Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
DESIG
D
... A veces se escoge una carrera, o una mujer, por una punzada o por un salto de estómago. Hay una curva que el cuerpo te obliga a seguir, hay unos pasos a los que la vista quiere adelantar, girando para ello todo el mundo y todos los sentidos, si hace falta. Esa caída hacia lo que uno desea, inevitablemente como pensar en ello... El cerebro lo racionaliza, lo equilibra o lo excusa luego, pero esa atracción hacia el vacio, señalada por la boca del estómago, eso és lo que nos dirige. ..."

Luis Miguel Fuentes
"Como llueve en las despedidas"
Edición Pura Tinta
C
" No escolto el que dius, sinó allò que et fa parlar " ens diu un proverbi Zen. En el discurs habitual i corrent de les persones, la racionalitat i els arguments que se'n desprenen, presideixen i justifiquen sovint allò que fem i diem. Ara bé, pel camí, traspuem allò que "oblidem" o "ignorem" i que causa el nostre "parlar" o "actuar".

Immersos en el llenguatge, en constant comunicació i interacció amb els altres, subratllem permanentment la NO totalitat del nostre ser, la impossibilitat de l'absolut, de la Veritat en majúscules, de la garantia última, de la seguretat existencial, el neguit que ens mobilitza,...

I és en aquesta relació amb els altres, que sense saber-ho, modulem el nostre desig i atenem o no, el desig de l'altre. És on transmetem quelcom de més intangible fins i tot per la raó: un desig que no te forma concreta, que no s'atura i que es vehiculitza a través de les pulsions.

Hi ha una mena de vincle en les relacions socials, bo i les millors aparences, formalitats i convencions que hi posem, que traspua un desig d'imposició i/o menys teniment cap a l'altre interlocutor.

És el Discurs de l'Amo, on allò que es manifesta és el desig que cerca la seva satisfacció col·locant a l'altre com a objecte propi, i no pas com a subjecte singular i diferenciat.

Tot plegat m'hi ha fet pensar la situació política i potser "anímica" si és que els països en tenen, on _ sembla ser_ que per anar fent camí col.lectiu, s'ha obert la via a deixar de satisfer a ulls clucs, el Discurs de l'Amo i el seu desig, per encarar, no sense riscos, l'assumpció plena del propi de desig.

I és que en el fons penso, que tant en la vida personal com en la col·lectiva, la qüestió és saber-se administrar amb el conflicte permanent que comporta, per un costat fer-se càrrec de la pròpia existència i per altre, no quedar sempre a mercè de la demanda o el desig de l'Altre.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
P
Nascuts a la Vida, brollen en nosaltres les paraules,
posant veu al silenci, amarant–nos del desig que ve l'Altre
i de qui en tenim dependència i necessitat.
Brollen les paraules ...,
demanda d'Amor, cap a l'altre estimat.

Paraula que humanitza,
i ens separa ja d'entrada, del món animal.
Paraula que fa créixer i ens eixampla.
Paraula que omple de simbolisme i significat.
Paraula que permet anar més enllà, del Jo més Narcís i del Mirall.

Paraula que acompanya per la Vida ,
finestra i porta oberta al món i als altres.
Paraula, lloc de trobada i cruïlla de l'equívoc.
Paraula que ens submergeix en el llenguatge de les topades i complicitats:
Viure, sentir, odiar , estimar, ... tresor i univers de significats:

Paraules que diuen, ... paraules que callen.
Paraules que cerquen veritat i, paraules que amaguen mentida.
Paraules dolces i autèntiques..., ombrívoles i pèrfides...,
desconfiades i malèvoles..., sabies i prudents ... Paraules plenes i buides !!
Paraules..., autèntic engany al senderi, llums de la pròpia follia.

Paraules ..., espill de solitud a la recerca de l'Altre.
Paraules ...., escriptura al buit
que neix en la por i el silenci al despertar a la Vida,
segellant la finitud del nostre propi ésser i
maldant en la recerca de sentit de la pròpia autenticitat.

Paraules que fressen , inútilment, retrobar el paradís perdut,
el tresor esvaït, el poder de la divinitat ...!
Paraules ..., construcció i intercanvi, creació i humanització !
Paraules .... , al cap i a la fi,
per on s'escolen els DESITJOS més amagats d'un mateix,
i que ens condueixen pels camins sempre complexes de l'AMOR !

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
L
Col.lectivament, el país (el d'aquí) ha entrat en una nova dimensió política. L'abast vindrà força determinada pels resultats en les eleccions espanyoles.
Una oferta electoral d'Independència ha fet valer el seu pes en forma de majoria parlamentària. Bo i així, el recull d'aquesta aspiració, de manera legítima, expressió d'un dret que com a poble, avui per avui, no nomes no està recollit en la legalitat vigent, per ex. amb la possibilitat d'un referèndum, sinó que és perseguida qualsevol formula participativa al voltant de la qüestió, imputacions pel 9N .
L'expressió democràtica no disposa doncs dels mitjans legals necessaris per validar-se o no, tal i com correspon a la decisió programàtica de creació d'un nou Estat.

A nivell del funcionament subjectiu psíquic individual, què va primer? el desig o l'obligació i/o la prohibició? En llenguatge freudià: l'allò o el super-jo? Deixant de costat, funcionaments psíquics no saludables, és el desig el que d'una manera o altre, s'acaba imposant.
I el desig, és fer el que a un li dona la gana? No.
I el desig no entén de límits? Cert.
Aleshores, tot si val? Ni de ben tros.
La persona que localitza i assumeix el seu desig: s'exposa, n'és conscient, i es responsabilitza en la seva actuació, sabent que la mateixa Llei que presideix la subjectivitat humana, la Castració simbòlica que en diuen els psicoanalistes, el convidarà novament, a treballar per noves fites.

En la dimensió pública la persona, constantment transacciona amb d'altres, s'adapta a situacions, negocia interiorment amb tot allò que li fa topall, en definitiva assumeix d'una manera més o menys joiosa, que no tot és possible.
Bo i així, persevera. No des d'una mal entesa resignació sinó des d'una construcció permanent, constant i viva de la realitat.


Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors. Novembre 2015
D
L'actualitat al nostre país al voltant de la Consulta m'ha convidat a la reflexió, no pas per pensar el fet de votar SÍ o votar NO, en unes opcions que comparteixen el Valor del diàleg, el debat i el mètode de resolució compartida a la conflictivitat política, sinó per entendre el Valor de NO deixar votar.
En allò que fa a la vida col·lectiva, legitimitats i legalitats es troben en conflicte. Un petit apunt doncs, sobre aquestes qüestions en relació però, a la subjectivitat individual.

El psiquisme està condicionat per la preeminència que pren, en cada subjecte, el seu Discurs inconscient, i des d'on la persona s'ubica en la manera de fer i de dir davant el món que l'envolta. Els significants concrets i singulars d'aquest Discurs, organitzen la seva sensibilitat i la manera de veure i entendre la Vida. Esdevenen autèntics motors i vectors en l'actuació humana.

Només el grau en que la falta, la incompletesa d'aquest mateixos significants,...és assumida, intuïda, percebuda veritablement per la pròpia persona, que pot produir-se un canvi en el propi Discurs psíquic inconscient i que donarà lloc a una articulació renovada en les modalitats de relació amb els altres i el món.

Els efectes d'aquesta funció psíquica no són gens còmodes. La mateixa consciència ens carrega de raons per a quedar-nos allà mateix: en allò "legal" i "raonable" per a no aprofundir en allò legítim, sentit, desitjat.

Aquesta Llei en la subjectivitat humana que ens assenyala el límit, alhora ens convida a crear, a créixer, a innovar, malgrat que la seva transgressió ens submergeixi en incerteses, dubtes, pors,...

I és així com, individualment, anem guanyant espais propis de llibertat.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
I
La renúncia a certes quotes de plaer i la capacitat de suportar-ho, convertint aquests moments en espais de progressió personal, esdevenen el fonament per copsar fins a quin punt l'individu ha fet un sotmetiment voluntari a la llei.

No és tant la naturalesa de les renúncies allò que marca l'acceptació de la Llei, sinó la capacitat per suportar-les. Per a que això sigui així, en l'individu en creixement, cal acompanyar-lo en la frustració d'allò que és perd, sigui real o imaginari, sense plànyer-li per la impossibilitat de tenir allò concret que en aquell moment, per a ell li és tot.

La capacitat d'espera, paciència, d'acceptació del límit ...en un primer moment, juntament amb l'esforç, la lluita i la mirada cap el futur per reeixir novament en allò que malgrat perdut, pot retrobar-se d'altres maneres, marquen el segell que corrobora la interiorització de la Llei, i de retruc el dinamisme i la vitalitat que aquesta genera en la persona.

Les normes educatives, en la infantesa, pretenen contribuir a formar la responsabilitat de cadascú. Implica la definició de límits i per tant, les possibilitats d'escollir. La norma efectiva, dita i practicada, entrena en l'assumpció de responsabilitats. Pot conformar identitats segures. Pot actuar sobre l´autoestima, millorant l'autoconcepte de si mateix, influint positivament sobre la resta de parcel·les de la vida del nen.

Malgrat que en algun racó de tot ésser humà hi ha la creença màgica de que a Un tot li és degut, i de que el món s'hauria de plegar als propis desitjos, conformant el millor dels mons satisfactoris possibles, és precisament la consciència permanent i interioritzada de la finitud dels mateixos, allò que ens impulsa amb fermesa davant incerteses i inseguretats que ens acompanyen.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.