Caminem vers una societat on s'impregna el discurs de la no responsabilitat dels nostres actes. La Societat de Consum per un costat, i determinada concepció de l'Estat del Benestar per l'altre, afavoreixen en les persones el deixar de ser subjectes, per passar a ser "objectes", mers consumidors o usuaris , amb tots els drets i sense contemplar massa els propis deures.
Per il·lustrar : amb quina facilitat es denuncia a l'Ajuntament de torn perquè un ha relliscat en trepitjar un caca de gos , exigint la seva responsabilitat per no netejar la vorera ? Amb quina facilitat es busquen baixes laborals per no afrontar una feina ? Amb quina facilitat es produeixen falses denúncies cap a "homes" per no assumir les conseqüències d'una separació ? Amb quina facilitat delinqüents o assassins, busquen ... i troben ! , quan són jutjats, eximents en la seva suposada salut mental, per no assumir les conseqüències penals dels seus actes? ,...
Sovint cerquem responsabilitats en allò que hem fet o ens passa, fora de nosaltres mateixos .
L' individualisme d'avui dia , se sustenta en un "ideal" equivocat : tot allò que no s'aplegui als nostres capricis o interessos, està fora de lloc.
El creixement equilibrat de la persona humana no ha d'ignorar que suportar un punt d'insatisfacció, de frustració,_ que ens acompanya sempre en el trajecte vital,_ requereix un cert aprenentatge. Aprenentatge que ens permetrà sublimar les pròpies pulsions més agressives, en bé de la Comunitat.
Què és sinó el progrés de la Cultura i la Civilització ?
El món del TOT és possible i el TOT m'és degut, que implícitament transmeten la Societat de Consum i la Societat del Benestar _ que no del Ben-ésser_ ens porta cap una societat infantilitzada , embogida i més agressiva , donat que "els ideals" d'avui exigeixen la felicitat total i la no cabuda de la contrarietat. Ideal de completesa errat en la persona humana.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
Per il·lustrar : amb quina facilitat es denuncia a l'Ajuntament de torn perquè un ha relliscat en trepitjar un caca de gos , exigint la seva responsabilitat per no netejar la vorera ? Amb quina facilitat es busquen baixes laborals per no afrontar una feina ? Amb quina facilitat es produeixen falses denúncies cap a "homes" per no assumir les conseqüències d'una separació ? Amb quina facilitat delinqüents o assassins, busquen ... i troben ! , quan són jutjats, eximents en la seva suposada salut mental, per no assumir les conseqüències penals dels seus actes? ,...
Sovint cerquem responsabilitats en allò que hem fet o ens passa, fora de nosaltres mateixos .
L' individualisme d'avui dia , se sustenta en un "ideal" equivocat : tot allò que no s'aplegui als nostres capricis o interessos, està fora de lloc.
El creixement equilibrat de la persona humana no ha d'ignorar que suportar un punt d'insatisfacció, de frustració,_ que ens acompanya sempre en el trajecte vital,_ requereix un cert aprenentatge. Aprenentatge que ens permetrà sublimar les pròpies pulsions més agressives, en bé de la Comunitat.
Què és sinó el progrés de la Cultura i la Civilització ?
El món del TOT és possible i el TOT m'és degut, que implícitament transmeten la Societat de Consum i la Societat del Benestar _ que no del Ben-ésser_ ens porta cap una societat infantilitzada , embogida i més agressiva , donat que "els ideals" d'avui exigeixen la felicitat total i la no cabuda de la contrarietat. Ideal de completesa errat en la persona humana.
Joaquim Trenchs
Publicat a la Revista Valors
