Qui no s'ha sentit algun cop enamorat? Qui no ha experimentat aquest estat passional intens i sovint descontrolat que s'instal·la en un mateix, gairebé de manera aliena a la pròpia voluntat conscient de la persona?
De l'enamorament em podrÃem dir moltes coses. PodrÃem situar-lo en una primera fase en el contÃnuum de l'Amor, al que seguiria aquella fase més madura, realista i serena, que amb una flama més assossegada, ens permet conduir l'energia.
Que aquest perÃode va acompanyat d'alegria, entusiasme, il·lusió, amb proporcions desmesurades és una constatació, en la mateixa mesura que quan l'enamorament va destinat a una persona, es produeix una idealització i ceguesa d'aquest altre estimat.
Qui no ha vist a l'enamorat perdre el món de vista? Bo i aixÃ, l'enamorament no ens diu res de la persona en la que un col·loca el seu amor. Més aviat diu de nosaltres mateixos. I què diu ?
En la distà ncia, podem copsar en l'enamorament alguna cosa que caduca. Alguna cosa d'irrealitat, de falsedat, que ens enganxa i ens captiva .
En el record, podem copsar en l'enamorament un estat de completesa, de perfecció, on Un no necessita res més, ningú més,...
En la realitat, l'enamorament ens permet l'autoengany. L'oblit d'una falta, d'una mancança pròpia que ens tapona imaginà riament l'altre. D'aquà la idealització. L' enamorament amaga una certa mentida sobre l'Amor. Al mateix temps, senyala en nosaltres mateixos,una absència, una escletxa,... que pengem en l'altre. Un buit que tenim necessitat d'omplir, veritable motor de la conducta humana.
Aixà doncs, es bo saber i acceptar que l'enamorament claudicarà donant pas a l'amor madur, aquest sà caracteritzat per la generositat, el despreniment, la paciència, la incertesa, la finitud .... més proper a la condició humana.
Comprendre també l'alternativa de les persones que "busquen", d'enamorament en enamorament, aquella completesa imaginà ria que acosta al món sempre somiat, de la omnipotència i les divinitats.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
De l'enamorament em podrÃem dir moltes coses. PodrÃem situar-lo en una primera fase en el contÃnuum de l'Amor, al que seguiria aquella fase més madura, realista i serena, que amb una flama més assossegada, ens permet conduir l'energia.
Que aquest perÃode va acompanyat d'alegria, entusiasme, il·lusió, amb proporcions desmesurades és una constatació, en la mateixa mesura que quan l'enamorament va destinat a una persona, es produeix una idealització i ceguesa d'aquest altre estimat.
Qui no ha vist a l'enamorat perdre el món de vista? Bo i aixÃ, l'enamorament no ens diu res de la persona en la que un col·loca el seu amor. Més aviat diu de nosaltres mateixos. I què diu ?
En la distà ncia, podem copsar en l'enamorament alguna cosa que caduca. Alguna cosa d'irrealitat, de falsedat, que ens enganxa i ens captiva .
En el record, podem copsar en l'enamorament un estat de completesa, de perfecció, on Un no necessita res més, ningú més,...
En la realitat, l'enamorament ens permet l'autoengany. L'oblit d'una falta, d'una mancança pròpia que ens tapona imaginà riament l'altre. D'aquà la idealització. L' enamorament amaga una certa mentida sobre l'Amor. Al mateix temps, senyala en nosaltres mateixos,una absència, una escletxa,... que pengem en l'altre. Un buit que tenim necessitat d'omplir, veritable motor de la conducta humana.
Aixà doncs, es bo saber i acceptar que l'enamorament claudicarà donant pas a l'amor madur, aquest sà caracteritzat per la generositat, el despreniment, la paciència, la incertesa, la finitud .... més proper a la condició humana.
Comprendre també l'alternativa de les persones que "busquen", d'enamorament en enamorament, aquella completesa imaginà ria que acosta al món sempre somiat, de la omnipotència i les divinitats.
Joaquim Trenchs
Escrit a la Revista Valors
