PARAULA
T
I com, sinó sabent-les i sentint-les,
podria dir les coses que ara dic?

No parlo pas de saviesa, parlo
de vida i de misteris,
i els camins en són plens.

Tot giravolta
i ens arrossega.

Ple de mi i de tot,
alço la copa i bec.
Per la finestra
penetra a dolls l'aigua brogent dels somnis.

Les clares paraules ,1979
Miquel Martí i Pol
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
D
Discretament, però amb aquella força
que no se sap ben bé d'on procedeix,
vull deixar dit allò que dic, les coses
elementals i clares que em commouen:

Uns sentiments, uns anhels, uns neguits,
el fer i desfer senzill de cada dia.

Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
Intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit allò que dic i prou.
Més endavant ja diré altres coses.

Capfoguer 1977-1978
Miquel Martí i Pol
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Nascuts a la Vida, brollen en nosaltres les paraules,
posant veu al silenci, amarant–nos del desig que ve l'Altre
i de qui en tenim dependència i necessitat.
Brollen les paraules ...,
demanda d'Amor, cap a l'altre estimat.

Paraula que humanitza,
i ens separa ja d'entrada, del món animal.
Paraula que fa créixer i ens eixampla.
Paraula que omple de simbolisme i significat.
Paraula que permet anar més enllà, del Jo més Narcís i del Mirall.

Paraula que acompanya per la Vida ,
finestra i porta oberta al món i als altres.
Paraula, lloc de trobada i cruïlla de l'equívoc.
Paraula que ens submergeix en el llenguatge de les topades i complicitats:
Viure, sentir, odiar , estimar, ... tresor i univers de significats:

Paraules que diuen, ... paraules que callen.
Paraules que cerquen veritat i, paraules que amaguen mentida.
Paraules dolces i autèntiques..., ombrívoles i pèrfides...,
desconfiades i malèvoles..., sabies i prudents ... Paraules plenes i buides !!
Paraules..., autèntic engany al senderi, llums de la pròpia follia.

Paraules ..., espill de solitud a la recerca de l'Altre.
Paraules ...., escriptura al buit
que neix en la por i el silenci al despertar a la Vida,
segellant la finitud del nostre propi ésser i
maldant en la recerca de sentit de la pròpia autenticitat.

Paraules que fressen , inútilment, retrobar el paradís perdut,
el tresor esvaït, el poder de la divinitat ...!
Paraules ..., construcció i intercanvi, creació i humanització !
Paraules .... , al cap i a la fi,
per on s'escolen els DESITJOS més amagats d'un mateix,
i que ens condueixen pels camins sempre complexes de l'AMOR !

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
L
Tant important com allò què es diu, està el com es diu.

Quan allò que diem arrenca del convenciment interior més profund, aquesta veritat singular i diferenciada es fa escoltar i permet l'intercanvi i el diàleg sincer i respectuós amb l' "altre"

En el llenguatge humà, hi ha un nivell de comunicació que parteix de la racionalitat, del pensament, l'objectivitat, ... la construcció d'una lògica del llenguatge amb un discurs sense fissures, aparentment coherent i que sembla que ens permet mínimament entendre´ns i dir-nos coses, però alhora és font també de nombrosos malentesos. És el llenguatge habitual.

Es una comunicació que va del JO _ de la meva identitat_ a l'altre i a l'inrevés.

Però amb les mateixes paraules amb les que ens diem coses "evidents", informació objectiva, ... perquè fem servir el mateix codi lingüístic, paraules amb una determinada significació ....també transmetem emocions, sentiments, ...en relació a l'acceptació i comprensió de l'altre interlocutor amb independència del contingut que en aquell moment presideixi la conversa.

I aquesta transferència emocional cap a l'altre passa, si ens fixem només en la comunicació verbal, tant per les paraules espontàniament utilitzades _ amb independència del nivell d'instrucció que tingui cadascú_ , els significants sonors que es repeteixen, el to emprat, els silencis, la velocitat de la parla, els ritmes amb l'interlocutor, ...

Tota paraula adreçada a l'altre, és una demanda d'amor inconscient que li fem. Cal però considerar quin és en el fons l'amor que busquem. Si és aquell amor que omple el nostre narcisisme i que ens fa sentir la completesa i el poder personal, o bé aquell amor que constata la necessitat de l'altre, transcendeix el propi jo i ens humanitza .

En el primer cas, la comunicació sol anar carregada de PARAULES BUIDES.
En el segon cas, les paraules que adrecem o que ens arriben són PARAULES PLENES.

Joaquim Trenchs

Publicat a la Revista Valors
P
"La palabra es poder y no poder
Una adarga o una ofensa loca
puede elevarse sobre las miserias
o ser también una miseria crónica
puede sonar en mansa compañia
o aparecer atribulada y sola
erigirse en la voz de los más sabios
o ser un pobre eco de las otras

si la palabra calla en pleno invierno
es porque en el verano se desborda
y si en otoño cae en voces secas
es porque en primavera dice rosas

la palabra es de todos y es de nadie
acierta a veces y otras se equivoca
pero cuando emmudece nos quedamos
perdidos en la jungla de las cosas."

Mario Benedetti
"Inventario Cuatro" Colección Visor de Poesia
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
P
Mentre que la paraula buida correspon al discurs que infla l'ego en tant emmirallat amb el semblant, la paraula plena respon a la realització més intima del subjecte amb ell mateix.

La paraula plena reordena contingències del passat i del present, per projectar-se cap el futur. Es una paraula simbòlica, en tant restitueix i dona continuïtat a les veritables motivacions que impulsen al subjecte. Intenta restituir la veritat oblidada o amagada d'un mateix, amb el real de la seva existència. Immersos en el llenguatge humà, aquesta conexió dona moltes voltes. Adquirit el codi i el domini lingüistic, ens perdem i retrobem en la metàfora, sempre oberta a brindar-nos noves significacions, bo i la lògica de la raó. Hores d'ara, en el discurs col.lectiu, encara no som robots, bo i que estiguem força idiotitzats.

La paraula plena te en compte l'altre, però no està construïda per completar-lo o anul.lar-lo, o el que és el mateix, per tapar les pròpies carències, limits i/o frustracions. No és una paraula que apuntali defenses joiques, sinó més aviat una paraula que compromet, en tant arrisca seguretats i identificacions, cercant una aprehensió d'allò més enigmàtic que ens impulsa a actuar.

La paraula plena rellança la persona cap el futur i te efecte de veritat pel subjecte. Lluny de cercar l'ampara, desampara transitòriament, si bé actua com a ingredient de llibertat, amb un fort component de coherència i satisfacció, no exempt de neguit, en el devenir existencial.

L'altre social a qui ens adrecem amb aquesta paraula, operarà tant com a possibilitador en la realització del nostre ésser, així com a regulador de les condicions i limits de la nostra activitat com a tal.

En aquesta articulació entre del subjecte, l'altre i allò que empeny la nostra actuació, la paraula plena apareix com element vertebrador per trasmetre les veritats més sòlides des d'aquella sabiduria que, paradoxalment, escapa sovint a encapsulaments conceptuals.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.