És tan subtil la ratlla que separa
la llum de l'ombra, que em confonc sovint
I de sobte camino a les palpentes.
Més que perdut, distant, no goso fer
preguntes a l'estrany que m'acompanya.
¿ Si el vell espill consuetudinari
no reflecteix la imatge que voldria,
qui sinó jo pot sentir-se'n culpable ?
Assegut i en silenci, faig recompte
de dubtes i mancances per no perdre
ni el goig de viure ni la confiança.
En "Després de Tot" (1990-2002)
Miquel Martà i Pol
la llum de l'ombra, que em confonc sovint
I de sobte camino a les palpentes.
Més que perdut, distant, no goso fer
preguntes a l'estrany que m'acompanya.
¿ Si el vell espill consuetudinari
no reflecteix la imatge que voldria,
qui sinó jo pot sentir-se'n culpable ?
Assegut i en silenci, faig recompte
de dubtes i mancances per no perdre
ni el goig de viure ni la confiança.
En "Després de Tot" (1990-2002)
Miquel Martà i Pol
