Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
PERDRE
S
"...
Com la seva, la meva soledat
ha perdut el prestigi fa molt temps.
Damunt del terra de l'aparcament,
veig tot el que he estimat i no podré
salvar mai més del fred ni de la pluja"

Aquells temps

Joan Margarit
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
A
" L' home sol anar al bosc a recollir
els troncs caiguts després d'una tempesta.
Els apila darrera de la casa.
De cada un en recorda
què el va fer caure i on va recollir-lo.
En les nits fredes, contemplant les flames,
va cremant el que queda del que estima."

"Apilant llenya" de Joan Margarit
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
F
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar, acceptar-ho i fer se càrrec, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.
No tot és possible, no tot ens es degut i no tots els desitjos i la seva materialització, son saludables per a un mateix..

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat d'acceptar i integrar la seva privació. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, en l'àmbit edcuatiu, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànye`l per la impossibilitat de tenir allò concret que, en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit, de renúnica, de perdre, ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, contribuiran i marcaran el segell que corroborarà la interiorització de la Llei, no pas assimilat a la resignació davant la norma, sinó com a component inherent al dinamisme i la vitalitat que aquesta mateixa "prohibició" genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
" He intentat de convèncer-me que deixar algú no és pas el pitjor que li pots fer. Mal que greu, no té per què ser una tragèdia. No hi hauria lloc per a coses noves, si mai no deixàvem res ni ningú. Naturalment, marxar és una traïció_ als altres, al passat i als vells conceptes d'un mateix. Vés a saber si no fóra bo que cada dia n'hi hagués si més no una, de traïció, essencial o necessària. Seria un acte d'optimisme, d'esperança, la seguretat d'una confiança plena en el futur_ l'afirmació que les coses no solament poden ser diferents, sinó millors i tot."

Sándor Marai
"El último encuentro" Ed. Salamandra"
P
Ara que amb motiu de l'Any Nou, ens hem adreçat els millors i sentits missatges de Pau, Salut, Joia i Amor per aquest ANY que acabem d'encetar, se m'acut plantejar alguna reflexió sobre la tristor i la melangia que a estones envolta el Nadal _ per algunes persones i especialment per les de més edat_ just en moments de Festa i Celebració.
No cal dir que el calendari de final d'Any_ i encara avui_ acull diades força significatives pel que implica per a cadascú la llar familiar en el present, alhora que implícitament i puntualment convida a una mirada familiar retrospectiva .

No és difícil escoltar algun comentari proper en relació a la pèrdua de sentit de les Festes, a la transmutació del significat del Nadal avui, _gairebé imperceptible si no fos per l'afany consumista en forma de regals empipadors_, o a la fugida de les Diades Familiars per dies d'esbarjo i plaer d' àmbit més reduït,...

Sentiments de tristor i melangia, _ explicitats o foragitats_ , que em fa pensar en el concepte de PERDUA. Pèrdues que son una constant en el procés vital i a les que responem amb l'el.laboració del corresponent dol, no sempre ben assolit.

El sentiment de pèrdua no és fàcilment localitzable en l'experiència subjectiva. No és una pèrdua de la que puguem situar el moment i l'objecte en qüestió.

Darrera la pèrdua podem intuir la significació de la Mare, la llar familiar, la infantesa, el caliu inicial de plenitud del Jo amb el que s'encara habitualment la vida però que el pas del temps _ i no només_ ens fa ser conscient que no podem recuperar.

Certa resignació pot envair el JO. L "Anar-hi anant" o el "Qui dia passa, any empeny" es converteixen en principi de fons vital, constatant la dificultat de posar en allò més profund d'un mateix, una nova i engrescadora significació vital a les dates que repetitivament anem celebrant col·lectivament.

Joaquim Trenchs


Escrit a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.