" si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l' enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m' ofega i no l' odio.
No en té la culpa la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L'ahir era una llengua ben travada
per pensar , per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l' heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran."
Dignitat de Joan Margarit
d'una certesa lògica,
i l' enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m' ofega i no l' odio.
No en té la culpa la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L'ahir era una llengua ben travada
per pensar , per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l' heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran."
Dignitat de Joan Margarit
