Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
ANGOIXA
A
Ofecs, sensació de no arribar a tot, mareig, desmais, somnis en els que un cau d'un precipici, estats d'ànims presidits per l'apatia, la passivitat, ....esdevenen indicadors d'alteració del nostre equilibri personal sense una realitat objectiva prou clara que n'expliqui aquests patiments transitoris.

L'angoixa esdevé senyal. A diferencia d'altres afectes, l'angoixa no enganya. Senyal d'alerta per al JO i el seu narcisisme. Defensa psíquica que paradoxalment avisa en relació a la captura de la persona o bé a les Demandes de l'Altre o bé en relació a les incerteses del seu propi Desig. Dues manifestacions d'angoixa de moment vital i lectura ben diferent.

Existir com a persones implica necessàriament el Deute amb l'Altre de l'Amor que en l'origen, ens dona forma. Al llarg de la vida, davant les demandes dels altres, respondre amb un SÍ esdevé més natural que mantenir-se en un NO pel que implica d'aparició del sentiment de culpa.
L'angoixa però pot estar alertant a la persona d'un SÍ permanent i excessiu a aquestes demandes. SÍ com a resposta que acaba aclaparant a la mateixa persona que el dona, en aquest intent de satisfer i completar l'Altre. Alienació i identificació inconscient d'un mateix a la Falta de l'Altre, com si Un fos l'objecte de desig. Gaudi mortífer que acaba per ofegar al propi subjecte.

Però de la mateixa manera que existir implica un Deute que mai acabem de satisfer, _ i que dona consistència a l'Amor_, créixer com a persones implica posar en joc una certa transgressió. Aquella que significa l'emergència del desig a partir de l'acceptació del límit i el NO de l'Altre. Es un SÍ interioritzat al NO de la completesa, de la Totalitat que permet d'anar més enllà i significar-nos com a persones en la pròpia i singular responsabilitat vital. Aquest Sí esdevé un acte vital no exempt de neguit i angoixa per la incertesa i la solitud que sovint sentim que l'acompanya.

Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
JOAQUIM TRENCHS * psicologia i psicoanàlisi
A
IPB
Clínica i educació
Grup d'investigació del malestar individual i social
en el camp de l'educació


Tal com hem exposat en diverses publicacions sorgides del nostre grup de treball, la capacitat d'aprenentatge –tant de continguts com d'hàbits de treball– està molt condicionada per la serenitat, la capacitat d'atenció i l'espai interior lliure de conflictes que puguin tenir els educadors.

El trastorn de conducta és un dels malestars que crea més obstacles a l'acció educativa, tant perquè mostra l'existència d'alteracions emocionals dels que el pateixen, com pel fet que comporta actuacions que generen angoixa i malestar als altres.

La nostra experiència ens indica que, davant de la tendència a suprimir aquesta conducta a base de mètodes farmacològics, que exclouen el subjecte i redueixen algunes de les seves capacitats, es pot optar per una acció que, sense excloure l'ajuda de fàrmacs, faci prevaler el valor comunicatiu, existencial i relacional d'aquestes conductes, que més que irracionals són enigmàtiques i que estan a l'espera que algú accepti convertir-se en el seu interlocutor.


Exposa: Josep Monseny, psicoanalista
Dijous, 15 d'octubre del 2015, 21:00 h
Lloc: Aula IPB, C/Copèrnic, 13, baixos. Barcelona
Tel. 93 417 2552, www.ipb.cat, activitat oberta i gratuïta.
A
Si fa unes setmanes fou el pilot d'un avió, ha estat ara novament amb l'esclat de violència desbocada a un Institut de Barcelona, i amb dolor irreversible pels afectats, que s'ha interpel·lat la comprensió de determinades conductes humanes.
La persona, modelada pel fet familiar, educatiu i cultural, esdevé condicionada per la seva mateixa estructura psíquica. Estructura articulada no de manera conscient.
Si bé podem arribar a definir a nivell mental, la lògica que caracteritza els diferents tipus de funcionament psíquic, es fa impossible la garantia que alguns demanen, en la predicció d'actes concrets que finalment un subjecte pugui executar.
Podem apreciar rareses en individus i fins i tot, copsar que en la seva racionalitat se segueix una lògica diferenciada, però no per això pot estigmatitzar-se a la persona.
El passatge a l'acte agressiu i/o violent, vindrà determinat pels nivells d'angoixa que el psiquisme es capaç de suportar. Per a una gran part, el món de la fantasia esdevé una de les vàlvules escapatòries i alliberadores, conscients de la diferenciació entre fantasia i realitat, mentre tria i simbolitza la resposta adequada a la situació.
Per a alguns altres, i en moments molt puntuals, quan la fantasia construïda esdevé veritat indiferenciada de la realitat, només la conducta esbojarrada pot apaivagar-los per tal desfer-se del gran malestar interior, més enllà de les conseqüències que se'n derivin.

Davant aquests fets, i com a millor antídot, cal subratllar el valor del temps: per conversar, parlar, per esdevenir presències no ofegants i estressants per l'altre, per generar confiances,...davant la imprevisible resposta amb la que a voltes, ens pot sorprendre la persona humana.


Publicat a la Revista Valors

Joaquim Trenchs
A
Entre sensació i sentiment, l'angoixa és l'expressió d'un afecte. Afecte displaent, resultat de la transformació de la tensió psíquica acumulada en l'individu per la presència o l'amenaça d'un perill. L'angoixa s'incrementa com més a prop s'està en la percepció de que ens trobem davant l'espera de "quelcom", que no es pot nombrar ni explicar-se. La impotència pot apoderar-se de la resposta de la persona.
L'angoixa esdevé un senyal que apareix com a reacció a una possible pèrdua, una separació,... que emergeix d'un "real" no "simbolitzat" i que el subjecte no pot incorporar al seu "imaginari". L'angoixa implica captar una "falta", una "carència" simbòlica subjectiva.
L'angoixa ens fa pregunta i interroga en allò més enigmàtic. En alguna mesura, quan apareix l'angoixa, el subjecte esta intentant sostreure's a l'hostilitat del Super-jo, a l 'haver de...", a l'obligació,... i el confronta despullat amb el propi desig. En el fons, la pregunta que ens neguiteja seria... "¿Què vol l'Altre de mi ?". D'aquí l'esclat de l'afecte.
Mentre que determinades estructures mentals més fràgils inventen deliris o teories conspiratòries per tranquil·litzar aquell neguit que no pot tramitar-se emocionalment per la paraula, la majoria de persones "inventen" diversitat de respostes racionals per evitar fer front a aquesta interpel·lació: oblidar, aïllar o minimitzar o bé, canviar el perill interior per un perill exterior visible.
Habitualment convivim amb certes dosi de neguit. Es condició humana. I normalment, més enllà de respostes defensives o paralitzants donem respostes saludables. Advertits d'allò que amaga aquest afecte, el mateix neguit, en el seu punt just, ens pot permetre estar en moviment i progressió.

Joaquim Trenchs

Publicat a la Revista Valors
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.