaer, en origen és fruit d'una pèrdua, mítica, de la situació plaent. Un forat, un no res, un buit, ...Adam, Eva, la poma, ...com vulgueu ... davant el que ens veiem impel·lits a omplir i donar resposta, des del pensament a la corporalitat. I allò que "hem perdut" en un registre -per AMOR- és allò al que ens identifiquem com a substitutiu en un altre registre. I així construïm la nostra resposta psíquica a la Vida i que ens permet existir i significar-nos.
Construcció a partir de la "pèrdua", de l'absència, del no res. Quelcom insuportable al que cal posar paraules, noms propis i alhora, imaginaritzar en forma de paradisos i/o somnis terrenals o celestials que ens permeten pensar la Vida amb sentit per ella mateixa.
Som nosaltres el veritable sentit o sense-sentit de la vida mateixa ! Contradiccions de la petitesa i la grandesa humana.
Joaquim Trenchs
Publicat a la
Revista Valors
