Entorn dels regals
En aquestes dates tots anem més o menys atrafegats pensant què regalar i a qui. Les compres nadalenques inclouen els regals. Més enllà dels convencionalismes, de l'obligatorietat de regalar, la qual cosa desvirtua el valor de l'acte, un regal és alguna cosa que rebem o bé donem a un altre. S'inscriu en una relació d'afecte, és una expressió de sentiments. Difícilment regalarem alguna cosa als nostres enemics si no ens hi sentim obligats per les circumstàncies. Fins i tot, l'absència d'un regal en un moment determinat és una mostra de la poca consideració que ens mereix la persona en qüestió.
Al llarg de la vida de cadascú hi ha moments segellats per regals, moments vitals que tenen a veure amb processos del viure, amb noves etapes: la data del nostre aniversari, data en què se'ns va inscriure a la vida; la comunió, en cas de famílies religioses; la fi d'estudis; el casament; la jubilació. Són moments importants en què socialment hi ha aquestes mostres d'afecte, de reconeixement, d'amistat, expressades també mitjançant un regal.
L'ésser humà té una relació afectiva amb els objectes. Aquests són petits símbols que ens recorden les persones apreciades, objectes que ens acompanyen. El seu valor emocional es tradueix en disgust quan algun d'aquests objectes es trenca, es fa malbé o bé es perd.
En aquestes dates rebrem i farem regals. Un regal sempre té un significat afectiu i porta un missatge. Alguna cosa pròpia regalem en regalar, donem una part nostra en donar. Un regal té també una vessant de gratuïtat; segur que ens el mereixem, però no hem treballat activament per aconseguir-lo, ens ve donat per la generositat de l'altre.
Qui regala, ho reconeixi o no, espera una resposta, una mostra de com ha estat rebut allò que un ha pensat, fet, comprat. Comprar alguna cosa, o bé confeccionar-la, per a algú és una mostra que ens recordem d'aquell subjecte, que hi dediquem un temps i uns diners, i l'altre se n'ha de fer mereixedor.
La culminació de la festa del regals és la festivitat dels Reis, festa grossa a les ciutats i a les famílies. Els pares, els avis i altres familiars omplen les cases de joguines, amb el relat compartit i alimentat per grans que són el Pare Noël, o bé els Reis d'Orient, els portadors d'aquelles meravelles. Els pares són Reis almenys per uns dies, per unes hores, amb tot el gaudi que això comporta. Quan els nens s'assabenten que els Reis són els pares, sovint hi ha un desencís, molts es resisteixen a creure-ho en el curs d'un temps. A nivell intern marca un pas important en el creixement, es liquida en certa manera la infància màgica. La llegenda no respon a cap lògica formal, però sí a un profund desig afectiu. Els pares, sobretot a la primera infància, són els més magnífics i els més importants per a aquestes petites personetes, ho són pel privilegi de ser els seus pares, i això omple una part important d'aquests adults, a voltes tan atrafegats.
Els nens també ens fan regals: des d'un somriure del nadó fins a petons i abraçades més tard. Ens ofereixen petits treballs, dibuixos; són produccions pròpies que busquen complaure'ns, i la seva bona rebuda per part dels adults contribueix a reforçar la seguretat personal dels infants. Allò que és capaç de fer el nen és valorat i és ben rebut, per tant, ell també té un valor, es valora en ser valorat, i això serà la llavor de l'autoestima. Quan els joves comencen a disposar d'uns diners, sovint inauguren aquestes dates fent regals als pares. La primera vegada és tot un ritus d'iniciació. Un regal és també una mostra d'agraïment. És comú escoltar: "va tenir el detall..." . Em cal esmentar la compulsió de regalar, tema que per la seva complexitat és millor que tracti en un altre article.
Escoltem en alguns subjectes parlar de regal en el sentit més metafòric: un dia de sol; pluja, si venim d'un temps de sequera; una bona notícia... Tenir l'esperit d' apreciar aquests aspectes del nostre entorn és un signe de salut mental, perquè revela la capacitat d'apreciar el que tenim al voltant. Demostra que el subjecte té una visió àmplia, la qual li permet gaudir de les petites coses. Els seus afers quotidians, les preocupacions, deixen un espai per gaudir del que l'entorn li ofereix.
Personalment em consideraré satisfeta si aquestes ratlles contribueixen a fer gaudir més profundament tant del que oferirem com del que ben segur rebrem en aquestes festes.
Mª Mercè Collell. Psicòloga clínica. Psicoanalista
En aquestes dates tots anem més o menys atrafegats pensant què regalar i a qui. Les compres nadalenques inclouen els regals. Més enllà dels convencionalismes, de l'obligatorietat de regalar, la qual cosa desvirtua el valor de l'acte, un regal és alguna cosa que rebem o bé donem a un altre. S'inscriu en una relació d'afecte, és una expressió de sentiments. Difícilment regalarem alguna cosa als nostres enemics si no ens hi sentim obligats per les circumstàncies. Fins i tot, l'absència d'un regal en un moment determinat és una mostra de la poca consideració que ens mereix la persona en qüestió.
Al llarg de la vida de cadascú hi ha moments segellats per regals, moments vitals que tenen a veure amb processos del viure, amb noves etapes: la data del nostre aniversari, data en què se'ns va inscriure a la vida; la comunió, en cas de famílies religioses; la fi d'estudis; el casament; la jubilació. Són moments importants en què socialment hi ha aquestes mostres d'afecte, de reconeixement, d'amistat, expressades també mitjançant un regal.
L'ésser humà té una relació afectiva amb els objectes. Aquests són petits símbols que ens recorden les persones apreciades, objectes que ens acompanyen. El seu valor emocional es tradueix en disgust quan algun d'aquests objectes es trenca, es fa malbé o bé es perd.
En aquestes dates rebrem i farem regals. Un regal sempre té un significat afectiu i porta un missatge. Alguna cosa pròpia regalem en regalar, donem una part nostra en donar. Un regal té també una vessant de gratuïtat; segur que ens el mereixem, però no hem treballat activament per aconseguir-lo, ens ve donat per la generositat de l'altre.
Qui regala, ho reconeixi o no, espera una resposta, una mostra de com ha estat rebut allò que un ha pensat, fet, comprat. Comprar alguna cosa, o bé confeccionar-la, per a algú és una mostra que ens recordem d'aquell subjecte, que hi dediquem un temps i uns diners, i l'altre se n'ha de fer mereixedor.
La culminació de la festa del regals és la festivitat dels Reis, festa grossa a les ciutats i a les famílies. Els pares, els avis i altres familiars omplen les cases de joguines, amb el relat compartit i alimentat per grans que són el Pare Noël, o bé els Reis d'Orient, els portadors d'aquelles meravelles. Els pares són Reis almenys per uns dies, per unes hores, amb tot el gaudi que això comporta. Quan els nens s'assabenten que els Reis són els pares, sovint hi ha un desencís, molts es resisteixen a creure-ho en el curs d'un temps. A nivell intern marca un pas important en el creixement, es liquida en certa manera la infància màgica. La llegenda no respon a cap lògica formal, però sí a un profund desig afectiu. Els pares, sobretot a la primera infància, són els més magnífics i els més importants per a aquestes petites personetes, ho són pel privilegi de ser els seus pares, i això omple una part important d'aquests adults, a voltes tan atrafegats.
Els nens també ens fan regals: des d'un somriure del nadó fins a petons i abraçades més tard. Ens ofereixen petits treballs, dibuixos; són produccions pròpies que busquen complaure'ns, i la seva bona rebuda per part dels adults contribueix a reforçar la seguretat personal dels infants. Allò que és capaç de fer el nen és valorat i és ben rebut, per tant, ell també té un valor, es valora en ser valorat, i això serà la llavor de l'autoestima. Quan els joves comencen a disposar d'uns diners, sovint inauguren aquestes dates fent regals als pares. La primera vegada és tot un ritus d'iniciació. Un regal és també una mostra d'agraïment. És comú escoltar: "va tenir el detall..." . Em cal esmentar la compulsió de regalar, tema que per la seva complexitat és millor que tracti en un altre article.
Escoltem en alguns subjectes parlar de regal en el sentit més metafòric: un dia de sol; pluja, si venim d'un temps de sequera; una bona notícia... Tenir l'esperit d' apreciar aquests aspectes del nostre entorn és un signe de salut mental, perquè revela la capacitat d'apreciar el que tenim al voltant. Demostra que el subjecte té una visió àmplia, la qual li permet gaudir de les petites coses. Els seus afers quotidians, les preocupacions, deixen un espai per gaudir del que l'entorn li ofereix.
Personalment em consideraré satisfeta si aquestes ratlles contribueixen a fer gaudir més profundament tant del que oferirem com del que ben segur rebrem en aquestes festes.
Mª Mercè Collell. Psicòloga clínica. Psicoanalista
