Aquest dies grisos de democràcia pot copsar-se com el llenguatge de determinats polítics i Institucions de l'Estat espanyol, pren de manera aparentment assenyada, raonada i legal, el domini i possessió de tot allò que no són capaços de pensar en la gestió i i canalització de les necessitats, demandes i desitjos de part de la ciutadania catalana singular i diferenciada, de qui n'administren el bé comú.
Amb els fets, foragiten allò que no controlen. I allò que no controlen i se'n vanten, respon al funcionament més primari en la relació amb l'altre singular i diferent, apropant-se més a l'animalitat disfressada de civilitat, que no pas a la humanització.
Si bé en els animals, satisfet l'instint, la tensió es redueix a zero, en els humans sabem que no és així. I no és així, perquè per sort i per desgràcia, mitjançant les pulsions i a través del llenguatge, fugisserament poden simbolitzar-se les emocions, i necessitats més primàries. Aquestes degudament reconvertides, en tant humans, en forma de demandes i desitjos.
En aquest dies de presos, exiliats i repressió, de capgirament dels valors democràtics i de drets humans, de força esclatant de la violència d'Estat i del cinisme polític, cal recordar com deia Freud, que tot procés de construcció, realització cultural i/o civilització passa la modulació, sublimació i metaforització més o menys articulada de les pulsions humanes en un intent d'apaivagar el neguit existencial.
L'Estat espanyol està neguitós i no s'ho sap. O poder sí, i és molt animal.
Bona part de la ciutadania catalana, se sap neguitosa. Se sap també, de l'animalitat i dels límits reals.
Per tot això, convençut que es continuarà donant resposta des de la fermesa, amb els valors de la pau, el diàleg i la paraula per davant, en definitiva, amb l'ètica política que vetlla sobretot per la humanització dels conflictes i fer possible els impossibles.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
Amb els fets, foragiten allò que no controlen. I allò que no controlen i se'n vanten, respon al funcionament més primari en la relació amb l'altre singular i diferent, apropant-se més a l'animalitat disfressada de civilitat, que no pas a la humanització.
Si bé en els animals, satisfet l'instint, la tensió es redueix a zero, en els humans sabem que no és així. I no és així, perquè per sort i per desgràcia, mitjançant les pulsions i a través del llenguatge, fugisserament poden simbolitzar-se les emocions, i necessitats més primàries. Aquestes degudament reconvertides, en tant humans, en forma de demandes i desitjos.
En aquest dies de presos, exiliats i repressió, de capgirament dels valors democràtics i de drets humans, de força esclatant de la violència d'Estat i del cinisme polític, cal recordar com deia Freud, que tot procés de construcció, realització cultural i/o civilització passa la modulació, sublimació i metaforització més o menys articulada de les pulsions humanes en un intent d'apaivagar el neguit existencial.
L'Estat espanyol està neguitós i no s'ho sap. O poder sí, i és molt animal.
Bona part de la ciutadania catalana, se sap neguitosa. Se sap també, de l'animalitat i dels límits reals.
Per tot això, convençut que es continuarà donant resposta des de la fermesa, amb els valors de la pau, el diàleg i la paraula per davant, en definitiva, amb l'ètica política que vetlla sobretot per la humanització dels conflictes i fer possible els impossibles.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
