JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi

" Mai no es recorre cap camí debades,
Cada gest, cada mot ens configura
i, a poc a poc, construeix l'edifici
d'aquell jo sorprenent i necessari
que és l'únic mirall cert que ens representa.

Mars i pluges i vents no ens modifiquen
Si no volem nosaltres, i no ens salva
del risc de créixer creure en meravelles
ni confiar, desvalguts, en els altres.

Només vivint i acceptant la feixuga
càrrega del que som, sense renúncies,
podrem tal volta convertir en paraules
Plenes de llum, neguits i defallences.

Temps d' interluni (1986-1988)

Miquel Martí i Pol

A REPÈL

L' home que riu davant teu al mirall
sap més de tu del que en dius en els llibres;
o potser no, potser, forassenyat,
s'ha convertit en l'estranya paròdia
del que no seràs mai i es riu de tu
perquè no sap ben bé com defensar-se.

Miquel Martí i Pol
"Un hivern plàcid" (1991-1993)

ENGANYAR-SE A SI MATEIX.

La crua realitat de la crisi econòmica, política i social per la que transitem, així com el desprestigi de polítics, banquers o Institucions diverses, ... ens permet copsar en allò col·lectiu, aspectes que també a nivell individual a voltes es fan presents: fins a quin punt en l'expressió de la nostra vitalitat, estem empesos a creure, preservar o enfortir determinades conductes o actituds pensant nomes, en nosaltres mateixos.
A nivell individual, sovint construïm defenses entre el propi desig de realització, incert, enigmàtic i responsabilitzador, i l'adaptació al món de la realitat determinada per influències de l'ambient familiar i social.
Elaborem respostes que tolerades i acceptades a nivell conscient, suposen una certa renúncia a confrontar-se amb aquella crida més íntima, fent que puguem acabar trobant la manca de sentit i alhora, perduts en allò que sosté la pròpia actuació i conducta.
Diferents modalitats omplen i obturen el nostre saber no sabut més essencial, fent-nos caure en l'engany de nosaltres mateixos: traslladem realitzacions a un pla imaginari, a elements substitutius, expulsem de nosaltres allò que no volem veure i ho localitzem fora, reculem a posicions acomodatícies, neguem, evitem, minimitzem,...

Operacions del pensament que ens mantenen dins la pròpia bombolla i miratge, per intentar oblidar aquelles representacions més insuportables, procurant evitar la confrontació amb el compromís vers la pròpia realització personal.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors.

ENVEJA I GELOSIA

El paper dels afectes més primaris com a motor dels nostres actes, més enllà de la racionalitat i la bona consciència, és un fet inqüestionable.

En l'enveja allò que està en joc és un "objecte" _ que pot prendre infinitud de formes però sempre en el fons imaginari en tant compleció del nostre ferit narcisisme _ que remet al dolor pel "bé" que posseeix l'altre.
En l'enveja, _ a diferencia de la gelosia en que es creu poder perdre alguna cosa_ , no
perdem res quan l'altre triomfa, progressa, ... Malgrat tot, aquest "bé" de l'altre fa patir, ... malparlar... o bé actuar. Per què ? Perquè aquesta enveja senyala la frustració en el propi desig sovint reprimit i que el "bé" de l´altre, amb la significació que li hem atribuït, ens torna a la consciència.

En la gelosia, allò que està en joc, no és tant un "objecte" sinó una "relació". Una "relació" que permet mantenir una posició clarament egocèntrica, i que trontolla.
En aquest sentit, mentre que l'enveja pot brollar sense la presència d'un altre amb qui podem tenir vincles d'estimació, la gelosia necessita aquest altre estimat del qual tenim por de perdre la seva estima, preferència o consideració perquè podria passar a una tercera persona.
Serà en aquesta tercera persona on recaurà la por _ en forma d'ira, agressivitat,... a perdre l'amor de la persona estimada.

La gelosia, a diferència de l'enveja_ marca uns trets de funcionament molt més dependents de l'altre. En el fons, el gelós no vol estimar sinó ser estimat. Resposta absolutament egocèntrica en la que el subjecte gelós ni vol ni pot oferir res a l'altre, a diferència de l'enveja que pot donar lloc a la mobilització d'un mateix en relació als altres.

La canalització i el prendre consciència de quins poden ser els veritables motors en les conductes i actuacions personals, poden facilitar una convivència més respectuosa amb els semblants.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors

avís legal, privacitat i cookies

*design urialsina