"Ninguna vida está completa sin un toque de locura" Paulo Coelho
CON-
CEPTES
CEPTES
BOGERIA
A
Si fa unes setmanes fou el pilot d'un avió, ha estat ara novament amb l'esclat de violència desbocada a un Institut de Barcelona, i amb dolor irreversible pels afectats, que s'ha interpel·lat la comprensió de determinades conductes humanes.
La persona, modelada pel fet familiar, educatiu i cultural, esdevé condicionada per la seva mateixa estructura psíquica. Estructura articulada no de manera conscient.
Si bé podem arribar a definir a nivell mental, la lògica que caracteritza els diferents tipus de funcionament psíquic, es fa impossible la garantia que alguns demanen, en la predicció d'actes concrets que finalment un subjecte pugui executar.
Podem apreciar rareses en individus i fins i tot, copsar que en la seva racionalitat se segueix una lògica diferenciada, però no per això pot estigmatitzar-se a la persona.
El passatge a l'acte agressiu i/o violent, vindrà determinat pels nivells d'angoixa que el psiquisme es capaç de suportar. Per a una gran part, el món de la fantasia esdevé una de les vàlvules escapatòries i alliberadores, conscients de la diferenciació entre fantasia i realitat, mentre tria i simbolitza la resposta adequada a la situació.
Per a alguns altres, i en moments molt puntuals, quan la fantasia construïda esdevé veritat indiferenciada de la realitat, només la conducta esbojarrada pot apaivagar-los per tal desfer-se del gran malestar interior, més enllà de les conseqüències que se'n derivin.
Davant aquests fets, i com a millor antídot, cal subratllar el valor del temps: per conversar, parlar, per esdevenir presències no ofegants i estressants per l'altre, per generar confiances,...davant la imprevisible resposta amb la que a voltes, ens pot sorprendre la persona humana.
Publicat a la Revista Valors
Joaquim Trenchs
La persona, modelada pel fet familiar, educatiu i cultural, esdevé condicionada per la seva mateixa estructura psíquica. Estructura articulada no de manera conscient.
Si bé podem arribar a definir a nivell mental, la lògica que caracteritza els diferents tipus de funcionament psíquic, es fa impossible la garantia que alguns demanen, en la predicció d'actes concrets que finalment un subjecte pugui executar.
Podem apreciar rareses en individus i fins i tot, copsar que en la seva racionalitat se segueix una lògica diferenciada, però no per això pot estigmatitzar-se a la persona.
El passatge a l'acte agressiu i/o violent, vindrà determinat pels nivells d'angoixa que el psiquisme es capaç de suportar. Per a una gran part, el món de la fantasia esdevé una de les vàlvules escapatòries i alliberadores, conscients de la diferenciació entre fantasia i realitat, mentre tria i simbolitza la resposta adequada a la situació.
Per a alguns altres, i en moments molt puntuals, quan la fantasia construïda esdevé veritat indiferenciada de la realitat, només la conducta esbojarrada pot apaivagar-los per tal desfer-se del gran malestar interior, més enllà de les conseqüències que se'n derivin.
Davant aquests fets, i com a millor antídot, cal subratllar el valor del temps: per conversar, parlar, per esdevenir presències no ofegants i estressants per l'altre, per generar confiances,...davant la imprevisible resposta amb la que a voltes, ens pot sorprendre la persona humana.
Publicat a la Revista Valors
Joaquim Trenchs
E
Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació
La mort del professor Abel Martínez, de l'Institut Joan Fuster, ens fa repensar moltes preguntes, volem entendre els perquès d'un fet tan terrible. És freqüent, aquests dies, llegir o sentir les veus de molts experts en educació que proclamen la necessitat d'accentuar les mesures disciplinàries als centres o d'introduir-hi més personal especialitzat.
Ens preguntem també qui escoltava aquest nen de tretze anys... Quin lloc ocupen els subjectes en aquest entramat escolar o social? Com és que les paraules s'han tornat tan banals? No hi ha temps d'escoltar, l'educació s'ha burocratizat i molts dels ideals d'inclusió se n'han anat per terra.
Intentarem emmarcar els alumnes amb trastorns de conducta –els anomenats conductuals als centres- en el context de l'educació avui, des dels centres i des de la institució però també des d'altres llocs, més enllà de les aules. Establirem algunes vies de comprensió, alguns possibles camins que es podrien seguir per sortir del mal pas en el qual ens trobem.
Exposa: Fina Dantí Vilalta, professora.
Dijous, 21 de maig de 2015, 21:00 h
Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona
Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat, activitat oberta i gratuïta.
Grup d'investigació del malestar individual i social en el camp de l'educació
La mort del professor Abel Martínez, de l'Institut Joan Fuster, ens fa repensar moltes preguntes, volem entendre els perquès d'un fet tan terrible. És freqüent, aquests dies, llegir o sentir les veus de molts experts en educació que proclamen la necessitat d'accentuar les mesures disciplinàries als centres o d'introduir-hi més personal especialitzat.
Ens preguntem també qui escoltava aquest nen de tretze anys... Quin lloc ocupen els subjectes en aquest entramat escolar o social? Com és que les paraules s'han tornat tan banals? No hi ha temps d'escoltar, l'educació s'ha burocratizat i molts dels ideals d'inclusió se n'han anat per terra.
Intentarem emmarcar els alumnes amb trastorns de conducta –els anomenats conductuals als centres- en el context de l'educació avui, des dels centres i des de la institució però també des d'altres llocs, més enllà de les aules. Establirem algunes vies de comprensió, alguns possibles camins que es podrien seguir per sortir del mal pas en el qual ens trobem.
Exposa: Fina Dantí Vilalta, professora.
Dijous, 21 de maig de 2015, 21:00 h
Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona
Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat, activitat oberta i gratuïta.
