DESIG
R
Llegeixo amb interès les paraules de José L. Gonzàlez Faus, sj. en un dels darrers quaderns de Cristianisme i Justícia titulat "El naufragi de l'esquerra". En tant psicòleg i amatent a la interacció amb diferents discursos, em pregunto novament fins a quin punt esdevé possible el creixement humà des del punt de vista individual i social, _ harmonitzant les seves contradiccions_ ,sense una profunda interpel·lació personal permanent amb allò que cadascú diu, fa i creu.

Des del punt de vista social, coincideixo amb la lectura d'un món on s'han imposat les estructures i les lògiques fonamentades "en el pitjor de la nostra pasta humana". On els grans relats i les causes mobilitzadores han deixat pas a l'escepticisme postmodern, caracteritzat sovint per la indiferència, la tolerància mal entesa, la indolència ... on raó i llibertat humana emergeixen aparentment més fortes i consolidades.

Em sembla però que sota l'empara dels discurs dominant i sense ser-ne prou conscients, raó, individu i la seva llibertat estan més que dominades per l'emoció. No m'estranya el triomf del concepte "líquid" per definir els trets de la realitat actual.

Des del punt de vista individual, la religió ens ha recordat sempre l'estructura pecaminosa de l'ésser humà. La psicoanàlisi emfatitza que per comprendre la formació de la nostra identitat, cal contemplar la subjecció a les empremtes de gaudi i l'impuls cap el seu retrobament parcial i inconscient, sovint a un preu força alt en quant a satisfacció de vida.

Quin pot ser l'esperit o motor de vida que pot empènyer en una actuació personal que esdevingui més tranquil·la i pacificadora vers nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta?

Presoners sovint del miratge de la nostra particular existència, ignorants de la falta en ser que ens precedeix, deixem de costat paraules, accions, renúncies o silencis, que ens permetrien major coherència entre allò que som i allò que realment voldríem ser.

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
F
Ideal del JO...Nou Any i Bona Nova.

Fa pocs dies, hem deixat enrere a l'Infant Jesús en el Pessebre, com aviat farem amb el raïm, el brindis i la gatzara amb les dotze campanades i el Nou Any. Cants de Nadales, sorolls de copes, joia festiva... moments i dates on bons propòsits i anhels íntims o generals, trivials o transcendentals, brollen damunt taules compartides.

Manifestacions de la persona que amb la seva paraula, portadora de petits o grans ideals, s'obre a la Llum, a la Festa, a l'Esperança, al Futur, a la Vida... que fa que contraresti la pèrdua, la nostàlgia, el pas del temps, el passat, la Mort i la sensació de desemparament que a voltes envaeix també el nostre existir.
Moviments de regressió i progressió, de passat i de futur, d'alienació o individualització,…aiguabarreig pel que transitem en el dia a dia experiencial.

La Persona, en el seu creixement, cerca objectius existencials que li resultin estimulants, motivadors, gratificants, i li permetin donar un sentit a la vida. Ideals que conjuguen models de referència, valors socials acceptats, amb gustos personals…
Camí interioritzat, d'empremta simbòlica, que va marcant l'expressió del desig que lliurement permet canalitzar allò més íntim amb allò més cultural i social.

Ara bé, serà en els actes concrets, arriscats per incerts, per imprevisibles en la resposta i l'impacte amb els semblants, on posem en joc aquest Ideal del Jo, i on un mateix pot connectar amb l'obertura del temps, amb l'esforç que val la pena pagar, per pacificant, pel que significa de realització personal.

De la mateixa manera que sabem que, si aquests ideals es queden en el registre de la imatge, la fantasia, la paraula buida, de tal manera que no requereixin o en bloquegin l'acció, esdevindran font de malestar. Si la durada dels propòsits on un havia anticipat el futur, projectat en el seu cap, talment un deu que preveu i cerca la perfecció, però sense posar en joc un mortal que s'arrisqui i s'enfronti a la imperfecció, fàcilment poden reconvertir-se en sentiment de culpa torturador i , com he comentat, font de malestar.

Treballem i actuem doncs per a que els somnis esdevinguin experiències satisfactòries en la realitat quotidiana de cadascú.

Feliç 2017

Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
B
Com una lenta

descripció d'un paisatge,

Nadal ens torna

la intimitat perduda,

els somnis, la tendresa.

Fem del solemne

silenci d'aquests dies

l'espai de vida

en què tothora ens sigui

possible retrobar-nos.



Miquel Martí i Pol

Ajuntament de Sant Gregori, Nadal 1993

D
... A veces se escoge una carrera, o una mujer, por una punzada o por un salto de estómago. Hay una curva que el cuerpo te obliga a seguir, hay unos pasos a los que la vista quiere adelantar, girando para ello todo el mundo y todos los sentidos, si hace falta. Esa caída hacia lo que uno desea, inevitablemente como pensar en ello... El cerebro lo racionaliza, lo equilibra o lo excusa luego, pero esa atracción hacia el vacio, señalada por la boca del estómago, eso és lo que nos dirige. ..."

Luis Miguel Fuentes
"Como llueve en las despedidas"
Edición Pura Tinta
C
" No escolto el que dius, sinó allò que et fa parlar " ens diu un proverbi Zen. En el discurs habitual i corrent de les persones, la racionalitat i els arguments que se'n desprenen, presideixen i justifiquen sovint allò que fem i diem. Ara bé, pel camí, traspuem allò que "oblidem" o "ignorem" i que causa el nostre "parlar" o "actuar".

Immersos en el llenguatge, en constant comunicació i interacció amb els altres, subratllem permanentment la NO totalitat del nostre ser, la impossibilitat de l'absolut, de la Veritat en majúscules, de la garantia última, de la seguretat existencial, el neguit que ens mobilitza,...

I és en aquesta relació amb els altres, que sense saber-ho, modulem el nostre desig i atenem o no, el desig de l'altre. És on transmetem quelcom de més intangible fins i tot per la raó: un desig que no te forma concreta, que no s'atura i que es vehiculitza a través de les pulsions.

Hi ha una mena de vincle en les relacions socials, bo i les millors aparences, formalitats i convencions que hi posem, que traspua un desig d'imposició i/o menys teniment cap a l'altre interlocutor.

És el Discurs de l'Amo, on allò que es manifesta és el desig que cerca la seva satisfacció col·locant a l'altre com a objecte propi, i no pas com a subjecte singular i diferenciat.

Tot plegat m'hi ha fet pensar la situació política i potser "anímica" si és que els països en tenen, on _ sembla ser_ que per anar fent camí col.lectiu, s'ha obert la via a deixar de satisfer a ulls clucs, el Discurs de l'Amo i el seu desig, per encarar, no sense riscos, l'assumpció plena del propi de desig.

I és que en el fons penso, que tant en la vida personal com en la col·lectiva, la qüestió és saber-se administrar amb el conflicte permanent que comporta, per un costat fer-se càrrec de la pròpia existència i per altre, no quedar sempre a mercè de la demanda o el desig de l'Altre.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
P
Nascuts a la Vida, brollen en nosaltres les paraules,
posant veu al silenci, amarant–nos del desig que ve l'Altre
i de qui en tenim dependència i necessitat.
Brollen les paraules ...,
demanda d'Amor, cap a l'altre estimat.

Paraula que humanitza,
i ens separa ja d'entrada, del món animal.
Paraula que fa créixer i ens eixampla.
Paraula que omple de simbolisme i significat.
Paraula que permet anar més enllà, del Jo més Narcís i del Mirall.

Paraula que acompanya per la Vida ,
finestra i porta oberta al món i als altres.
Paraula, lloc de trobada i cruïlla de l'equívoc.
Paraula que ens submergeix en el llenguatge de les topades i complicitats:
Viure, sentir, odiar , estimar, ... tresor i univers de significats:

Paraules que diuen, ... paraules que callen.
Paraules que cerquen veritat i, paraules que amaguen mentida.
Paraules dolces i autèntiques..., ombrívoles i pèrfides...,
desconfiades i malèvoles..., sabies i prudents ... Paraules plenes i buides !!
Paraules..., autèntic engany al senderi, llums de la pròpia follia.

Paraules ..., espill de solitud a la recerca de l'Altre.
Paraules ...., escriptura al buit
que neix en la por i el silenci al despertar a la Vida,
segellant la finitud del nostre propi ésser i
maldant en la recerca de sentit de la pròpia autenticitat.

Paraules que fressen , inútilment, retrobar el paradís perdut,
el tresor esvaït, el poder de la divinitat ...!
Paraules ..., construcció i intercanvi, creació i humanització !
Paraules .... , al cap i a la fi,
per on s'escolen els DESITJOS més amagats d'un mateix,
i que ens condueixen pels camins sempre complexes de l'AMOR !

Joaquim Trenchs
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
*design urialsina
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.