Lluny de la pantalla i del que representa la popularització a través del cinema d'aquesta disciplina, _i alhora la seva vulgarització_ , només cal recordar alguna pel·lÃcula de W. Allen, sembla pertinent preguntar-se què és realment la psicoanà lisi.
És una psicoterà pia més, de les diferents ofertes que hi ha al mercat? Es pot considerar vigent aquesta prà ctica, un segle llarg després del seu naixement per part del Dr. S Freud ?
Moltes són les corrents teòriques i prà ctiques psicoterapèutiques que es nodreixen dels conceptes i els avenços de la clÃnica psicoanalÃtica i que no en reconeixen les fonts de la seva praxis.
La psicoanà lisi no seria estrictament una psicoterà pia, encara que tingui efectes terapèutics. No ho seria en tant no té com objectiu immediat la desaparició dels sÃmptomes, bo i que aquests, sovint remeten a mesura que s'avança amb la cura.
La psicoanà lisi parteix de la hipòtesi de l'inconscient. Un Inconscient que en el marc de les sessions analÃtiques pot presentar-se de diferents maneres: a través dels mateixos sÃmptomes, a través del relat que porta el pacient, i també a través de la transferència que s'estableix entre analitzant i analista.
Tres registres inconscients articulats que relliguen la dimensió real, imaginà ria i simbòlica que configura l'estructura psÃquica del subjecte que segueix la seva lògica de funcionament, talment un llenguatge.
La tasca de l'analitzant _ el pacient_ amb el saber fer de l'analista es permetre l' emergència d'aquest inconscient, prèvia fase d'aixecament de les defenses narcisistes i la caiguda de les identificacions, per poder fer una re-lectura dels processos psÃquics i de les pròpies eleccions inconscients, i per tant, possibilitar el manegar-se millor i amb menys sofriment davant aquells sÃmptomes que es presenten com impossibles o insatisfaccions permanents.
La psicoanà lisi convida a que el subjecte pugui aprofundir en la seva veritat més amagada i li permeti actuar en conseqüència, autoritzant-se de la seva pròpia existència.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
És una psicoterà pia més, de les diferents ofertes que hi ha al mercat? Es pot considerar vigent aquesta prà ctica, un segle llarg després del seu naixement per part del Dr. S Freud ?
Moltes són les corrents teòriques i prà ctiques psicoterapèutiques que es nodreixen dels conceptes i els avenços de la clÃnica psicoanalÃtica i que no en reconeixen les fonts de la seva praxis.
La psicoanà lisi no seria estrictament una psicoterà pia, encara que tingui efectes terapèutics. No ho seria en tant no té com objectiu immediat la desaparició dels sÃmptomes, bo i que aquests, sovint remeten a mesura que s'avança amb la cura.
La psicoanà lisi parteix de la hipòtesi de l'inconscient. Un Inconscient que en el marc de les sessions analÃtiques pot presentar-se de diferents maneres: a través dels mateixos sÃmptomes, a través del relat que porta el pacient, i també a través de la transferència que s'estableix entre analitzant i analista.
Tres registres inconscients articulats que relliguen la dimensió real, imaginà ria i simbòlica que configura l'estructura psÃquica del subjecte que segueix la seva lògica de funcionament, talment un llenguatge.
La tasca de l'analitzant _ el pacient_ amb el saber fer de l'analista es permetre l' emergència d'aquest inconscient, prèvia fase d'aixecament de les defenses narcisistes i la caiguda de les identificacions, per poder fer una re-lectura dels processos psÃquics i de les pròpies eleccions inconscients, i per tant, possibilitar el manegar-se millor i amb menys sofriment davant aquells sÃmptomes que es presenten com impossibles o insatisfaccions permanents.
La psicoanà lisi convida a que el subjecte pugui aprofundir en la seva veritat més amagada i li permeti actuar en conseqüència, autoritzant-se de la seva pròpia existència.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
